Pablo Diego Ruiz Picasso, conegut popularment com a Pablo Picasso, va néixer a Màlaga l’any 1881. Va ser el seu pare, també pintor, el que li va inculcar l’amor pel dibuix i la pintura. Amb deu anys la família es trasllada a Corunya i posteriorment l’any 1895 a Barcelona on el pare treballa com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja, on ingressa el seu fill. Un any després amb tan sols quinze anys, el jove Picasso obre el seu primer taller al Barri Gòtic de la Ciutat Comtal i amb disset fa la primera exposició al restaurant Els Quatre Gats.
Després de diverses exposicions i treballs a París, l’any 1904 decideix instal·lar-se definitivament a la capital francesa i signar les seves obres només amb el cognom matern. Allà dibuixa i pinta sense parar i s’enamora de Fernande Olivier, una model i artista francesa.
La primavera del 1906 Picasso estava submergit en un bloqueig creatiu i animat per un amic que coneixia el petit poble de Gósol, que llavors tenia 745 habitants (actualment poc més de 200), Picasso i la seva parella decideixen fer una visita al Berguedà i s’instal·len a Gósol, a Cal Tampanada, l’única fonda que hi havia al poble on passen vuitanta dies i on el pintor andalús fa 302 obres, gran part de les obres del seu període rosa, que ell definia com epifania d’inspiració.
Dos anys abans de l’arribada de Picasso i Fernande a Gósol, s’havia inaugurat el tren de vapor que arribava fins a Guardiola de Berguedà, però fins a Gósol havien d’anar per un camí de carro en mules. Fernande Olivier definia el viatge com un camí que “per un costat era una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici profund ens obligava a tancar els ulls per a vèncer el vertigen”. Així van arribar a Gósol amb la poca roba que portaven, els pinzells, cavallets i pintures, que mai abandonava l’artista.
Segons la coordinadora del Centre Picasso Gósol, Begonya Montraveta, és en aquest poble on el pintor va crear les seves primeres obres modernes com ‘l’Harem’ o el preludi de ‘Les senyoretes d’Avinyó’, que pinta l’any següent ja a París. Les onze setmanes que va passar al Berguedà, pintant les cares dels veïns del poble, el paisatge, els estris quotidians de l’època, etc., van marcar un abans i un després en l’obra de l’artista, molts afirmen que allà es va iniciar l’etapa del cubisme de Picasso, a poc a poc les cares que pintava anaven agafant una forma més poligonal.
Després de passar vuitanta dies al Berguedà, Picasso i Olivier regressen a París, pel mateix camí per on havien arribat amb les mules, però aquest cop més carregats, duien 301 obres del pintor. Només va deixar una a Gósol, el retrat que li va fer a Josep Fontdevila, l’amo de la Fonda on es van allotjar i a qui va regalar. Aquestes obres estan repartides entre diferents museus d’Europa i els Estats Units, però al Centre Picasso Gósol podem gaudir de la mostra més representativa de les 302 obres de l’etapa gosolana de Picasso.
