🎤🔥 Cinc anys de Pablo Hasél a la presó: una ferida oberta per a la llibertat d’expressió a Catalunya.
Avui fa cinc anys que els Mossos d’Esquadra van entrar a la Universitat de Lleida per detenir un poeta. Cinc anys de presó per cantar veritats que el règim del 78 no pot pair. El raper lleidatà Pablo Hasél és a la presó per les seves cançons i per diversos tuits. Cinc anys que simbolitzen, per a una gran part de l’independentisme català, la prova més clara que l’Estat espanyol continua utilitzant la justícia com a eina de repressió política i cultural.
El 16 de febrer de 2021, les imatges de la detenció de Pablo Hasél van fer la volta al món. Un raper envoltat de policies, amb el puny enlaire i cridant “No ens doblegareu”, es convertia en el símbol d’una democràcia que, per a molts catalans, feia temps que havia perdut la màscara. Avui, cinc anys després, Hasél continua entre reixes, recordant-nos que a l’Estat espanyol la llibertat d’expressió té uns límits molt marcats: la Corona i la unitat d’Espanya. Aquell 16 de febrer del 2021 el raper català es va convertir en el primer artista empresonat a l’Estat europeu occidental per lletres i opinions expressades en xarxes socials.
⛓️ Cinc anys de càstig exemplar
La condemna a Hasél no va ser un accident jurídic, sinó un càstig exemplar. Se l’ha tancat per “enaltiment del terrorisme” i “insultes a la Corona” en unes lletres de cançons i tuits que, en qualsevol democràcia europea real, no haurien passat de la crítica política àcida.
Per a l’independentisme, el cas d’Hasél és una peça més de l’engranatge repressiu que va començar amb el 155 i l’exili del govern legítim. No és només un atac a un artista; és un avís a navegants: qui gosi qüestionar les estructures del poder monàrquic o l’herència del franquisme, en pagarà el preu.
👑 La Corona, intocable; la dissidència, castigada
La condemna d’Hasél va posar en evidència una contradicció que l’independentisme denuncia des de fa anys: mentre la monarquia espanyola acumula escàndols de corrupció, evasió fiscal i opacitat, els qui la critiquen són perseguits. Les lletres d’Hasél, incòmodes i directes, van ser utilitzades per l’Audiència Nacional per justificar una condemna que, segons múltiples organitzacions internacionals, vulnera drets fonamentals. Amnistia Internacional, PEN Català i altres entitats van denunciar que l’Estat espanyol aplicava una legislació “desfasada i pròpia d’un altre temps”.
Amb el pas dels anys, Hasél s’ha convertit en un símbol de resistència. No només per la seva música, sinó per la seva actitud: no ha demanat perdó, ni ha acceptat programes de “rehabilitació” que passin per renunciar a les seves idees, això l’ha convertit en un pres polític incòmode, tant per a Madrid com per a certs sectors de la política catalana que voldrien girar full. No ha suavitzat el discurs i ha mantingut una postura de confrontació directa amb l’Estat.
📢 I ara, què?
Avui, a les places de Lleida, Barcelona i tants altres llocs del país, el crit tornarà a ser el mateix: Llibertat Pablo Hasél. Perquè mentre hi hagi algú a la presó per les seves idees o les seves cançons, ningú de nosaltres pot dir que és realment lliure.
“Ens volen callats, però el seu silenci és el nostre crit de llibertat.” — Una de les consignes més sentides a les manifestacions de suport a Pablo Hasél.
El 16 de febrero del 2026 se cumplirán 5 años del encarcelamiento de Pablo Hasél por su arte y militancia revolucionaria. Saldrá el 14 de abril del 2027 con la cabeza alta y para reincorporarse a la lucha en las calles.
¡Luchemos por una AMNISTIA TOTAL!https://t.co/ZIfm7MBNdt pic.twitter.com/fp3uVZtkBb
— Pablo Hasel (@PabloHasel) January 30, 2026
