El 3 de setembre de 1974, moria a Berga Aurora Bertrana i Salazar, una de les veus més singulars i valentes de la literatura catalana del segle XX, una dona que va desafiar les normes del seu temps amb una personalitat trencadora i una obra que continua ressonant. Nascuda a Girona el 29 d’octubre de 1892, filla del també escriptor Prudenci Bertrana i Neus Salazar, va créixer envoltada de llibres, música i inquietuds artístiques. Va créixer al barri del Mercadal, en un entorn bilingüe, parlant català amb el pare i castellà amb la mare. Tot i que el seu pare volia que es dediqués a la música —va estudiar violoncel a Barcelona i Ginebra—, la seva passió per l’escriptura va acabar imposant-se. El sobrenom de “Sargantaneta exploradora”, que li va posar el seu pare, reflectia el seu caràcter intrèpid i curiós, que la va portar a viatjar i explorar cultures llunyanes, una constant en la seva vida i obra.
✈️ Una vida marcada pel viatge i l’exotisme
Aurora Bertrana va ser una dona cosmopolita, avançada al seu temps. El 1925 es va casar amb l’enginyer suís Denys Choffat i junts van viure tres anys a Tahití, on ell havia de construir una central elèctrica i ella va descobrir un món completament diferent del que coneixia. D’aquella experiència en va néixer el llibre Paradisos oceànics (1930), un èxit literari que va escandalitzar part de la societat catalana per la seva mirada oberta sobre la llibertat sexual i les cultures indígenes. L’obra, acompanyada de fotografies del seu marit, va ser un èxit comercial i va consolidar Bertrana com una figura pública.
Va continuar explorant territoris i escrivint sobre ells: Peikea, princesa caníbal (1934), L’illa perduda (1935, coescrita amb el seu pare) i El Marroc, sensual i fanàtic (1936), són exemples d’una literatura de viatges que combinava observació, crítica social i una gran sensibilitat. En les seves obres, Bertrana, defensava valors com el respecte a la diversitat cultural i la llibertat individual, especialment de les dones.
✊ Feminista, republicana i exiliada
Aurora Bertrana va ser una figura clau durant la Segona República (1931-1939). Va col·laborar en la creació del Lyceum Club de Barcelona, un espai per a dones intel·lectuals, i va ser presidenta de la secció literària. Va publicar a la revista Companya del PSUC i va ser candidata a les Corts per Esquerra Republicana el 1933.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la seva vida va canviar dràsticament. El 1936, mentre era a l’hotel Gambó d’Empúries, va aconseguir tornar a Barcelona, però el seu marit es va passar a la zona franquista, trencant definitivament la seva relació. Bertrana es va exiliar a Suïssa el 1938, on va patir penúries econòmiques i va viure en unes golfes, malalta i sense suport familiar. Va treballar com a mainadera, secretària i professora d’idiomes, i fins i tot va ser sospitosa d’espionatge i maçoneria.
Les seves experiències de l’exili es reflecteixen en novel·les com Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), que aborden les conseqüències de la guerra a Europa. Va tornar a Catalunya el 1949, en ple règim franquista, i va continuar escrivint malgrat la repressió. Va continuar publicant i defensant el paper de les dones en la cultura i la societat. El 1970, la seva novel·la Vent de grop va ser adaptada al cinema amb el títol ‘La larga agonía de los peces fuera del agua‘, protagonitzada per Joan Manuel Serrat.
📚 Un llegat que cal reivindicar
Aurora Bertrana va ser una pionera, una dona que va desafiar les convencions del seu temps i va obrir camins nous en la literatura catalana. Va escriure sobre el desig, la llibertat, la diferència i la dignitat humana, amb una mirada lúcida i valenta. La seva obra, sovint eclipsada per la seva faceta de viatgera, aborda temes com el feminisme, la multiculturalitat i la llibertat individual. Va ser una pionera parlant obertament de la sexualitat i en defensar els drets de les dones, fet que la va convertir en una figura transgressora per a la seva època.
Avui, en el 52è aniversari de la seva mort, la recordem com una referent de coratge, autenticitat i compromís. La seva obra ens convida a mirar més enllà, a sentir altres veus i a viure amb plenitud. Des de M’agrada Catalunya, continuarem reivindicant les veus catalanes que han fet història 💜
“No oblideu que ni un sol dia de la meva vida he deixat d’escriure, perquè per a mi escriure és com respirar”
Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista va morir a Berga el 3 de setembre de 1974. pic.twitter.com/LufWPKZKSN
— República de les Lletres (@deleslletres) September 3, 2025
