El terratrèmol del 25 de maig de 1448 és un dels esdeveniments sísmics més significatius documentats a la història de Catalunya, amb un impacte especialment devastador a la comarca del Vallès Oriental. Amb l’epicentre situat entre Cardedeu i Llinars del Vallès, aquest sisme, ocorregut durant la nit del 24 al 25 de maig, va tenir una magnitud estimada de grau VIII en l’escala de Mercalli, cosa que el converteix en un esdeveniment “greument danyós”. La sacsejada principal va tenir lloc poc després de la mitjanit, precedida per un tremolor inicial que va alertar la població, seguit d’una rèplica més forta que va causar la major part dels danys.
Les cròniques de l’època, com la de Jaume Safont, notari de la Diputació del General de Catalunya, i altres fonts com la ‘Revista de Gerona‘, estimen que el terratrèmol va causar com a mínim 108 morts només a la zona de Llinars i rodalia. No obstant això, el nombre total de víctimes podria ser superior, ja que els registres medievals sovint eren incomplets i es podrien haver confós morts directes pel sisme amb aquelles causades per epidèmies com la pesta, que era comuna en aquella època. A més, les fonts mencionen que “moltes persones moriren” en diversos llocs afectats, la qual cosa suggereix un impacte humà significatiu més enllà de les xifres concretes documentades.
L’any 1448, Catalunya es trobava en un període de certa inestabilitat econòmica i social, amb les estructures medievals sovint debilitades per factors com la crisi provocada per la guerra civil entre la Generalitat i la monarquia, les tensions entre pagesos i senyors, i diverses epidèmies recurrents. El terratrèmol, en aquest sentit, es va interpretar com un senyal del cel, una advertència divina, i va alimentar tota mena de supersticions i prediccions apocalíptiques.
Aquestes condicions van fer que molts edificis, especialment cases rústiques i algunes construccions de pedra, fossin més vulnerables als moviments sísmics. El terratrèmol del 25 de maig va ser un cop dur per a una societat ja afectada per altres crisis, com la pesta, que sovint es confonia amb les conseqüències directes del sisme. Els municipis més afectats, com Cardedeu, Llinars, Granollers i Arbúcies, van trigar anys a recuperar-se dels estralls causats. Aquest terratrèmol va ser el segon moviment sísmic més important a Catalunya, superat només pel terratrèmol de la Candelera de 1428 en termes de víctimes i danys.
Entre les edificacions que van patir danys trobem: El castell Vell de Llinars del Vallès, Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor, el castell de Montornès, el castell de Sentmenat, el Monestir de Santa Maria de l’Estany, el castell del Papiol, el campanar de l’església de Cardedeu, el Monestir de Sant Genís de Rocafort, el castell de Montsoriu i fins i tot la Muralla de Barcelona.
