🏛️ L’Arc de Berà: El sentinella de la Via Augusta
A uns 20 quilòmetres de Tarragona, a la localitat de Roda de Berà, s’aixeca solitari i imponent l’Arc de Berà. No és només un monument de pedra; és un testimoni mut de dos mil anys d’història, un punt de referència per a viatgers i un dels pocs arcs de triomf romans que es conserven al món sobre el traçat original de la seva carretera. Forma part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, i continua essent un símbol visible del passat romà del territori.
🕰️ Orígens i història
L’Arc de Berà va ser construït a finals del segle I aC (aproximadament l’any 13 aC), durant l’època de l’emperador August. A diferència dels arcs que veiem a Roma, que solien commemorar victòries militars, aquest és un arc honorífic.
Segons la inscripció que encara es pot llegir parcialment, va ser erigit gràcies al testament de Luci Licini Sura, un personatge influent de l’època. La funció de l’arc era doble: marcar els límits territorials delimitant el districte de la ciutat de Tàrraco (la capital de la Hispània Citerior) i honorar l’emperador, l’arc estava dedicat a l’emperador August, en un moment en què l’Imperi consolidava el seu poder a la península.
L’arc destaca per la seva sobrietat i elegància. Està construït amb carreus de pedra calcària de la zona, procedents de les pedreres del Mèdol.
- Estructura: Té un sol cos amb una obertura en arc de mig punt.
- Decoració: Presenta vuit pilastres acanalades coronades per capitells d’estil corinti i sòcols quadrangulars que eleven l’estructura.
- Cornises i motllures pròpies de l’arquitectura romana tardorepublicana.
- Un epígraf laudatori dedicat a August i que menciona el seu promotor, Licini Sura.
- Mides: Té una alçada total de 12,28 metres i una amplada de 12 metres.
🔍 Curiositats que potser no sabies
- Un “peatge” històric: L’arc es troba exactament sobre el traçat de la Via Augusta, la calçada romana més llarga de la Península Ibèrica, que connectava els Pirineus amb Cadis. Durant segles, tothom qui anava de Barcelona a Tarragona passava, literalment, per sota de l’arc. Fins ben entrat el segle XX, la carretera N-340 passava exactament per sota de l’arc. No va ser fins al 1936 que es va desviar el trànsit per evitar que les vibracions dels vehicles i els possibles impactes malmetessin l’estructura. Avui dia, l’arc presideix una rotonda que actua com a zona de protecció.
- L’any 2000, la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, i l’Arc de Berà n’és una de les peces fonamentals.
- La inscripció original incompleta: ”
Ex testamento L. Licini L. f. Serg. Surae consecratum…” (Consagrat segons el testament de Luci Licini Sura, fill de Luci, de la tribu Sergi…)
- El nom prové probablement del comte Berà, figura medieval, tot i que el monument és molt anterior.
- Estudis recents han analitzat el cost econòmic de la seva construcció, tenint en compte la pedra, la mà d’obra i la decoració arquitectònica. Tot plegat indica que va ser una obra important i costosa, pròpia d’un promotor amb recursos i influència.
📍 Per què visitar-lo avui?
Visitar l’Arc de Berà és fer un viatge en el temps. És un testimoni viu de la romanització de Catalunya, un punt de referència històric i un element clau per entendre la importància de la Via Augusta i de Tàrraco com a capital provincial. Tot i que ha perdut la part superior (l’àtic), la seva silueta contra el cel del Tarragonès continua sent una de les imatges més potents de la Catalunya romana. A més, és el punt de partida perfecte per explorar la costa daurada i altres monuments com la Torre dels Escipions.
