🎂 25 anys d’“El cor de la ciutat”: la sèrie que va fer bategar Catalunya
L’11 de setembre de 2000, coincidint amb la Diada Nacional, TV3 estrenava una sèrie que marcaria una generació: El cor de la ciutat. Amb més de 1.906 capítols emesos durant 9 temporades, es va convertir en la sèrie més llarga de la televisió catalana, i en un referent cultural i emocional per a milers d’espectadors.
Ambientada als barris de Sant Andreu i Sants de Barcelona, El cor de la ciutat va retratar la vida quotidiana, els amors, els conflictes i les alegries d’un veïnat amb una honestedat i calidesa que encara ressonen avui.
🏘️ Un retrat viu de la Barcelona popular
La sèrie, creada per Jordi Galceran i Josep Maria Benet i Jornet, i produïda per TV3, s’iniciava al barri de Sant Andreu, mostrant la vida quotidiana de famílies humils, joves amb somnis, botiguers, mestres, immigrants i veïns que compartien alegries i tragèdies.
Amb el temps, l’acció es va traslladar a Sants, i la sèrie va incorporar nous personatges i trames que reflectien la diversitat, els conflictes socials i la transformació urbana de la ciutat.
🎭 Trames que enganxaven i feien pensar
El primer capítol va presentar la Clara (Sílvia Sabaté), que sortia de la presó, i va introduir figures icòniques com en Peris (Pep Anton Muñoz), la Cinta (Montse Guallar) i en David (Quim Gutiérrez), posant les bases d’una trama que enganxaria centenars de milers d’espectadors.
Un exemple emblemàtic és el canvi de barri a la sisena temporada, quan la família Peris-Noguera es va veure forçada a mudar-se a Sants per problemes econòmics després de vendre el seu bar per pagar una indemnització. Aquest gir va introduir nous personatges, com la família Galiana/Gutiérrez i la Mercè Amorós (Paula Vives), i va renovar la sèrie sense perdre la seva essència. Alguns personatges de Sant Andreu, com en Francisco (Artur Trias) i la Remei, també van fer el salt a Sants, mantenint la continuïtat emocional.
La sèrie abordava temes com:
- L’amor i la família
- L’educació i la joventut
- La immigració i la integració
- La corrupció, la violència i la justícia social
Tot plegat, amb un to proper, realista i compromès, que connectava amb el dia a dia dels espectadors.
Amb cinc capítols setmanals (un per cada dia laborable), la sèrie va aconseguir ràpidament una audiència fidel, amb una mitjana de 800.000 espectadors i pics de més d’un milió durant els finals de temporada, arribant a quotes de pantalla del 28-33% i fins al 40% en episodis clau. Aquest èxit es va deure a la seva capacitat per connectar amb el públic, especialment el femení, gràcies a històries properes i un repartiment carismàtic.
🕊️ Un final que va emocionar
El 23 de desembre de 2009, després de 9 temporades, TV3 va emetre l’últim capítol. El comiat va ser seguit per més de 700.000 espectadors, i va deixar una sensació de nostàlgia col·lectiva. El cor deixava de bategar a la pantalla, però continuava viu en la memòria.
💛 Un llegat que perdura
Avui, 25 anys després de la seva estrena, “El cor de la ciutat” continua sent una icona de la televisió pública catalana. Va demostrar que es podien fer sèries de qualitat, amb identitat pròpia, i que la quotidianitat també mereix ser explicada.
En aquest 11 de setembre de 2025, mentre Catalunya celebra la Diada, també és un moment perfecte per recordar El cor de la ciutat. La seva estrena en aquesta data tan simbòlica no va ser casual: la sèrie volia capturar l’esperit de resistència i comunitat del poble català.
“El cor de la ciutat no era només una sèrie: era un mirall, una veu, una abraçada.”
💛 Visca la Diada ❤️ Visca El cor de la ciutat! Comparteix el teu record favorit de la sèrie amb nosaltres!
