Recentment, la marca internacional de roba Levi’s ha fet un pas significatiu cap a la normalització del català en l’àmbit socioeconòmic en incorporar aquesta llengua a l’etiquetatge dels seus productes. Aquesta decisió, celebrada per entitats com la Plataforma per la Llengua, representa una victòria per als drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants i un exemple de com les empreses poden adaptar-se a la legislació i a les demandes socials de respecte per la diversitat lingüística.
A Catalunya, els drets lingüístics dels consumidors estan protegits per diverses normatives, com la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya i la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Aquestes lleis estableixen que els consumidors tenen dret a rebre informació en català, incloent-hi l’etiquetatge dels productes, les instruccions d’ús i la documentació comercial. A més, l’Estatut d’Autonomia de 2006 reforça aquest dret en garantir que les persones poden expressar-se en la llengua oficial de la seva elecció, tant oralment com per escrit, en les seves relacions amb empreses i comerços.
Malgrat aquest marc legal, la Plataforma per la Llengua ha denunciat repetidament que moltes empreses incompleixen aquestes obligacions. Segons un informe de l’entitat, prop del 90% dels productes venuts a Catalunya no compleixen amb l’etiquetatge en català, una situació que posiciona Catalunya com una de les regions europees amb més incompliments en aquest àmbit. Aquest context fa que l’acció de Levi’s sigui especialment rellevant, ja que demostra que les grans marques globals poden adaptar-se a les necessitats lingüístiques locals.
Levi’s, una de les marques de moda més reconegudes mundialment, ha decidit incloure el català en l’etiquetatge dels seus productes, una mesura que ha estat rebuda amb entusiasme per part de la comunitat catalanoparlant. Aquesta acció respon a una demanda creixent de respecte pels drets lingüístics i s’alinea amb els esforços per normalitzar l’ús del català en el sector comercial.
Aquesta iniciativa de Levi’s contrasta amb la situació d’altres grans empreses, com Amazon, Nintendo o IKEA, que han estat criticades per no incloure el català en els seus productes o serveis, malgrat operar a Catalunya. Per exemple, IKEA etiqueta els seus productes en més de 35 llengües, però fins fa poc no complia amb l’obligació d’incorporar el català. L’exemple de Levi’s podria servir com a model per a altres multinacionals, demostrant que l’etiquetatge en català no suposa un cost excessiu i pot ser un avantatge competitiu en un mercat que valora la identitat cultural.
A més, l’ús del català en l’etiquetatge té un impacte positiu en la normalització de la llengua. Com destaca la Plataforma per la Llengua, “normalitzar la situació del català en l’àmbit socioeconòmic és clau per situar la llengua allà on li pertoca”. Aquesta normalització no només beneficia els consumidors, sinó també les empreses, ja que els productes etiquetats en català poden ser ben rebuts tant per parlants de la llengua com per altres consumidors, afegint un valor de proximitat i autenticitat.
Tot i els avanços com el de Levi’s, l’aplicació efectiva dels drets lingüístics a Catalunya encara afronta reptes importants. Segons dades recents, només el 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors presentades entre 2012 i 2024 han acabat en sanció. De les 5.406 denúncies tramitades per l’Agència Catalana del Consum i el Departament de Política Lingüística, només 341 han donat com a resultat multes, amb un import mitjà de 2.240 euros. A més, les sancions relacionades amb l’etiquetatge representen només el 3,5% del total, cosa que indica que aquest àmbit continua sent un punt feble en l’aplicació de la normativa.
Entitats com la Plataforma per la Llengua han estat clau per visibilitzar i combatre les vulneracions dels drets lingüístics. A través de campanyes com “Etiqueta’t en català”, l’organització promou l’etiquetatge en català i ofereix eines com un cercador de productes etiquetats en aquesta llengua, facilitant així que els consumidors prenguin decisions informades.
La societat civil també juga un paper important a l’hora de denunciar incompliments. Els consumidors poden presentar queixes a l’Agència Catalana del Consum o a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor quan detectin vulneracions, com l’absència de català en l’etiquetatge o l’atenció inadequada en aquesta llengua.
🏷️ Per fi, @LEVIS inclou el català a l’etiquetatge!
👖 Normalitzar la situació del català en l’àmbit socioeconòmic és clau per situar la llengua allà on li pertoca.
🤝🏼 Continuem treballant per defensar el #DretsLingüístics dels consumidors! pic.twitter.com/jMByNeLzvd
— Plataforma per la Llengua 📢 (@llenguacat) April 17, 2025
