Catalunya, amb la seva rica història i identitat cultural, ha estat cartografiada al llarg dels segles, però hi ha un moment clau que marca un abans i un després en la representació del territori: l’any 1602, quan la Generalitat de Catalunya va encarregar al cartògraf neerlandès Jan Baptist Vrients la creació del primer mapa oficial que definia Catalunya com a país amb límits clars. Aquest document no només va ser una obra mestra de la cartografia, sinó també un símbol de la identitat catalana en un context polític i cultural complex.
Al tombant del segle XVII, Catalunya era un territori amb una forta personalitat política i cultural dins de la Corona d’Aragó. La Generalitat, com a institució de govern, tenia un paper central en l’administració i la defensa dels interessos catalans. En aquella època, els mapes no eren només eines geogràfiques, sinó també expressions de poder, identitat i sobirania. La necessitat de representar Catalunya com una entitat diferenciada va motivar la Generalitat a buscar un cartògraf capaç de plasmar aquesta visió.
El 1602, Europa vivia una revolució en la cartografia gràcies als avanços tècnics i a la influència dels Països Baixos, un centre mundial de producció de mapes. Jan Baptist Vrients, un cartògraf i impressor d’Anvers, era una figura destacada en aquest àmbit, conegut per la seva feina amb els mapes de l’Atles Ortelius, una de les obres cartogràfiques més influents de l’època. La Generalitat va triar Vrients per la seva experiència i reputació, encarregant-li un mapa que reflectís amb precisió el territori català.
El mapa és una obra d’art ple de detalls curiosos. Podeu fer-hi un zoom (a la web de la BNF) a veure si el vostre poble o ciutat apareix al primer mapa del país i com es deia: https://t.co/5K6D3FVuyA
Sant Colgat, Espitalet, Martorel, Colbato, Capeliades, Gilida, Aulesa… 🤷♂️ pic.twitter.com/zIU2wb2EyN
— Efemèrides d’Arquitectura (@efemarq) April 28, 2023
El mapa de Vrients, titulat Principatus Cataloniae, va ser una obra innovadora per diversos motius. Per primera vegada, Catalunya era representada com una entitat geogràfica i política independent, amb límits ben definits que abastaven des dels Pirineus fins a les terres del sud, incloent-hi el Principat i els territoris adjacents. Aquest mapa no només detallava ciutats, rius i muntanyes, sinó que també incorporava elements decoratius típics de l’època, com escuts heràldics, vaixells i monstres marins, que donaven al document un caràcter artístic i simbòlic.
El procés de creació va ser complex. Vrients va basar-se en fonts cartogràfiques prèvies, com els treballs d’Abraham Ortelius, però també va incorporar dades proporcionades per la Generalitat, que tenia un coneixement detallat del territori. A més, el mapa va ser gravat amb tècniques avançades de l’època, utilitzant planxes de coure que permetien una gran precisió en els detalls. El resultat va ser un document que combinava rigor científic amb una estètica impressionant, fent-lo tan funcional com una peça d’art. D’aquella primera edició només se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional de França.
El mapa de 1602 no va ser només una eina geogràfica, sinó un acte polític i cultural. En un context en què els estats moderns començaven a consolidar-se, representar Catalunya amb límits clars era una manera d’afirmar la seva identitat i cohesió com a país. La Generalitat, en promoure aquest projecte, enviava un missatge clar sobre la importància del territori català dins del marc de la Corona d’Aragó i en el panorama europeu. El mapa està dividit en sis trossos, amb noms d’alguns municipis tant curiosos com Sant Colgat (Sant Cugat), Molin de Reig (Molins de Rei) o Espitalet (Hospitalet).
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L’encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i el cartògraf Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil | 📷 BNF pic.twitter.com/ZxWpmWx2lk
— Efemèrides d’Arquitectura (@efemarq) April 28, 2023
El mapa va tenir un impacte durador en la cartografia posterior. Va servir com a referència per a altres mapes de Catalunya durant segles i va establir un precedent per a la representació del territori en obres posteriors. La seva influència es pot veure en la manera com es van definir els límits i en la iconografia utilitzada per simbolitzar la identitat catalana.
El mapa de Vrients continua sent un símbol de la identitat catalana. En un moment en què la cultura i la història de Catalunya són objecte de debat i reflexió, aquest document ens recorda la llarga trajectòria del país com a entitat diferenciada. És una peça clau per entendre com els catalans del segle XVII veien el seu territori i com volien ser percebuts pel món.
A més, el mapa inspira iniciatives modernes, com exposicions sobre cartografia històrica o projectes digitals que recuperen i analitzen aquests documents. És una finestra al passat que connecta amb el present, recordant-nos la importància de preservar la memòria històrica.
