🐕 El Concurs de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug: història viva dels Pirineus
Hi ha tradicions que no necessiten grans escenaris ni sofisticades instal·lacions per convertir-se en un autèntic espectacle. Només cal un ramat d’ovelles, un pastor, un gos ben ensinistrat i molta complicitat entre tots dos. I, precisament, això és el que cada final d’agost passa a Castellar de n’Hug, al Berguedà, amb el seu famós Concurs Internacional de Gossos d’Atura.
Però, més enllà de la competició, aquesta cita és també una manera de mantenir viva la memòria d’una activitat que durant segles ha estat essencial a les muntanyes catalanes: és un ritual pastoral, un homenatge a l’ofici de pastor i a la intel·ligència dels gossos que han ajudat a modelar la vida als Pirineus durant segles.
🏔️ Tot va començar el 1962
Per entendre la història del concurs hem de viatjar fins a l’any 1962. En aquella època, el treball dels pastors era dur, solitari i sovint poc valorat. Tanmateix, la complicitat entre el pastor i el seu gos d’atura era la clau de la supervivència i l’eficiència a la muntanya. Un grup de pastors de Castellar de n’Hug i de la comarca es reunien per comprovar quin era el millor gos d’atura i quin pastor aconseguia conduir millor el seu ramat. Així va néixer una competició que, amb el pas dels anys, acabaria convertint-se en una de les cites més emblemàtiques del calendari cultural català.
Tanmateix, l’origen de la tradició és una mica més antic. El concurs havia començat a Ribes de Freser, on els pastors es trobaven per demostrar les habilitats dels seus gossos. Quan aquella competició va deixar de celebrar-se, els germans Joan i Josep Armengou, de Cal Fanxicó, van proposar recuperar-la a Castellar de n’Hug, amb el vistiplau de l’Ajuntament de Ribes. I aquella decisió va marcar la història del poble.
🐑 No és simplement veure córrer un gos
A primera vista, pot semblar que el concurs consisteix simplement a veure com un gos persegueix unes ovelles. Però la realitat és molt més complexa. El que es posa a prova és la intel·ligència, l’obediència, la rapidesa de resposta i la capacitat de treball del gos, però també la comunicació amb el pastor.
El gos ha d’entendre les indicacions del seu amo i aconseguir que el ramat avanci en la direcció correcta sense dispersar-se. I aquí hi ha una de les grans meravelles de la competició: moltes vegades el pastor gairebé no necessita moure’s. Amb una ordre, un xiulet, un gest o simplement amb la posició del seu cos, pot aconseguir que el gos faci tota la feina.
⏱️ Una competició contra el rellotge
Les proves tradicionals del concurs estan pensades per valorar diferents aspectes del treball del gos. En la primera fase, els participants han de superar diversos exercicis: el gos ha de passar per un recorregut marcat amb banderoles, obeir les indicacions del pastor, conduir les ovelles fins a un punt determinat i, finalment, portar-les cap al portell que assenyali el jurat. A més, el temps és important. Històricament, aquesta primera prova s’ha desenvolupat amb un límit de sis minuts.
Els millors classificats passen després a una segona fase, on la dificultat augmenta: han de fer entrar el ramat en un tancat i, posteriorment, aconseguir que en surti. Per tant, no guanya necessàriament el gos més ràpid. Guanya aquell que aconsegueix combinar millor velocitat, obediència, precisió i control del ramat.
❤️ El més important: la complicitat
Darrere de cada actuació hi ha moltes hores d’entrenament. Un bon gos d’atura no treballa simplement perquè el pastor li ho ordena. Entre tots dos s’estableix una relació molt especial basada en la confiança. El pastor ha de saber què pot exigir al seu gos i el gos ha d’aprendre a interpretar les seves ordres.de saber
A Castellar de n’Hug aquesta relació es converteix en un autèntic espectacle. El públic pot veure com, aparentment sense esforç, un sol pastor i el seu gos són capaços de controlar un ramat sencer.
🐶🏆 Una història que ja supera les sis dècades
La dimensió que ha adquirit el concurs és enorme. L’any 2010, quan es va celebrar la 48a edició, TV3 ja el definia com un dels concursos més prestigiosos i seguits del país. Aquella edició va reunir pastors de diferents punts de Catalunya, Mallorca, Castelló i el País Basc, i l’organització calculava una assistència d’unes 5.000 persones.
Dos anys després, el 2012, arribava la 50a edició, una xifra rodona que demostrava l’extraordinària capacitat d’aquesta festa per mantenir-se viva generació rere generació. I la tradició va continuar. Aquest cap de setmana, Castellar de n’Hug celebra la 62a edició i la 8a edició de la Fireta de la llana.
🌍 D’uns pastors de la comarca a un concurs internacional
Precisament, una de les curiositats del concurs és que allò que va començar com una trobada entre pastors locals va acabar obrint-se a participants d’altres territoris. Al llarg dels anys hi han participat pastors procedents de Catalunya, el País Basc, les Illes Balears, el País Valencià, França, Andorra i altres territoris.
Això ha convertit Castellar de n’Hug en un punt de trobada de diferents tradicions pastorals. I, a més, el concurs forma part del circuit dels Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans, juntament amb altres cites com les de Ribes de Freser, Prades o Llavorsí.
🐕🦺 Una curiositat: el gos d’atura català ha hagut de competir amb rivals molt potents
Un dels aspectes més curiosos de la història recent del concurs és l’evolució de les races participants. Tot i que l’estrella natural d’aquest tipus de proves és el gos d’atura, especialment vinculat a la tradició ramadera catalana, els borders collies han anat guanyant molt protagonisme.
De fet, darrerament la majoria dels participants son border collies, una raça considerada especialment resolutiva en aquest tipus de competició. Això ha generat un debat interessant: com mantenir viva la raça i la tradició catalana en una competició cada vegada més exigent?
🏆 El premi al pastor més ben vestit
I aquí trobem una de les curiositats que fa diferent aquest concurs. No tot és qüestió de punts, temps i ovelles. A Castellar de n’Hug també s’ha concedit el Trofeu Celedonio García al pastor més endiumenjat. Per tant, la indumentària tradicional també forma part de la festa i serveix per recordar que darrere del concurs hi ha una cultura rural i una manera de viure que forma part de la història del país.
🥇 També es premia el gos d’atura més genuí
Un altre dels guardons especials és el premi al gos d’atura de característiques racials més pures. Així, el concurs no només busca el millor gos conduint ovelles, sinó que també contribueix a valorar les característiques del gos d’atura i la seva vinculació amb el món rural català.
Una història d’homes, dones i gossos
I la història del concurs també és la història dels seus protagonistes. Un dels noms que forma part de la memòria del certamen és el del pastor Josep Armengou, natural de Castellar de n’Hug. L’any 2013, després de 35 anys competint, es va retirar dels concursos.
Armengou havia estat campió de Catalunya el 2003 i havia guanyat quatre vegades el concurs de Castellar de n’Hug. Al llarg de la seva trajectòria va competir amb gossos amb noms com Valent, Pardo, Moro, Negrita, Brillant, Blanc i Perla, entre d’altres. El seu comiat és un bon exemple de fins a quin punt aquests concursos són molt més que una competició: són històries personals que passen de generació en generació.
🔮 I el futur?
Precisament, un dels grans reptes actuals és garantir el relleu generacional. L’ofici de pastor tradicional no és fàcil i, en una societat cada vegada més urbanitzada, són menys les persones que es dediquen professionalment a aquesta activitat. Per això, el concurs té també una funció molt important: recordar a les noves generacions que la ramaderia i el pasturatge formen part de la nostra identitat rural.
No és casualitat que al llarg dels anys també s’hagin reconegut participants molt joves. El 2012, per exemple, es va lliurar el trofeu al pastor més endiumenjat a Eloi Flaujat, que només tenia 12 anys.
🐕🐑❤️ Molt més que un concurs
Avui, el Concurs Internacional de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug és molt més que una competició. És una festa que omple el Prat del Castell de pastors, ramats, gossos, famílies i visitants. I, al mateix temps, és una finestra oberta a una manera de viure que durant segles va estar estretament vinculada a les muntanyes del Berguedà i del Pirineu.
Per això, quan veiem un gos conduint un ramat amb precisió gairebé matemàtica, no hauríem de veure només una demostració d’habilitat. Veiem una tradició catalana que va començar entre pastors l’any 1962 i que, més de sis dècades després, continua viva.
✨ Una tradició que no s’ha de deixar perdre
En definitiva, el gran valor del Concurs de Gossos d’Atura de Castellar de n’Hug no és només saber quin pastor i quin gos són els millors. El seu autèntic valor és haver aconseguit que una activitat nascuda de les necessitats quotidianes dels pastors es transformés en patrimoni, espectacle i memòria col·lectiva.
I mentre al Prat del Castell continuïn sentint-se les ordres dels pastors i els lladrucs dels gossos darrere d’un ramat d’ovelles, una part de l’antiga vida de muntanya catalana continuarà caminant —o millor dit, corrents darrere les ovelles— cap al futur.
