El passat mes de maig el Parlament de Catalunya va fer una declaració institucional de suport a la rumba catalana, perquè aquesta sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Declaració que van signar ERC, PSC-Units, JxCat, CUP, ECP i C’s, convidant al “conjunt de la societat a respectar, garantir i impulsar la difusió de la rumba catalana com una expressió musical i cultural que forma part de la riquesa i la diversitat de la cultura catalana”.
Un cop enviada la petició al Ministeri de Cultura en mans del català Miquel Iceta, sembla que no els hi ha agradat gaire la denominació de “catalana”. La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana (PDRC), impulsors de la candidatura, denuncia que el ministeri opina que tindria més opcions de prosperar si li canviessin la denominació de “rumba catalana” a “rumba espanyola o d’Espanya” i que s’inclogués dins el gènere de la rumba flamenca.
Encara no és una decisió definitiva, ja que abans de presentar la candidatura s’ha de sotmetre a votació en el Consell de Patrimoni Històric i els representants de totes les comunitats autònomes tindran l’última paraula. Segons el ministeri, si canvia a “rumba espanyola” tindria assegurats més vots que no pas si es denomina “rumba catalana” i posen d’exemple la jota que ja no és aragonesa sinó espanyola, així va rebre el suport de 15 comunitats.
El president de la PDRC, Amadeu Valentí, diu que el canvi de denominació és inadmissible i que no cediran. S’ha de reconèixer que la “rumba catalana” és un gènere ben diferenciat de la rumba flamenca, nascut a Barcelona els anys cinquanta del segle passat, concretament a tres barris de la ciutat, Gràcia, Hostafrancs i el Raval, amb unes arrels africanes i llatines que la converteixen en un símbol de diversitat, mestissatge i transmissió cultural entre pobles.
Aquest gènere musical que va sorgir entre la comunitat gitana de Barcelona, principalment en el barri de Gràcia als anys 50, s’inspirava en la rumba flamenca amb un toc de música cubana i rock&roll. Els seus intèrprets eren catalanoparlants, però també parlaven castellà i caló, per això en molts dels seus temes trobem la influència de les tres llengües.
Moltes han estat les reaccions a les xarxes socials en contra de la proposta del Ministeri de Miquel Iceta.
❌ Fa només 3 mesos d’això. Fèiem costat, al Parlament, a reconèixer la Rumba CATALANA com a Patrimoni UNESCO d la Humanitat. Els socialistes també aplaudien. Avui, el ministro Iceta i els seus llops s’han tret la pell d xai. Falsedat, hipocresia i España.pic.twitter.com/xZaDQ1QCXW
— Salvador Vergés i… Tejero! (@salvaverges) August 11, 2023
El president Puigdemont diu que “la rumba catalana no es toca”.
Fa vuit anys acollíem a Girona una jornada on els promotors ens van exposar el projecte per fer que la rumba catalana fos patrimoni immaterial de la humanitat. Sabien que no seria senzill. L'encara ministre @miqueliceta s'ha encarregat de demostrar que, lamentablement, tenien… https://t.co/rWh9KWtLDD
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 11, 2023
