🎗️ 65 Anys d’Òmnium Cultural: Sis Dècades de Llengua, Cultura i País.
La història contemporània de Catalunya no es cansa d’explicar-se a través de les seves institucions civils. En primer lloc, cal subratllar que poques entitats han tingut un impacte tan profund i sostingut en el teixit social com Òmnium Cultural. Aquest 11 de juliol, l’organització celebra exactament 65 anys des de la seva fundació l’any 1961, una fita que convida a mirar enrere per entendre el present de la cultura catalana.
Tot i la repressió del moment, l’entitat va néixer amb una voluntat clara: defensar la cultura catalana quan fer-ho era un acte de valentia, preservant la identitat cultural del país i mantenint viva una llengua que havia estat apartada de les institucions, de l’escola i de bona part de la vida pública. Així doncs, Òmnium es va convertir en un espai de trobada, de preservació i de resistència cultural.
🌱 Els Orígens: Resistència en Temps de Silenci.
Per començar, hem de viatjar a la Barcelona de ple franquisme. En un context d’intensa repressió política i censura cultural, cinc empresaris i mecenes compromesos —Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus— van decidir fer un pas endavant.
A conseqüència d’aquella iniciativa clandestina, Òmnium va néixer amb un objectiu claríssim: salvaguardar la llengua catalana i promoure l’educació en un moment en què estava prohibida a les escoles.
🚨 La persecució: 1961–1975, una lluita silenciosa
Quan Òmnium Cultural va néixer el 1961, ho va fer en un context hostil: el franquisme prohibia l’ús públic del català, vigilava les entitats culturals i perseguia qualsevol expressió de catalanitat. Per tant, des del primer dia, Òmnium va ser considerada una organització sospitosa pel règim. Aquell mateix any 1961 l’entitat va assumir l’organització de La Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes, que premia el talent literari del país.
Tot seguit, el 1963, el govern franquista va clausurar Òmnium Cultural i va confiscar-ne els béns. L’entitat va ser acusada de “promoure activitats contràries a la unitat d’Espanya”. A més, els fundadors van rebre multes elevades i van ser sotmesos a una vigilància constant. La seu va quedar tancada i les activitats, interrompudes.
Malgrat la clausura, Òmnium no va desaparèixer. Va continuar existint de manera discreta, amb reunions privades i projectes culturals que esquivaven la censura, fins que va poder tornar a la legalitat el 1967.
Mentrestant, la policia franquista mantenia un seguiment sistemàtic de les persones vinculades a l’entitat amb: control de correspondència, informes de la Brigada Político-Social, interrogatoris puntuals, i obstacles administratius per impedir qualsevol activitat pública. Aquest període va consolidar una idea clau: defensar la llengua era un acte polític, encara que es presentés com a cultura.
Un cop restablerta la legalitat, però encara en plena repressió franquista, l’any 1969 es crea el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement vitalici a les trajectòries intel·lectuals més destacades. Durant els anys 70 un Bibliobús carregat de llibres i discos en català, va recórrer els pobles de Catalunya per dur la cultura catalana arreu del país. Fins a la mort de Franco, el 1975, l’entitat va funcionar en un equilibri fràgil entre la legalitat i la vigilància, sempre sota l’ombra de la censura.
📜 La Consolidació d’un Llegat Cultural
Més endavant, amb l’arribada de la democràcia, el paper d’Òmnium es va transformar, però sense perdre mai la seva essència. L’entitat va passar de la pura resistència a la construcció activa de país. D’aquesta manera, es van impulsar i consolidar projectes clau que avui formen part de l’imaginari col·lectiu, com la defensa de l’escola catalana, esdevenint un pilar fonamental per al model d’immersió lingüística.
D’altra banda, durant el segle XXI, Òmnium Cultural ha viscut una metamorfosi espectacular, convertint-se en una de les associacions culturals amb més socis de tot Europa. Així mateix, l’entitat ha sabut connectar la defensa de la llengua amb els grans consensos socials, els drets civils i la cohesió social a través de la campanya “Lluites Compartides”. En resum, ha demostrat que la cultura no és un element aïllat, sinó el ciment que uneix una societat diversa.
Al llarg d’aquestes sis dècades i mitja, Òmnium ha ampliat el seu àmbit d’actuació. A més de la promoció cultural, ha impulsat projectes socials, educatius i de cohesió, amb la voluntat de fer de la llengua catalana un element d’inclusió i de convivència.
🌐 Els Reptes de Futur en l’Era Digital
Finalment, en arribar a la maduresa dels 65 anys, els desafiaments ja no són els mateixos que l’any 1961, però continuen sent majúsculs. Avui en dia, el repte principal és garantir el futur del català en el món digital, les plataformes de streaming i entre les noves generacions. Per aquest motiu, l’entitat continua reinventant-se per continuar sent útil a la ciutadania.
Una reflexió per al record: Des de la clandestinitat fundacional fins a la digitalització del segle XXI, 65 anys després, Òmnium Cultural es manté fidel al seu lema implícit: ser l’eina de la societat civil per construir un país culte, lliure i cohesionat. Per molts anys més!
