Les Ruïnes d’Empúries, situades al municipi de l’Escala, a la comarca de l’Alt Empordà (Girona), són un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i de la península Ibèrica. Aquest enclavament, declarat bé cultural d’interès nacional, és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega, Emporium, amb les d’una ciutat romana, Emporiae, oferint una finestra excepcional a la història mediterrània.
Empúries, del grec Emporion que significa centre de compres o port comercial, va ser fundada cap al 580 aC per colons foceus procedents de Phocaea, a l’actual Turquia. Els grecs van establir inicialment una colònia en una petita illa propera a la costa, coneguda com a Palaia Polis, que amb el pas del temps s’integraria al litoral gràcies a les aportacions de sediments del Fluvià, situada on avui hi ha el poble medieval de Sant Martí d’Empúries.
La Neàpolis es va convertir en un centre comercial clau del Mediterrani occidental, connectant els pobles ibers locals, les indigetes, amb rutes que anaven des de Massàlia, actual Marsella fins a Tartessos, al baix Guadalquivir, al sud de la península. Les excavacions han revelat una ciutat fortificada amb muralles del segle III aC, una àgora (plaça pública), temples com el dedicat a Asclepi, déu de la medicina, del qual es conserva una estàtua majestuosa, i un port que avui jeu sota sediments, però que va ser vital per al comerç.
El destí d’Empúries va canviar durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC), quan el general romà Publi Corneli Escipió hi va desembarcar el 218 aC per iniciar la conquesta d’Hispània contra Cartago. Els grecs d’Empúries, aliats de Roma, van facilitar aquesta entrada, i al segle I aC, sota l’emperador August, es va fundar al costat de la Neàpolis la ciutat romana d’Emporiae. Aquesta nova urbs, amb un disseny ortogonal típic dels campaments romans, incloïa un fòrum, una basílica, un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i luxoses vil·les amb mosaics i frescos.
Les dues ciutats, la grega i la romana, van conviure pacíficament durant segles, amb una muralla que separava ambdues zones, però permetia interaccions comercials i culturals. Al segle III dC, Empúries va començar a declinar per l’auge de Tàrraco (Tarragona) i Barcino (Barcelona), juntament amb invasions com les dels visigots i normands, van portar al seu abandonament progressiu. Només la Palaia Polis, reconvertida en Sant Martí d’Empúries, va sobreviure com a petit nucli habitat fins al segle IX, quan es va convertir en la primera capital del comtat d’Empúries.
Les ruïnes van romandre ocultes sota terra fins al segle XX, quan van començar les primeres excavacions sistemàtiques, el 1908, dirigides per Josep Puig i Cadafalch i Pere Bosch-Gimpera, sota l’encàrrec de la Junta de Museus de Barcelona. Des d’aleshores, el jaciment ha revelat tresors com: mosaics romans, amb dissenys geomètrics; l’estàtua d’Asclepi, una peça grega del segle IV aC; un santuari grec, datat al segle VI aC o una basílica paleocristiana, entre altres elements. Aquestes troballes, juntament amb carrers empedrats, cisternes i termes romans, es poden veure al mateix jaciment o al museu adjacent, que ofereix una experiència immersiva amb maquetes i audiovisuals.
Les ruïnes d’Empúries no només són un viatge al passat, sinó també un regal per als sentits. Situades a tocar del mar, ofereixen vistes espectaculars al golf de Roses i accés directe a platges com la del Molí o la de Sant Martí. El contrast entre les pedres mil·lenàries i el blau del Mediterrani crea una atmosfera única que atrau historiadors, turistes i locals.
Les Ruïnes d’Empúries són un pont entre civilitzacions que explica com el Mediterrani va ser un creuament de cultures fa més de 2.500 anys. Des de les muralles gregues fins als mosaics romans, aquest lloc és una lliçó d’història viva amb el mar com a testimoni.
