LLETRA D’UN FOC QUE CREIX – XAVI SARRIÀ
A l’ombria de la serra
l’aigua fresca ens dona vida
i sentim que toquem mare
quan la penya grossa
ens mira a l’horitzó
baixa el sol
i ens besa el front.
Mentre em parles en veu baixa
la vall ens omple de calma
i deixem fluir les hores
lluny del caos que ens ha fet,
sentir-nos sols
tanque els ulls,
t’escolte el cor.
I naixen estels
diminuts i brillants
guies i fars
d’un país de pobles blancs
és el correfoc
de la nostra galàxia
històries i records
que guardem com tresors.
Perquè som d’arrels profundes
i hem aprés a enfortir-les
amb les mans, amb el cor
com abelles i flors
si et cuides em cuides,
l’equilibri no és esforç,
estem ací, sobrevivim
i si ens mirem als ulls…
Sentim
un foc que creix
a dins del pit
si es fa de nit
dona’m la mà
mai no caure
al teu costat
al teu costat.
I celebrem
tot el que som
i el que vindrà
si es fa de nit
dona’m la mà
mai no caure
al teu costat.
Tornem a córrer pel poble
com quan érem xicotets
als últims carrers la lloma
és l’amagatall secret
una altra nit
em dones la mà
i jo somric.
Hem portat unes guitarres
uns llaüts, unes dolçaines
i les cançons i rebel·lies,
filles de les valls morisques
d’on venim
riem i amb un bufit
i ens enlairem.
I cantem la granaïna
com el tio Palero
riberenques, boleros
Al Tall, Orxata i ZOO
que si la nostra història
l’han prohibit els vencedors,
perviu en l’emoció
que sentim en les cançons
La nostra sobirania
comença amb l’autoestima
la nostra tradició
és desafiar la por
i vivim i cantem
i ens divertim i entenem
que sostenint-nos resistim
i si ens mirem als ulls…
Sentim
un foc que creix
a dins del pit
si es fa de nit
dona’m la mà
mai no caure
al teu costat
al teu costat.
I celebrem
tot el que som
i el que vindrà
si es fa de nit
dona’m la mà
mai no caure
al teu costat
al teu costat
I tornem a capbussar-nos
al barranc de l’Encantà
amb l’estiu acaronant-nos
per la penya Foradà
i quan l’últim raig
mossega el Puig Campana
el Montgó a les mans
i als teus ulls Aitana.
Al mocador brodat
ja no hi ha llàgrimes,
les emocions
ja no són subterrànies.
A dalt de la serra
hi ha una ermita
i quan et bese al front
el Montcabrer ens mira.
VIDEOCLIP DE XAVI SARRIÀ I GINESTÀ – UN FOC QUE CREIX
