Si passegem per la plaça de Sant Felip Neri de Ciutat Vella de Barcelona, encara podem veure uns forats a les parets de l’església del mateix nom, és la petjada que va deixar el bombardeig dels aliats de Franco el 30 de gener del 1938 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1938).
Entre les 9 i les 11:20 d’aquell diumenge al matí, la ciutat de Barcelona va patir un dels bombardejos més tràgics de la Guerra Civil. Va ser l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, amb els avions carregats de bombes que van sortir de Mallorca els que van crear el pànic a la Ciutat Comtal. Durant més de dues hores les bombes queien ininterrompudament sobre la Barceloneta i Ciutat Vella. Un dels llocs més perjudicats va ser l’Església de Sant Felip Neri on van morir 42 persones, 30 d’elles nens que estaven refugiats al convent. En total aquell matí a Barcelona van perdre la vida 216 persones i 125 van quedar ferides.
Fotos: Ajuntament de Barcelona
En aquells moments el convent estava en mans republicanes de la Generalitat de Catalunya, que l’utilitzava com a magatzem de mobles i obres d’art de gran valor per evitar que fossin requisats per les tropes franquistes. També es va habilitar com a centre d’acollida de nens i nenes que venien de zones ocupades pels franquistes i altres catalans de famílies on el pare estava lluitant al front i la mare no tenia prou recursos per alimentar els seus fills, allà tenien assegurat un plat a taula.
Les bombes van enfonsar l’església sepultant els infants que aquell matí eren al pati esmorzant. A la façana encara es poden veure els efectes de la metralla, que mai s’ha volgut reparar, per recordar aquella tragèdia. Durant molts anys el règim de Franco va fer córrer una gran mentida, que aquells forats a la façana eren conseqüència de les bales que havien disparat els republicans per matar els capellans del convent, mentida que no se sostenia perquè els capellans filipons havien abandonat el convent a l’inici de la guerra per por al que podia passar amb ells.
Amb els anys l’Ajuntament de Barcelona va arreglar la plaça amb elements procedents d’altres zones de la ciutat que havien patit bombardejos, com la font, però el que mai es va reparar van ser els forats de la metralla a la façana, com a record i testimoni dolorós del que va passar aquell 30 de gener del 1938.
