📞 De telèfons a ​📚​ biblioteques: ☎️​ La història, els secrets i anècdotes de les cabines telefòniques.

☎️ La història de les cabines telefòniques al món i a Catalunya.

La història de les cabines telefòniques és un viatge fascinant que combina tecnologia, urbanisme i cultura popular. Des del seu naixement al segle XIX fins a la seva desaparició recent a Catalunya, les cabines han estat símbol de modernitat, intimitat i vida urbana.

De ser un element indispensable del paisatge urbà a convertir-se en peces de museu o armaris de llibres. Les cabines telefòniques han passat de la glòria a l’oblit en poc més d’un segle, deixant rere seu un rastre de nostàlgia i anècdotes.

🌍 Els orígens al món: quan trucar era un luxe públic

Les primeres cabines telefòniques apareixen a finals del segle XIX, poc després de la invenció del telèfon per Alexander Graham Bell (1876). Les primeres versions eren simples quioscos de fusta on un operador connectava manualment la trucada.

L’invent s’atribueix al nord-americà William Gray, qui va instal·lar el primer telèfon públic de monedes en un banc de Hartford (Connecticut). La idea li va venir després que ningú el deixés trucar des de casa seva per una emergència mèdica de la seva dona.

A Europa, les cabines van trigar una mica més. Les més famoses del món, les K6 vermelles britàniques, van ser dissenyades per Sir Giles Gilbert Scott el 1935 per commemorar el jubileu del rei Jordi V. El seu color vermell no era per estètica, sinó perquè fossin fàcilment localitzables enmig de la boira de Londres.

📞 L’arribada del telèfon i les cabines a Catalunya.

L’arribada a Barcelona: Durant els anys 20 i 30, els telèfons públics estaven tancats dins de bars, estancs o en els anomenats “locutoris” de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE).

La cabina de carrer no va ser fins als anys 60 que les cabines de vidre i alumini van començar a colonitzar les voreres de Barcelona i de les principals ciutats catalanes. Es van instal·lar en estacions de tren, edificis públics i a les places i avingudes principals. Inicialment, funcionaven només amb monedes (les famoses “pessetes”), fins a l’arribada de les targetes de prepagament als anys 90.

🧩 Tradicions i rituals que han desaparegut

Trucar des d’una cabina tenia tot un protocol que les generacions actuals desconeixen:

• La cua: Esperar el teu torn mentre miraves fixament (i amb certa impaciència) la persona que hi havia dins.

• El ritual de les monedes: Abans de l’arribada de les targetes de prepagament, el so de les monedes caient pel dipòsit era la banda sonora de les ciutats. Qui no recorda haver de tallar una conversa perquè es quedava sense “canvi”?

• El “cop de dit”: Quan la moneda es quedava encallada, el ritual consistia a colpejar la ranura o ficar-hi el dit per veure si queia el canvi.

• Picar de mans al vidre: El senyal universal per dir-li a qui estava a dins: “Portes vint minuts, acaba ja!”.

• Les llistes de telèfons: Aquells llibres gegants, grocs i blancs, que solien estar estripats o pintats amb grafits, però que eren l’únic “Google” que teníem.

🔎​ Curiositats:

• La cabina de l’Eixample: Fins fa poc, a la cantonada del carrer Mallorca amb Balmes, hi quedava una de les darreres cabines de model antic amb porta, que va ser objecte de peticions populars per ser preservada com a patrimoni històric.

• La por cinematogràfica: A Espanya, la cabina va quedar marcada per la pel·lícula La Cabina (1972) d’Antonio Mercero, on José Luis López Vázquez quedava atrapat dins d’una. Aquest film va fer que molta gent tingués por de tancar la porta del tot durant anys.

• Darrer adeu: El 31 de desembre de 2021 va finalitzar oficialment l’obligació legal de mantenir les cabines com a servei públic. Telefònica va començar llavors la retirada dels milers de terminals que quedaven a Catalunya.

♻️ La metamorfosi: Bibliocabines i patrimoni

A Catalunya, l’adeu a les cabines ha tingut un component emocional fort. En comptes de desballestar-les totes, moltes s’han reconvertit:

• Barcelona: La darrera cabina amb porta de la ciutat (al carrer Mallorca amb Balmes) va ser retirada el 2022 per ser restaurada i instal·lada com a punt d’intercanvi de llibres al barri de Sant Genís dels Agudells.

• Banyoles o Sant Cugat: Altres municipis han seguit l’exemple, transformant aquests esquelets de ferro en petites biblioteques lliures on els veïns deixen i agafen llibres.