
🕊️ Pere Casaldàliga – El bisbe dels pobres
Tal dia com avui, 8 d’agost del 2020, ens deixava el bisbe català Pere Casaldàliga i Pla als 92 anys. Conegut popularment com «el bisbe dels pobres» o «la veu dels sense veu», Casaldàliga va convertir la seva vida en un testimoni radical de solidaritat, poètica i lluita pels drets humans des de l’Amazònia brasilera.
🌾 D’un poble del Bages al cor de l’Amazònia
En primer lloc, cal recordar que Pere Casaldàliga va néixer a Balsareny (el Bages) l’any 1928 en el si d’una família pagesa. Després de ser ordenat sacerdot com a religiós claretià, l’any 1968 va decidir traslladar-se com a missioner a São Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso (Brasil).
Així mateix, la realitat brutal amb què es va trobar allà —marcada pel latifundisme extrem, el treball esclau i la despossessió sistemàtica dels pobles indígenes— va canviar la seva trajectòria per sempre. En conseqüència, va assumir un compromís inqüestionable amb la defensa dels més febles de la terra.
✊ La lluita incansable per la justícia social
D’una banda, quan va ser nomenat bisbe de la prelatura de São Félix el 1971, va publicar una carta pastoral històrica que denunciava obertament la violència dels grans propietaris de terres i les complicitats de la dictadura militar brasilera. Tanmateix, aquesta postura en defensa dels camperols sense terra li va costar greus amenaces de mort i intents d’assassinat al llarg de dècades.
D’altra banda, Casaldàliga va ser una de les figures més destacades de la Teologia de l’Alliberament a Llatinoamèrica. La seva tasca no es limitava només a l’àmbit religiós, sinó que estenia una xarxa internacional de denúncia política, ecologia i drets humans, utilitzant sovint la poesia com a eina de resistència i conscienciació.
📜 Un llegat poètic i ètic inesborrable
Per tant, la figura de Pere Casaldàliga transcendeix les fronteres eclesiàstiques i ideològiques per esdevenir un referent ètic universal. Malgrat el patiment i el combat constant contra el Parkinson en els seus últims anys de vida, mai va abandonar la seva comunitat a l’Araguaia ni la seva austeritat franciscana.
En conclusió, avui recordem un home que va saber unir les seves arrels catalanes amb la lluita global dels pobles oprimits. La seva frase com a lema de vida continua sent un far d’esperança per a molts: «Les meves causes valen més que la meva vida».










