🎩 Ramon Cabau (1924-1987): El Mestre Renovador de la Cuina Catalana i el seu tràgic fi.
Ramon Cabau Guasch (1924–1987) va ser farmacèutic, advocat i un dels restauradors més carismàtics de Barcelona. Va ser una de les figures més brillants i polifacètiques de la gastronomia catalana del segle XX. De formació atípica i amb una visió revolucionària del menjar, va convertir el seu restaurant, l’Agut d’Avinyó, en el temple de la cuina de mercat i proximitat a Barcelona, una tendència que avui dia és l’estàndard. La seva vida, marcada per l’èxit professional, va acabar de forma dramàtica en un lloc que considerava casa seva, el Mercat de la Boqueria. Recentment, gràcies a obres com el llibre ‘Una òpera gastronòmica’ de Marc Casanovas, la seva memòria ha començat a revifar, recordant-lo com un pioner de la cuina catalana moderna.
🧬 Orígens i formació
Nascut el 17 de novembre de 1924 a Bell-lloc d’Urgell (Lleida), Cabau va patir una infància complicada: la seva mare va morir quan ell tenia només un mes i mig, i el seu pare el va deixar a Barcelona amb una tieta viuda que el va criar. Gràcies a l’herència de la tieta, va poder accedir a una bona educació. Es va llicenciar en Farmàcia i, posteriorment, en Dret mentre treballava com a farmacèutic. La seva primera feina va ser en una farmàcia al carrer de Gignàs de Barcelona, que ell mateix va comprar i va batejar com a “Cabau”. A més, va realitzar estudis de peritatge agrícola, mostrant des d’hora un interès per la terra i els productes naturals que després influiria en la seva carrera gastronòmica. La varietat en els seus estudis ja revelaven la seva personalitat polièdrica.
🍽️ Entrada al Món de la Restauració
En aquells anys va conèixer a ‘Paquita’, la filla d’Agustí Agut, patriarca d’una família dedicada a la restauració i propietari del restaurant Agut del carrer Gignàs, inaugurat el 1924. Es van casar l’any 1955 i un cop integrat al clan familiar, va començar a treballar al restaurant Agut. Tanmateix, per diferències amb el seu sogre el van portar, el 1962, a independitzar-se i obrir, junt amb la seva dona, el seu propi establiment: l’Agut d’Avinyó, situat al carrer de la Trinitat, cantonada amb Avinyó, un carreró poc glamurós aleshores, molt a prop del familiar, en un clar gest de provocació i amb un enfocament radicalment nou. Aquest pas va ser motivat per un despit personal, però va marcar l’inici d’una era daurada per a la gastronomia catalana.
Cabau defensava una gastronomia de proximitat, estacional i arrelada al territori, molt abans que aquests conceptes es popularitzessin. El seu estil era teatral: regalava flors a les venedores del mercat, lluïa llacet, bigoti i barrets vistosos, i convertia cada visita al restaurant en una experiència cultural.
✨ L’Esclat de l’Agut d’Avinyó
Tot i no saber cuinar ell mateix, Cabau dirigia els seus cuiners des d’un pla intel·lectual, investigant i experimentant amb plats nous. El restaurant va guanyar prestigi a finals dels anys 60 i es va convertir en un temple gastronòmic als 70, atraient polítics, empresaris, artistes i celebritats com Paul Newman. Cabau va ser un gran defensor del Mercat de la Boqueria, on comprava diàriament i posteriorment va actuar com a proveïdor de verdures cultivades a la seva finca de Canet de Mar.
Va ser un autèntic renovador de la cuina catalana i espanyola:
- Pioner de la Cuina de Mercat: Va ser el primer restaurador a Barcelona a establir una carta estacional (de temporada), basant el menú en allò que ell mateix comprava cada matí al Mercat de la Boqueria.
- Innovador del Servei: Va introduir el concepte de racions i mitges racions perquè els comensals poguessin tastar més plats, i va ser dels primers a utilitzar flors i herbes silvestres en la gastronomia.
- Agricultor i Proveïdor: Cabau va començar a conrear la seva pròpia producció de verdures i hortalisses a la seva finca de Canet de Mar, convertint-se ell mateix en proveïdor de l’Agut d’Avinyó i d’altres parades de la Boqueria, reforçant la seva connexió absoluta amb el producte.
L’Agut d’Avinyó es va consolidar com el número u de Barcelona i un dels millors d’Espanya, arribant a guanyar la seva primera Estrella Michelin (1978). La seva popularitat va ser tal que es va convertir en el primer restaurador català mediàtic i internacional.
🌸 La Boqueria: escenari vital amb final tràgic
El mercat de la Boqueria era el seu santuari. Cada matí hi passejava, saludava, comprava i repartia flors entre els seus amics paradistes. El 31 de març de 1987, Ramon Cabau va decidir posar fi a la seva vida allà mateix, al cor del mercat que tant estimava. L’èxit i l’activitat incansable de Cabau amagaven una profunda fragilitat personal. Cap als anys vuitanta, Cabau va patir episodis de malaltia mental (alguns biògrafs apunten a un trastorn bipolar). El 1984 va traspassar l’Agut d’Avinyó, cosa que li va provocar una gran tristesa i enyorança, ja que el restaurant era la seva vida. Tot i que continuava actiu com a proveïdor al mercat, la manca del seu temple culinari el va minar.
El 31 de març de 1987, Ramon Cabau va posar fi a la seva vida al Mercat de la Boqueria de Barcelona. D’una manera teatral i premeditada que el va caracteritzar, va ingerir una píndola de cianur al mateix mercat, el lloc on havia construït el seu imperi gastronòmic i on se sentia més a casa.
Milers de persones van assistir al seu funeral, amb la capella ardent al mateix mercat. El suïcidi va ser un xoc, especialment perquè Cabau tenia propostes professionals pendents, com dirigir un nou restaurant o presentar un programa a TV3.
🧠 Llegat i memòria
Cabau va transformar la Boqueria en un referent internacional i va ser un pare de la cuina catalana moderna, promovent la simplicitat, la temporalitat i els productes locals —principis vigents avui en restaurants de prestigi mundial. Malgrat això, la seva figura va caure en l’oblit després de la mort, possiblement per conflictes amb periodistes i el seu passat falangista.
Avui, una placa i un bust al mercat el recorden, i el llibre de Casanovas busca reivindicar-lo, lamentant que la Boqueria actual, convertida en un parc temàtic turístic, hauria fet dir a Cabau que és “una puta merda”. La vida de Ramon Cabau és una òpera de sabors, identitat i tragèdia: un home que va elevar la gastronomia catalana, però que va lluitar contra dimonis interns fins al final.
