🛩️ Mari Pepa Colomer: La dona que va conquerir el cel de Catalunya.
En una època en què les dones tenien el destí marcat entre les parets de la llar, una jove barcelonina va decidir que el seu lloc estava a la cabina d’un avió. Maria Josep Colomer i Luque, coneguda per tothom com a Mari Pepa Colomer, no només va ser la primera aviadora de Catalunya i la tercera d’Espanya, sinó també una de les ments més brillants de l’aviació republicana. La seva història és un relat de llibertat, coratge i passió pel cel. Mentre moltes dones de l’època eren educades per quedar-se a casa, ella somiava anar molt més enllà. Valenta, decidida i avançada al seu temps, va anar obrint camí en un món reservat gairebé exclusivament als homes.
👧 Una infantesa rebel i el somni d’envolar-se
Nascuda a Barcelona l’any 1913 en el si d’un ambient burgès, la Mari Pepa mai va encaixar en els motlles de la “noia de bona família”. El seu pare, un home d’idees avançades i amic de l’artista Santiago Rusiñol, la va matricular a l’Institut de Cultura de la Dona, però ella tenia altres plans.
Amb el pas dels anys, la seva fixació pels avions va créixer en veure els pioners de l’aviació aterrar als camps de Catalunya. Per aquesta raó, de manera totalment clandestina, es va començar a escapar a l’Aeròdrom de la línia aèria Latecoère al Prat de Llobregat. Allà, fascinada pels hangars, va convèncer els mecànics i pilots perquè li ensenyessin els secrets dels motors, demostrant una determinació que ben aviat donaria els seus fruits. A més, va estudiar al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, una institució pionera que fomentava la formació professional femenina en una època en què les dones tenien poques oportunitats.
📜 El títol històric i el salt a la fama
Després de convèncer els seus pares, que finalment van donar suport a la seva passió, la Mari Pepa va ingressar oficialment a l’escola de pilots. L’esforç va valdre la pena: el 19 de gener de 1931, amb només 17 anys, va obtenir el títol oficial de pilot, convertint-se en la primera dona catalana a aconseguir-ho.
A conseqüència d’aquesta fita, la seva figura es va catapultar a la fama:
- Icona cultural: Va ser portada de revistes i diaris de l’època, simbolitzant la dona nova i emancipada de la Segona República.
- Va destacar en esdeveniments com el II Concurs d’Aviació de Cardedeu, molt reconegut en aquell moment.
- El 1932, va assolir una fita espectacular: va aterrar un Zeppelin al camp d’aviació de Barcelona, un esdeveniment que la va catapultar a la fama i va inspirar altres dones, com Dolors Vives Rodon, a seguir els seus passos.
- Èxits professionals: No es va conformar amb el títol recreatiu; posteriorment, l’any 1935, va aprovar els exàmens per ser la primera dona instructora de vol de l’Estat.
- Aviació comercial: Va treballar com a pilot comercial fent vols publicitaris i de transport de passatgers per les costes catalanes.
🪖 La Guerra Civil: Volant per la República.
Malauradament, el somni de pau va trontollar amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936. Lluny de fer un pas enrere, la Mari Pepa es va mobilitzar immediatament. Va ser militaritzada amb el rang d’auxiliar de primera de l’Aviació Militar de la Generalitat de Catalunya.
Durant el conflicte, la seva feina va ser vital però sovint invisible. Es va dedicar en cos i ànima a formar centenars de pilots per a les forces aèries republicanes a l’escola de vol del Prat. Així mateix, va realitzar vols de transport d’ambulància, propaganda i proveïments per tota la rereguarda catalana, desafiant constantment el perill del front.
🌍 L’exili forçat i un silenci permanent
Amb la desfeta republicana l’any 1939, la vida de la Mari Pepa va fer un gir de cent vuitanta graus. Es va veure obligada a exiliar-se cap a França, travessant la frontera amb molts altres intel·lectuals i militars. Posteriorment, es va instal·lar a Anglaterra, on es va casar amb el també pilot català Josep Maria Carreras.
Tanmateix, la part més trista de la seva història és que mai més va tornar a pilotar un avió, sovint explicant que “no hi havia feina per a una dona pilot”. A l’exili, les prioritats van canviar i la vida quotidiana la va allunyar dels comandaments. L’any 2004, va morir a Surrey (Anglaterra) a l’edat de 91 anys. Les seves cendres, tal com ella desitjava, van tornar a la seva estimada terra i descansen al cementiri de Reus.
🏛️ El llegat d’una pionera oblidada
Avui dia, la figura de Mari Pepa Colomer és recordada com un autèntic símbol de la lluita feminista i de la història de l’aviació. Tot i que durant el franquisme el seu nom va ser esborrat dels llibres oficials, el seu llegat continua viu als carrers, escoles i places de Catalunya que avui porten el seu nom. El 2003, la Generalitat li va retre un homenatge per la seva trajectòria. I dècades després, la seva figura continua inspirant dones i joves que somien amb l’aviació. Iberia fins i tot va batejar un avió amb el seu nom, reconeixent la seva contribució històrica. Ella ens va ensenyar que, per molt alts que siguin els sostres de vidre, sempre es poden traspassar volant.
