Els Mossos d’Esquadra són avui el cos policial propi de Catalunya, però el seu origen es remunta més de tres segles enrere. Amb una trajectòria marcada per transformacions, guerres, prohibicions i una lluita constant per la identitat i les institucions catalanes, són un exemple viu de la resiliència de la cultura i les institucions catalanes. Des dels seus orígens com a esquadres de paisans armats fins a la seva consolidació com a policia integral moderna, el cos ha superat nombroses vicissituds, convertint-se en la força policial més antigua d’Europa.
Orígens i Fundació (segle XVIII)
Els Mossos d’Esquadra van néixer oficialment el 21 d’abril de 1719, per una Reial Ordre del capità general de Catalunya, el marquès de Castel–Rodrigo, sota el regnat de Felip V. Creats com a Esquadres de Paisans Armats, el seu objectiu inicial era combatre les resistències austriacistes després de la Guerra de Successió (1701-1714) i perseguir bandolers en zones rurals, especialment a la comarca de Valls i garantir la seguretat als camins del Principat. Sota el comandament de Pere Anton Veciana, batlle de Valls, aquestes esquadres es van organitzar com una força civil, una novetat a Europa, allunyada de les funcions estrictament militars. Els mossos havien de conèixer el català, les dreceres i els amagatalls del territori, i gaudien de fur militar, depenent tant del capità general com de l’Audiència de Catalunya.
Durant el segle XVIII, el cos va créixer ràpidament: de 45 mossos el 1723 a 180 el 1780, amb destacaments a ciutats com Barcelona, Olot i la Seu d’Urgell. També van actuar com a reclutadors per a l’exèrcit i repressors de revoltes urbanes. Una curiositat d’aquesta època és que la família Veciana va mantenir el control hereditari del cos fins al 1836, quan Pere Pau Veciana va renunciar per simpaties carlines.
Segle XIX: Abolicions i Reformes.
El segle XIX va ser turbulent per als Mossos. El general Prim aboleix el cos per la seva fidelitat monàrquica i el substitueix per la Guàrdia Civil. No obstant això, el 1874 es va restablir sota la Restauració borbònica, però amb un caràcter més simbòlic a les ciutats i com a guàrdia rural a les zones interiors. A finals del segle, els Mossos van perdre rellevància, i el 1917 la Diputació de Barcelona va aprovar la seva extinció gradual, amortitzant places vacants. Una curiositat d’aquest període és que els Mossos van ser precursors d’altres cossos policials a Espanya. Membres de la família Veciana van ajudar a crear forces similars, com els Minyons de València o els Fusileros de Aragón, exportant el model català a altres regions.
Segona República: Lligam amb la Generalitat.
Amb l’arribada de la Segona República (1931-1939) i l’Estatut d’Autonomia de 1932, els Mossos d’Esquadra van viure un renaixement. El 14 d’octubre de 1932, el president Francesc Macià va decretar l’extensió del cos a tot Catalunya, rebatejant-lo com a Esquadres de Catalunya. Van assumir funcions d’ordre públic, protecció del Palau de la Generalitat i escorta del president. Durant aquest període, es va incorporar el senyal de la Generalitat als uniformes, reforçant la seva identitat catalana. També es va crear el Servei Forestal de les Esquadres de Catalunya, amb la missió de protecció del medi ambient.
El 6 d’octubre de 1934, durant els Fets d’Octubre, els Mossos, sota el comandament de figures com Frederic Escofet, van defensar la Generalitat contra l’exèrcit espanyol, un episodi heroic però tràgic que va portar a la condemna a mort de caps com Josep Pérez Farràs (commutada posteriorment). Malauradament, amb la victòria franquista a la Guerra Civil, el cos va ser abolit el 1939, i molts dels seus membres van patir represàlies, empresonament o exili.
Franquisme: Supressió i Reinstauració Limitada.
Durant la dictadura franquista, els Mossos van ser prohibits, ja que es consideraven un símbol de la resistència republicana i catalana. No obstant això, el 1950, la Diputació de Barcelona, presidida pel marquès de Castell-Florite, va reinstaurar un cos reduït anomenat Secció de Mossos d’Esquadra. Aquest cos, però, estava plenament adscrit al règim franquista, amb oficials provinents de l’exèrcit espanyol, com el capità Beltran Gómez Alba (1976-1983). Estaven subjectes als ministeris d’Interior i de Defensa i les seves funcions es limitaven a la vigilància d’edificis de la Diputació i algunes tasques rurals. Una curiositat d’aquesta etapa és que, malgrat la seva submissió al règim, els Mossos van rebre la Creu de Sant Jordi el 1962 per la seva ajuda durant les inundacions del Vallès, demostrant el seu valor en situacions de crisi.
Recuperació Democràtica (1980-2008)
La transició democràtica va marcar la recuperació dels Mossos com a policia pròpia de Catalunya, amb funcions de vigilància de les autoritats i dels edificis de la Generalitat de Catalunya i es crea la primera promoció amb 75 membres. El 25 d’octubre de 1980, les competències del cos van ser transferides de la Diputació a la Generalitat, i el 14 de juliol de 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/1983, que creava la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, d’acord amb l’article 13 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb competències en la protecció de les persones i els béns, manteniment de l’ordre públic, vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. Aquest moment va ser clau per establir un cos policial civil, jerarquitzat i orientat al servei ciutadà, s’inicia així la construcció d’un model propi de seguretat basat en el servei a les persones.
El 1985 es va fundar l’Escola de Policia de Catalunya (avui Institut de Seguretat Pública de Catalunya, ISPC), a Mollet del Vallès, per formar els nous agents i per primera vegada accedeixen les dones. El desplegament territorial va començar el 1994, substituint gradualment la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a les comarques catalanes. El 2005 els Mossos van assumir la seguretat ciutadana a Barcelona, i el 2008 van completar el desplegament a tot Catalunya, incloent-hi competències com trànsit i investigació criminal. Un fet destacat d’aquesta etapa va ser l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981, que va evidenciar la necessitat d’una policia pròpia per protegir les institucions catalanes. L’actitud dubtosa del capità Beltran Gómez Alba durant el cop va reforçar aquesta convicció, impulsant figures com Miquel Sellarès a defensar un cos autònom.
Els Mossos avui.
Avui, els Mossos d’Esquadra són una policia integral amb 17.881 agents (dades del 2022), organitzats en nou regions policials i especialitzats en seguretat ciutadana, investigació criminal, trànsit i policia de proximitat. La seva seu central és el Complex Egara a Sabadell. El cos combina tradició i modernitat, amb un model policial basat en la proximitat i la confiança ciutadana, com reflecteix la seva Carta de Serveis. El 2024, el govern de Salvador Illa va rebutjar assumir competències addicionals als ports i aeroports, a diferència de l’Ertzaintza al País Basc. Tot i això, els Mossos continuen evolucionant, amb líders com Josep Lluís Trapero (director general) i Miquel Esquius (cap del cos).
El seu uniforme històric incloïa espardenyes blaves, barret de copa i gambeto vermell, colors borbònics que encara perduren en el disseny actual. Des de patrullar camins per lluitar contra bandolers fins a investigar delictes informàtics al segle XXI, els Mossos d’Esquadra han recorregut un camí llarg i complex. Són un símbol viu d’una Catalunya que mai ha deixat de reinventar les seves institucions.
