🏔️ Els primers catalans al cim de l’Everest: Una gesta que va marcar època
El 28 d’agost de 1985, tres noms van quedar gravats per sempre en la història de l’alpinisme català: Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès van coronar l’Everest (8.848 m), convertint-se en els primers catalans a trepitjar el sostre del món. Acompanyats pels xerpes Ang Karma, Shambu Tamang i Narayan Shresta, van protagonitzar una ascensió èpica que va transcendir l’àmbit esportiu per esdevenir un símbol d’identitat i orgull nacional.
🔙 Els precedents: dos intents frustrats
L’aventura no va començar el 1985. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) ja havia impulsat dues expedicions prèvies:
- 1982: Amb disset alpinistes i lideratge de Cadiach i Xavier Pérez Gil, van intentar l’ascens per l’aresta oest, la temuda “ruta iugoslava”. Van arribar fins als 8.500 metres, però les condicions extremes van obligar a abandonar. La retirada va comportar dues baixes.
- 1983: Amb el suport de la Caja de Barcelona, es va formar un nou equip. Tot i l’energia renovada, problemes logístics i absències clau van frustrar l’objectiu.
Aquests fracassos van forjar un grup més fort i decidit, preparat per afrontar el repte amb més determinació.
🧗♂️ L’expedició definitiva: 1985
Després de dos fracassos, el 1985 es va formar l’expedició definitiva, composta per catorze alpinistes catalans i cinc portadors nepalesos. El cap de l’expedició va ser Conrad Blanch i Fors, amb Joan Massons i Rabassa com a sots-cap, Antoni Sors i Ferrer com a responsable tècnic, i Antoni Ricart i de Mesones com a metge. Els altres membres incloïen Miquel Sánchez i Múrcia, Jordi Canals i Fontán, Lluís Gómez i Mestre, Òscar Cadiach i Puig, Jordi Camprubí i Casas, Nil Bohigas i Martorell, Enric Lucas i Llop, Xavier Pérez Gil, Jordi Magriñà i Güell, i Carles Vallès i Ocaña. Els xerpes eren: Ang Karma Sherpa, Shambu Tamang (sirdar), Nima Dorje, Narayan Kumar Shrestra i i Nawang Yonden.
Una decisió valenta va marcar l’estil de l’expedició: no utilitzar oxigen suplementari durant l’ascens, tot i fer-lo servir als campaments d’altitud. Una aposta pel purisme alpinístic que elevava el repte a un altre nivell.
🏔️ El cim: Catalunya al sostre del món
El 28 d’agost, a les 18.30 h, Cadiach, Sors i Vallès van fer història. Després de superar el temut “segon esglaó”, un mur vertical de 40 metres, van plantar la senyera, la bandera dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92, la de la Xina i la del Nepal, al cim del món. Cadiach, qui va escalar el tram clau en una hora amb l’ajuda dels xerpes, va pronunciar la frase icònica per ràdio: “Catalunya ha assolit el cim del món” i va llegir el poema de Joan Brossa Oda sextina a uns catalans intrèpids, deixant que el vent s’endugués les paraules, mentre Els segadors sonaven per ràdio.
Les condicions monsòniques van fer l’ascens encara més heroic: neu abundant, fred extrem i risc constant d’allaus. Xavier Pérez va destacar el “factor sort” amb una finestra de bon temps, mentre Vallès va atribuir l’èxit a la formació d’un equip amb els millors especialistes.
❄️ El descens: supervivència extrema
La baixada va ser dramàtica. Sense menjar ni líquids, quatre alpinistes, entre ells Sors (que va patir una caiguda), van haver de passar la nit a 8.600 metres en un bivac improvisat. Sense oxigen, es van abraçar dins un forat a la neu per conservar la calor i evitar la hipotèrmia. Un episodi límit que va posar a prova la seva resistència física i mental. Una nota emotiva: Cadiach va rebre la notícia del naixement de la seva filla poques hores després d’assolir el cim. Al vol de tornada, el pilot va anunciar l’èxit i va brindar amb cava.
🌟 Llegat i commemoració
L’arribada a Barcelona va ser apoteòsica. Centenars de persones van omplir la plaça de Sant Jaume per rebre els herois. La senyera i Els Segadors van sonar com a símbol de la força d’un país que volia fer-se sentir.
Quatre dècades després, l’epopeia es recorda amb documentals com Everest 1985 i homenatges a Taradell, on es conserva el banderí de Sors. Cadiach reflexiona sobre la pèrdua de romanticisme a l’Everest, ara saturat de turisme, però reivindica que l’alpinisme autèntic encara viu en rutes menys transitades. Malauradament, no van poder celebrar el 40è aniversari Antoni Sors ni Nil Bohigas, que ja no són vius. Els primers catalans al cim van demostrar que, amb coratge i perseverança, cap muntanya és inabastable.
🎂🏔️ Avui fa 40 anys de la primera ascensió catalana al sostre del món.
Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès, acompanyats dels xerpes Ang Karma, Narayan Shresta i Shambu Tamang, van fer el cim de l’Everest el 28 d’agost de 1985.
Rememorem aquesta fita a la Vèrtex 316 ➡️… pic.twitter.com/ZZhGICkllN
— FEEC (@FEEC_cat) August 28, 2025
