L’Escolania de Montserrat és un dels cors de veus blanques més antics d’Europa, amb una trajectòria que s’estén més de set segles i un símbol profundament arrelat a la cultura i espiritualitat de Catalunya. Aquesta institució combina una rica tradició musical amb un projecte educatiu i religiós únic. Establerta al monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, ja hi ha documents del segle XIV que parlen de la presència d’un grup de nens cantaires a Montserrat, concretament l’any 1307, data reconeguda com la fundació oficial de l’Escolania.
Una escolania és una escola musical i religiosa on nens amb veus blanques (habitualment de 9 a 14 anys) reben formació musical, acadèmica i espiritual. A Montserrat, aquests escolans viuen, estudien i canten. Els escolans combinen una formació acadèmica completa (primària i ESO) amb una intensa educació musical: llenguatge musical, cant coral, piano, i altres instruments. A més, participen en actes litúrgics, concerts, i esdeveniments culturals nacionals i internacionals.
L’Escolania de Montserrat té els seus orígens en els inicis del monestir benedictí, fundat cap al 1025 per l’abadia de Ripoll. Els primers documents que testimonien la seva existència daten del 1307, quan ja es fa referència a un grup de cinc escolans i a la característica saia blanca i faixa blava, que encara avui porten els nois. Aquesta institució, inicialment concebuda com una escola monacal per formar infants en el cant litúrgic, es va consolidar al segle XIV com un centre de formació musical i religiosa al servei de la basílica.
Durant l’edat mitjana, l’Escolania es va dedicar principalment a acompanyar les celebracions litúrgiques, amb un repertori centrat en la música sacra. Ja el 1479, els escolans van tenir l’honor de cantar per al rei Ferran el Catòlic durant una visita a Barcelona, un indici del seu prestigi creixent.
Al llarg dels segles XVII i XVIII, l’Escolania va viure una etapa de creixement, amb l’aparició dels anomenats Mestres de l’Escolania, monjos que dirigien el cor i componien obres per al seu repertori. Aquesta tradició va donar lloc a l’Escola Montserratina, un conjunt de compositors i músics formats a Montserrat que han deixat una empremta significativa en la música catalana i europea. Entre els noms més destacats hi ha Joan Cererols, Anselm Viola, Antoni Soler, Narcís Casanoves, Ferran Sors, i, en èpoques més recents, Àngel Rodamilans, Ireneu Segarra i Bernat Vilancos. Malauradament, la destrucció dels arxius i la biblioteca el 1812, durant les guerres napoleòniques, va provocar la pèrdua de molts manuscrits d’aquests mestres, conservant-se només una petita part de la seva producció.
L’Escolania ha superat nombrosos reptes al llarg de la seva història. Al segle XIX, va ser dispersada en diverses ocasions a causa de conflictes polítics, però va ser restaurada repetidament pel monjo Jacint Boada els anys 1818, 1824 i 1851. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), els monjos i els escolans van haver d’abandonar Montserrat, interrompent temporalment les activitats del cor. Malgrat aquestes adversitats, l’Escolania va renéixer amb força, mantenint la seva essència com a institució musical i educativa.
Sota la direcció del P. Ireneu Segarra (1953-1997), l’Escolania va viure una etapa daurada. El cor va créixer fins a comptar amb una cinquantena de nois, va ampliar la seva discografia i va començar a fer concerts fora de Montserrat a partir dels anys seixanta, incloent-hi gires internacionals a països com els Estats Units, la Xina, Japó, Rússia, i diversos estats europeus.
Des de finals dels anys seixanta, l’Escolania ha participat en esdeveniments de gran prestigi, com concerts amb l’Orquestra de les Nacions dirigida per Jordi Savall, i actuacions en òperes com El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten i La dama de piques al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 2017, el cor va actuar al Capitoli de Washington durant les celebracions del centenari del naixement de John F. Kennedy, un fet que va reforçar el seu prestigi internacional.
El 2023, l’Escolania va fer un pas històric en crear la Schola Cantorum, un cor mixt amb nois i noies d’entre 17 i 24 anys que canta un cap de setmana al mes, cosa que permet per primera vegada la participació de veus femenines en els set-cents anys d’història de la institució. Aquest cor, dirigit per Pau Jorquera, complementa l’Escolania tradicional i reflecteix un procés de modernització.
El moment més emblemàtic per als visitants és el cant del “Virolai”, himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquest cant ressona cada dia dins la basílica i emociona tan creients com no-creients. L’Escolania de Montserrat és una institució nacional i espiritual, que ha sobreviscut guerres, dictadures i transformacions socials mantenint una essència única i catalana. Quan els escolans canten, fan sentir la veu de tot un poble, arrelada en la fe, la cultura i la bellesa. La seva obertura a les veus femenines el 2023 marca un nou capítol en la seva evolució, assegurant que aquesta joia musical continuarà brillant durant molts anys més.
Escoltem-los cantant El Virolai! 👇
