Cada 13 d’agost se celebra el Dia Internacional dels Esquerrans, una jornada dedicada a reconèixer les particularitats, els reptes i els triomfs de les persones que fan servir preferentment la mà esquerra. Aquesta diada, impulsada des de 1976 per l’organització Lefthanders International, té com a objectiu conscienciar sobre les dificultats que les persones esquerranes troben en un món dissenyat majoritàriament per a dretans, com l’ús d’eines pensades per a dretans (tisores, ratolins d’ordinador, obridors) o l’adaptació a espais com cadires d’escoles amb tauleta a la dreta, alhora que celebra la seva singularitat i contribució a la societat. Afortunadament, avui en dia ja hi ha botigues especialitzades en productes per a esquerrans.
S’estima que entre el 10% i el 13% de la població mundial és esquerrana, amb una lleugera predominança en homes (13%) respecte a dones (9%). Aquesta proporció sembla estar augmentant gràcies a una major acceptació social, ja que en el passat moltes persones esquerranes eren obligades a utilitzar la mà dreta, una pràctica coneguda com a “esquerrans contrariats”. Al llarg de la història aquest col·lectiu ha estat estigmatitzat, fa un segle als infants esquerrans se’ls obligava a utilitzar la mà dreta, fins i tot els lligaven l’esquerra perquè no la fessin servir. Amb els pas dels anys ja no es considera que això sigui un problema ni una desviació i els nens i nenes poden escriure o menjar amb la mà que vulguin. Aquestes pràctiques han disminuït, però encara hi ha cultures on la mà esquerra es considera “impura”, com en alguns països àrabs o asiàtics, on s’evita utilitzar-la per menjar o saludar.
✋ Per què ser esquerrà?
La preferència per la mà esquerra està relacionada amb la lateralitat, una funció neurològica que determina quin hemisferi del cervell predomina en el control de les funcions motores. L’hemisferi dret, que controla la part esquerra del cos, és més actiu en les persones esquerranes. Aquesta característica es manifesta des de ben aviat: ja als primers mesos de vida es pot observar quina mà un infant utilitza més per agafar objectes o portar-se coses a la boca.
Tot i que hi ha factors genètics que influeixen (els fills de pares esquerrans tenen més probabilitats de ser-ho), no sempre és hereditària, i molts esquerrans són els únics a la seva família. Curiosament, estudis arqueològics suggereixen que en temps prehistòrics no hi havia una preferència clara per una mà o l’altra, i algunes teories apunten que l’ús predominant de la mà dreta es va consolidar quan els humans van començar a utilitzar escuts amb la mà esquerra per protegir el cor, deixant la dreta lliure per a l’espasa. La funció motora del nostre cos es desenvolupa en l’hemisferi del cervell contrari al braç o cama que movem.
Hi ha moltes supersticions i mites al voltant de les persones esquerranes que no tenen cap fonament, com que són més intel·ligents o que els hi costa més dormir. Durant l’edat mitjana a les dones esquerranes les qualificaven de bruixes. Afortunadament, avui dia no hi ha cap estigma sobre aquestes persones.
Molts personatges famosos i de gran rellevància han estat esquerrans:
🔹 Científics: Marie Curie, Isaac Newton, Albert Einstein, Leonardo da Vinci o Alan Turing.
🔹 Astronautes: Neil Armstrong, Buzz Aldrin, Charles Duke, Jim Lovell o Ed. Mitchell
🔹 Artistes: Van Gogh, Leonardo da Vinci, Beethoven, Miquel Àngel o Rubens.
🔹 Músics: Jimi Hendrix, Paul McCartney, David Bowie, Kurt Cobain o Bob Dylan.
🔹 Esportistes: Maradona, John McEnroe o Rafa Nadal.
🔹 Personatges històrics: Gandhi, Adolf Hitler, Greta Garbo, Marilyn Monroe, Vladímir Putin, George Bush pare, Bill Clinton, Barak Obama, Aristòtil, Napoleó Bonaparte, Charles Chaplin o Bill Gates.
Aquestes personalitats han deixat una empremta imborrable en els seus camps, demostrant que ser esquerrà pot ser, fins i tot, un avantatge en disciplines que requereixen perspectives úniques.
El Dia Internacional dels Esquerrans ens recorda que la diversitat, fins i tot en aspectes tan quotidians com l’ús de la mà, enriqueix la nostra societat. Gràcies a iniciatives com aquesta, s’ha avançat molt en l’acceptació i l’adaptació dels entorns per a les persones esquerranes. Tot i això, encara hi ha camí per recórrer per garantir que eines, espais i mentalitats siguin realment inclusius.
