🖤 La paraula silenciada: Crònica de l’assassinat d’Ernest Lluch
La nit del 21 de novembre de 2000 Barcelona es va despertar del somni de la normalitat amb un tret al cor. No era la primera vegada que ETA colpejava la capital catalana, però aquell crim tenia una ressonància diferent, més fosca i amarga. Al garatge del número 22 de l’avinguda de Xile, dos terroristes del comando Barcelona, havien assassinat Ernest Lluch i Martín. Tenia 63 anys i acabava de tornar de la seva càtedra a la Universitat de Barcelona.
No van matar un càrrec públic en actiu, ni un general, ni un símbol de la repressió. Van matar un professor que portava llibres sota el braç. Van matar l’home que, paradoxalment, més creia en la força de la paraula per resoldre el conflicte basc. Els responsables van ser condemnats a 33 anys de presó per l’Audiència Nacional
⚔️ La nit dels fets
Eren les 21:50 hores. Lluch aparcava el seu cotxe després d’una jornada de classes. El Comando Barcelona, format per Fernando García Jodrá i José Ignacio Krutxaga, l’esperava amagat. Quan l’exministre va sortir del vehicle, li van disparar dos trets al cap. Va morir a l’acte. El seu cos va quedar estès entre dos cotxes durant més d’una hora fins que un veí el va trobar.
La notícia va córrer com la pólvora. La incredulitat es va apoderar de la societat catalana. Ernest Lluch era una figura omnipresent: exministre de Sanitat amb Felipe González (pare de la universalització de la salut a Espanya), intel·lectual curiós, “agitador” cultural i un enamorat del País Basc, on passava llargues temporades i formava part del moviment pacifista Elkarri.
❔ Per què Ernest Lluch?
ETA va buscar un objectiu fàcil (no portava escorta) però d’altíssim valor simbòlic. Lluch representava tot el que el fanatisme odiava: el matís, la intel·ligència i el diàleg. Era un home que coneixia la realitat basca millor que molts bascos. Defensava les peculiaritats forals i buscava encaixos constitucionals, però ho feia des de la raó democràtica, rebutjant frontalment la violència. En un míting a Sant Sebastià, mesos abans, s’havia encarat valentament als radicals que l’intentaven boicotejar cridant-los: “Crideu més, que crideu poc, perquè mentre crideu no matareu”. Aquesta frase va esdevenir el seu epitafi moral.
🎓 Qui era Ernest Lluch
- Naixement: Vilassar de Mar (Barcelona), 1937.
- Professió: Economista, catedràtic i professor universitari.
- Trajectòria política: Diputat del PSC i ministre de Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González (1982-1986).
- Aportació clau: Va impulsar la Llei General de Sanitat (1986), que establí les bases de la sanitat pública universal a Espanya.
- Compromís social: Defensor del diàleg amb Euskadi i membre de l’organització pacifista basca Elkarri
🗣️ El crit de Barcelona: “Dialoguin, per favor”
La resposta ciutadana va ser històrica. Dos dies després, el 23 de novembre, prop d’un milió de persones van inundar el Passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser la manifestació més gran que es recorda contra el terrorisme a Catalunya.
Però el moment que va passar a la història no va ser la marxa en si, sinó el final. En un ambient de tensió política extrema entre el govern del PP (José María Aznar) i l’oposició, la periodista Gemma Nierga, encarregada de llegir el manifest, va improvisar unes paraules finals dirigint-se als polítics que encapçalaven la marxa:
“Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, per favor.”
Aquella frase va trencar el protocol i va connectar amb el sentiment real del carrer, fart de la utilització política del terrorisme.
📜 El llegat: La Sanitat i la Raó
Vint-i-cinc anys després, el buit d’Ernest Lluch encara és present. El seu llegat tangible és la Llei General de Sanitat de 1986, la columna vertebral de l’estat del benestar espanyol que garanteix que la salut sigui un dret i no un privilegi.
Però el seu llegat intangible és encara més potent: la “Lluch-meia”. Una manera de fer política basada en la curiositat intel·lectual, en escoltar l’adversari i en la convicció que no hi ha cap idea que valgui la vida d’una persona. Ernest Lluch va ser la prova que, a vegades, els homes de pau són els enemics més perillosos per als qui només saben parlar el llenguatge de la guerra. El record de Lluch ha estat mantingut amb homenatges institucionals i amb la creació de la Fundació Ernest Lluch, dedicada a promoure el pensament crític i el diàleg.
Avui fa #25anyssenseLluch. Ell que es definia com a professor, fou un intel.lectual, un acadèmic, ministre… I un pare i un amic. I com totes una víctima incomprensible. Gràcies a tot@s per fer possible que Lluch sigui ja una figura per a tothom, un nom i un espai de trobada. pic.twitter.com/PCMMQxpCZD
— FundacióErnestLluch (@FundErnestLluch) November 21, 2025
