Els magatzems SEPU (Societat Espanyola de Preus Únics) van ser una icona del comerç barceloní durant gairebé set dècades, des de la seva obertura el 1935 fins al seu tancament el 2000. Situats a la Rambla, al número 120, en un espai que abans ocupaven els jardins del Palau Moja, aquests grans magatzems van marcar una època en la història comercial de Barcelona, exportant el model francès de grans superfícies comercials i atraient les classes populars amb preus assequibles i una oferta diversa. Amb l’eslògan “Qui calcula compra al SEPU“, es van convertir en un referent per a les famílies que buscaven estalviar.
Orígens i fundació (1934-1935)
La història del SEPU comença el 9 de gener de 1934, quan dos ciutadans suïssos d’origen jueu, Henry Reisembach i Edouard Worms, funden a Barcelona la Sociedad Española de Precios Únicos. Inspirats en els magatzems Woolworth del Regne Unit, el seu model de negoci es basava a oferir una àmplia gamma de productes –roba, perfumeria, articles per a la llar, joguines, cosmètics i electrodomèstics– a preus fixos i molt competitius, sovint entre 1 i 5 pessetes. Aquest enfocament els va permetre destacar en un mercat dominat per petits comerços i altres grans magatzems com El Siglo o els Magatzems Jorba.
El 26 de març de 1935, SEPU va obrir la seva sucursal a la Rambla de Barcelona, en un edifici projectat per l’arquitecte Ricardo de Churruca, amb elements decoratius d’Antoni Rovira i Trias, com una elegant lògia amb columnes corínties a la part superior. L’edifici, de planta baixa i un pis, tenia uns 2.500 metres quadrats i va ser el primer de l’Estat a incorporar escales mecàniques, una novetat que va captivar els barcelonins. Aquesta sucursal es va sumar a la primera oberta a Madrid l’any anterior i, posteriorment, a una altra a Saragossa, consolidant SEPU com la primera cadena de grans magatzems d’Espanya.
Els anys de la Segona República i la Guerra Civil (1935-1939)
Durant la Segona República, SEPU va gaudir d’un èxit inicial gràcies a la seva política de preus baixos i promocions com carnets de fidelització i descomptes. No obstant això, els seus fundadors, d’origen jueu i amb simpaties republicanes, van ser objectiu d’una forta campanya antisemita orquestrada per Falange Española i el diari Arriba. El 12 de juny de 1935, aquest diari publicava un article que acusava SEPU d’explotar els seus empleats i qüestionava qui els “emparava”, en un to clarament hostil: “Aquests jueus de SEPU donen motius per ocupar-se d’ells diàriament… La seva sola presència produeix indignació”. A Madrid, la sucursal va patir atacs físics, amb militants falangistes trencant els vidres de l’establiment.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), la façana del SEPU a Barcelona va ser utilitzada amb finalitats propagandístiques del bàndol republicà, amb cartells que cridaven a la formació d’un Exèrcit Popular i la bandera catalana onejant. Després de la victòria franquista, l’establiment va ser ocupat temporalment per Auxilio Social, una organització falangista, abans de reprendre la seva activitat comercial. Malgrat aquests obstacles, SEPU va sobreviure al conflicte i es va consolidar com un dels magatzems més populars de la Rambla, especialment per a les classes mitjanes i obreres, quan els seus competidors, com El Siglo, van desaparèixer a causa d’un incendi el 1932.
L’època daurada i la competència (1940-1970)
A partir de la dècada de 1940, sota la gestió de la família suïssa Goetschel, hereus dels fundadors, SEPU va viure la seva etapa de màxima esplendor. L’empresa va normalitzar la seva situació i va expandir-se, arribant a tenir sis establiments a Madrid, Barcelona i Saragossa. L’oferta de productes assequibles, combinada amb campanyes publicitàries com l’eslògan “Qui calcula compra al SEPU“, el va convertir en un lloc de referència per a les famílies que buscaven roba, perfumeria i articles per a la llar. Durant les festes de Nadal, la lògia de l’edifici s’il·luminava amb la figura d’un Rei Mag saludant els infants, un atractiu que es va convertir en tradició a la Rambla.
No obstant això, l’arribada d’El Corte Inglés a Barcelona el 1962, amb un gran centre de deu plantes a la plaça de Catalunya, va marcar l’inici d’una competència ferotge. Descrit per la premsa com “un dels establiments comercials més grans i moderns d’Europa”, El Corte Inglés va captar ràpidament clients amb la seva oferta de productes de qualitat i una imatge més moderna. Malgrat això, SEPU va mantenir la seva clientela gràcies als seus preus baixos i la seva ubicació privilegiada.
Declivi i tancament (1970-2000)
La crisi del petroli dels anys setanta va impactar fortament SEPU, amb una caiguda de les vendes que va obligar l’empresa a recórrer a crèdits bancaris i a retallar la plantilla a la meitat. A més, l’ascens de Zara, que oferia moda d’alta gamma a preus populars, i la consolidació d’El Corte Inglés com a líder del sector van erosionar la quota de mercat de SEPU. El 1984, l’empresa va declarar la primera suspensió de pagaments, seguida d’una segona el 1994.
El 2000, SEPU va tancar definitivament la seva botiga de la Rambla, posant fi a 65 anys d’història a Barcelona. L’empresa es va concentrar llavors en les sucursals de Madrid i Saragossa, però el 2001 va ser adquirida pel grup anglo-australià Partridge & Company, que va prometre un pla de sanejament. Malgrat aquests esforços, els deutes fiscals acumulats i la incapacitat de competir amb les grans cadenes van portar al tancament total de SEPU el 2002. L’edifici de la Rambla, l’últim gran magatzem històric de Barcelona, va ser reconvertit posteriorment en un centre comercial i de restauració.
Els magatzems SEPU van significar un model pioner de gran magatzem modern a Espanya: accessible, innovador i radicalment popular. Amb un eslògan reconegut, una política de preus únics i escales mecàniques com a signe de modernitat, es van guanyar l’afecte dels barcelonins durant dècades. Tanmateix, la seva trajectòria va quedar marcada per tensions polítiques, pressions econòmiques i una nova competència implacable. Avui, l’edifici que va acollir SEPU continua viu com a testimoni de la renovació urbana i comercial al cor de la Rambla.
