Avui fa 175 anys que va sortir de Barcelona el primer tren de la península Ibèrica, fent el tram entre la capital catalana i Mataró, paral·lel al Camí Ral, actual N-II. Actualment aquest recorregut el fa l’R1 de Rodalies Renfe. No va ser el primer tren d’Espanya, ja que onze anys abans s’havia inaugurat el primer ferrocarril espanyol a Cuba, llavors colònia espanyola.
El promotor del ferrocarril a Cuba i després a Espanya va ser un indià nascut a Mataró, Miquel Biada i Bunyol que durant la inauguració del tren a l’Havana, va prometre que quan tornés a Catalunya, abans d’un any connectaria Barcelona amb el seu poble amb tren i així ho va fer, va trigar més d’un any a fer-ho, però finalment va complir la seva promesa.
Biada va aconseguir el suport de Josep Maria Roca i altres personalitats de la burgesia catalana, empresaris de Cuba, Puerto Rico i Anglaterra, per dur el seu projecte a terme. Tots funden la ‘Gran Compañía Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa’, amb Biada com a president.
El pressupost de les obres era de 4.750.000 pessetes, per un tram de 28,4 km, amb un ample de via inferior al que tenien altres països europeus i que tants problemes ens ha donat durant aquests quasi dos segles d’història. Es va inaugurar el 28 d’octubre de 1848. Tres anys després es va inaugurar el tram entre Madrid i Aranjuez, anomenat inicialment ferrocarril de Maria Cristina en honor a la reina i posteriorment ferrocarril del Mediterrani, perquè més endavant hauria d’unir la capital espanyola amb Alacant. L’any 1854 es va inaugurar la línia Barcelona – Granollers i així es van anar sumant més trams de ferrocarril a la Península.
L’any 1941 es va constituir la ‘Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles‘ (RENFE), propietat de l’Estat, actual operador de la xarxa de Rodalies de Catalunya, esperem que aviat passi a mans de la Generalitat de Catalunya. L’any 1992 es van crear les primeres línies d’alta velocitat (AVE).
