🎶 “Camila”: la rumba catalana que uneix Estopa i The Tyets
La Mercè 2025 va ser l’escenari escollit per presentar una de les col·laboracions més esperades de l’any: “Camila”, una rumba en català que uneix el carisma urbà de The Tyets amb l’essència rumbera d’Estopa. El tema va sonar per primera vegada durant el Piromusical del 28 de setembre, posant el punt final a les festes amb un esclat de música, llum i emoció.
🔥 Una fusió generacional
La cançó barreja l’estil festiu i despreocupat de The Tyets amb la rumba canalla dels germans Muñoz. El resultat és un tema que parla d’una noia de barri, Camila, que condueix un Seat Panda i té un caràcter irresistible. Amb palmes, ritme i una producció moderna, la cançó connecta amb públics de totes les edats.
🎥 Un videoclip amb sabor de carrer
El videoclip, dirigit per Martí Barbena i rodat en part al Bar Casal Aliança de Mataró, reforça l’esperit proper i festiu de la cançó. Amb escenes quotidianes, amics i molta energia, “Camila” es presenta com una celebració de la vida de barri i la cultura popular catalana.
📜 La lletra
La Cami era la veïna
Em va venir un dia: “Què passa, tronco?”
Va dir-me: “Passa’t i pilla’t un quinto”
I al final, vam acabar a roncos.
Li vaig dir: “Camila, tia. Ets la rehòstia!
Em lies a qualsevol hora”
I em va dir: “Tete, que no tinc curro,
que no tinc pasta, però jo mai li fallo als meus socis”.
Camila, podríem ‘nar a dormir,
que potser ja no són hores
un dimecres a la nit
Oh-na-na-na.
Camila, podríem ‘nar a dormir,
que se’ns ha passat la vida
i no l’hem vist ni venir.
Dale, José!
Venga, va.
Arriba sempre amb molta pressa
A mi me’n porta amunt i avall
És una capsa de sorpreses
Quan ella hi és, mai no se sap
(Mai, mai, mai, mai…)
Quan es va mudar al meu barri,
la gresca es va posar al davant
La música a tope amb el “Sarri Sarri”,
des del matí.
I anava “loca” més que jo
amb el seu Seat Panda, por ai
A mi m’agrada estar tranquil,
però ella m’acaba engaliant.
I anava “loca” més que jo
amb el seu Seat Panda, por ai
A mi m’agrada estar tranquil,
però ella m’acaba engaliant.
Camila, podríem ‘nar a dormir
que potser ja no són hores
un dimecres a la nit
Oh-na-na-na.
Camila, podríem ‘nar a dormir
que se’ns ha passat la vida
i no l’hem vist ni venir.
Perquè cada cop que sento el teu “lailolà”,
a través del celobert,
m’entren ganes de baixar.
Perquè cada cop que sento el teu “lailolà”,
vindria a liar-me,
però demà he d’anar a currar.
I anava “loca” més que jo
amb el seu Seat Panda, por ai
A mi m’agrada estar tranquil,
però ella m’acaba engaliant.
I anava “loca” més que jo
amb el seu Seat Panda, por ai
A mi m’agrada estar tranquil,
però ella m’acaba engaliant.
Que anava lo, que anava loca
Que la Camila sempre anava loca
Que anava lo, que anava loca
Que la Camila sempre anava loca.
Que la, que la, que la Camila anava loca
Que la Cami-la anava loca
Que anava lo, que anava loca
Que la Camila sempre anava loca.
Camila, podríem ‘nar a dormir
que potser ja no són hores
un dimecres a la nit
(¡Vamos, Camila!).
Camila, podríem ‘nar a dormir
que se’ns ha passat la vida
i no l’hem vist ni venir.
