🏘️ Sant Llorenç de la Muga: Un racó amagat de l’Alt Empordà
Hi ha pobles que semblen haver estat dibuixats expressament perquè el visitant s’hi perdi. Sant Llorenç de la Muga és un d’ells. Situat a l’Alt Empordà, a la vall de la Muga i envoltat de muntanyes, conserva un nucli antic que permet imaginar com devia ser la vida en una vila medieval.
Malgrat tenir avui poc més de dos-cents habitants, Sant Llorenç amaga una història extraordinàriament intensa: castells, muralles, senyors feudals, guerres, fàbriques de munició, llegendes, tradicions i una estreta relació amb el riu que li dona nom. Així, el poble es presenta com una joia medieval perfectament conservada, lluny del soroll turístic de la costa.
📜 Una història que comença fa més de mil anys
Per començar, hem de viatjar fins a l’any 972. És aleshores quan apareix una de les primeres referències documentals a la parròquia de Sancti Laurentii de Sambuca, denominació antiga relacionada amb l’actual Sant Llorenç de la Muga.
Durant l’edat mitjana, la vila va estar vinculada a diferents llinatges nobiliaris. A partir de 1160 va formar part de les possessions d’Arnau de Llers i, posteriorment, l’any 1225, Bernat de Llers va vendre el castell i les seves dependències al rei Jaume I.
Tanmateix, la vinculació amb la Corona no va durar eternament. L’any 1272, l’infant Pere —que posteriorment seria Pere el Gran— va permutar Sant Llorenç de la Muga per Torroella de Montgrí amb Dalmau, fill del vescomte Jofre de Rocabertí.
A partir d’aquell moment, la vila quedaria durant segles vinculada als Rocabertí, comtes de Peralada, fins a la mort de la darrera comtessa de Peralada, Joana Adelaida de Rocabertí, l’any 1900.
🏰 Un poble protegit per muralles
Ara bé, si hi ha alguna cosa que sorprèn quan s’arriba a Sant Llorenç és el seu nucli medieval emmurallat.
La muralla, en bona part, està integrada amb les mateixes cases del poble i encara conserva diversos portals d’accés i torres defensives. Passejar pels carrers estrets permet descobrir un conjunt arquitectònic que ha conservat bona part de la seva estructura tradicional.
A més, fora del recinte hi havia altres elements defensius, entre els quals destaca la torre de guaita, construïda al segle XIII sobre la roca mare.
La torre, de planta circular, és avui un dels millors miradors de la zona. Des de dalt, la vista sobre la vall de la Muga ajuda a entendre perfectament per què aquest indret tenia tanta importància estratègica.
⛪ L’església de Sant Llorenç
I, evidentment, el patrimoni religiós també té un paper important.
L’església parroquial de Sant Llorenç ja existia documentalment l’any 972. El temple romànic original tenia tres naus, tot i que amb el pas dels segles va patir diverses reformes, transformacions i destruccions parcials.
Per això, l’edifici que podem contemplar actualment és el resultat de moltes etapes històriques superposades.
A tocar del poble també trobem altres petits tresors, com l’ermita de Sant Jordi, l’ermita de Sant Ponç, l’ermita i el pont de Sant Antoni o l’església romànica de Santa Maria de Palau.
Precisament, el pont de Sant Antoni és d’origen medieval i antigament era conegut com a Pont del Grau, pel seu emplaçament sobre un estretament del riu.
💥 I després va arribar la pólvora…
Però probablement un dels episodis més sorprenents de la història de Sant Llorenç es produeix al segle XVIII.
Entre 1771 i 1794 va funcionar al municipi la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, una important fàbrica destinada a produir bales de canó i municions.
La seva construcció va transformar completament l’economia local. De fet, la necessitat de carbó vegetal per alimentar la foneria va provocar una forta explotació dels boscos d’alzines i roures de l’entorn.
I encara hi ha una dada espectacular: les primeres 800 bales de canó fabricades a Sant Llorenç van ser enviades al castell de Montjuïc de Barcelona perquè fossin sotmeses a proves de qualitat.
Per tant, aquell petit poble empordanès va arribar a tenir una instal·lació industrial de gran importància militar.
⚔️ El poble que va quedar atrapat en una guerra
Així mateix, aquesta importància estratègica va acabar portant la guerra fins a Sant Llorenç.
L’any 1794, durant la Guerra Gran entre la monarquia espanyola i la França revolucionària, les tropes franceses van ocupar Sant Llorenç de la Muga.
Posteriorment, hi van tenir lloc dues batalles per intentar recuperar la Reial Foneria. Les operacions militars van acabar fracassant i, finalment, les tropes franceses es van retirar després d’ordenar la destrucció de la foneria i dels tres ponts d’accés al municipi.
Avui costa imaginar que aquests carrers tranquils fossin, fa més de dos segles, escenari de combats militars.
🌿 La Muga, l’altra gran protagonista
Tanmateix, Sant Llorenç no es pot entendre sense el riu.
La Muga travessa el terme municipal durant uns onze quilòmetres i crea gorgs, racons ombrívols i espais naturals que han estat íntimament relacionats amb la vida del poble.
Al llarg dels segles, l’aigua ha servit per moure molins, regar horts i donar vida a l’activitat agrícola.
Encara avui es poden trobar elements relacionats amb aquest passat, com els antics rentadors públics i privats situats al costat del rec que travessa la part nord de la muralla.
🫘 I les famoses mongetes de Sant Llorenç?
I si parlem de gastronomia, hi ha un producte que té nom propi: la mongeta de Sant Llorenç.
Als petits horts situats fora de les muralles encara es conrea aquesta mongeta, tradicionalment associada a la vila. La seva importància és tal que cada any s’hi celebra la Fira de la Mongeta, una festa que combina gastronomia, artesania i cultura popular.
La fira se celebra des de 1999 i té lloc habitualment el primer diumenge de març.
Així doncs, un producte agrícola tradicional s’ha convertit també en una manera de mantenir viva la memòria dels antics horts del poble.
🎉 Tradicions que encara mantenen viu el poble
Però Sant Llorenç de la Muga també té una important tradició festiva.
La Festa Major, dedicada a Sant Llorenç, té el seu dia gran el 10 d’agost i conserva activitats com les cercaviles, els oficis religiosos, les sardanes, els concerts i els balls.
Una de les activitats més curioses és la baixada d’andròmines pel riu Muga, una proposta festiva que converteix el riu en protagonista de la celebració.
A més, el calendari tradicional inclou altres celebracions relacionades amb el món rural i la cultura popular, com la Festa del Bolet, a la tardor, o les celebracions de Nadal.
🎄 Una tradició de Nadal ben curiosa
I parlant de Nadal, antigament hi havia una tradició especialment singular.
Després de la Missa del Gall, s’encenia una gran foguera on es coïen costelles i botifarres.
Era una manera molt comunitària d’acabar la nit de Nadal, compartint menjar i festa al voltant del foc.
🥦 Els Sants Innocents i el “robatori” de les cols
Encara més curiosa era l’antiga celebració dels Sants Innocents.
Segons la tradició recollida per Joan Amades, els participants entraven als horts del poble per agafar cols. Però hi havia una particularitat: els propietaris i les autoritats ho consentien, perquè formava part d’un antic costum.
Les cols servien després com a base d’un àpat col·lectiu.
A més, antigament aquest peculiar “robatori” es feia mentre una cobla tocava una tonada tradicional amb cornamusa, flabiol i tamborí.
Sens dubte, una d’aquelles tradicions que avui ens poden semblar impossibles, però que ens permeten imaginar fins a quin punt les festes populars podien ser irreverents i participatives.
👻 Llegendes, pors i tradició oral
I, com passa en molts pobles de muntanya de Catalunya, Sant Llorenç de la Muga també ha estat territori de relats populars, pors i tradicions orals.
Els boscos, les muntanyes, les fonts, les ermites i els antics camins han alimentat durant generacions històries que barrejaven religió, superstició i imaginació.
De fet, la documentació etnogràfica de la zona recull creences relacionades amb les bruixes i l’embruixament, molt arrelades antigament en el món rural.
Aquest univers de creences forma part d’una cultura oral en què una tempesta, una malaltia, una mort sobtada o qualsevol desgràcia difícil d’explicar podien acabar convertint-se en una història que passava de generació en generació.
I potser aquesta és una de les parts més fascinants dels pobles antics: no tot el que explicaven els seus habitants havia de ser real perquè formés part de la seva història.
🌉 El poble dels ponts
Un altre dels seus atractius són els ponts que permeten travessar la Muga i connectar el nucli amb els diferents camins.
El Pont Vell i el Pont de Sant Antoni formen part d’aquest paisatge històric. El segon, d’origen medieval, aprofitava un estret pas del riu i es relacionava amb l’antic camí d’accés a la vila.
Aquests ponts ens recorden que, abans de les carreteres modernes, controlar els passos sobre el riu era essencial per a les comunicacions.
🏡 Un poble que va arribar a superar el miler d’habitants
I encara hi ha una curiositat demogràfica sorprenent.
Sant Llorenç de la Muga va arribar al seu màxim històric de població l’any 1857, amb 1.119 habitants.
La situació actual és molt diferent: el municipi té poc més de 230 habitants.
La davallada de població està relacionada amb la transformació de l’economia rural, la desaparició de determinades activitats industrials i l’èxode cap a les ciutats.
Malgrat això, el poble ha aconseguit conservar bona part del seu caràcter i del seu patrimoni.
❤️ Un poble petit amb una història enorme
En definitiva, Sant Llorenç de la Muga és molt més que un poble bonic de l’Alt Empordà.
És una vila amb més de mil anys d’història documentada, amb muralles medievals, una torre de guaita, ponts antics, esglésies romàniques, tradicions populars, una antiga fàbrica de municions i una relació inseparable amb el riu Muga.
I potser el més fascinant és que tot això es troba concentrat en un espai petit, tranquil i envoltat de natura.
Per això, quan passeges pels seus carrers de pedra, travesses un dels seus ponts o observes la vall des de la torre de guaita, és fàcil tenir la sensació que Sant Llorenç de la Muga no és només un poble que conserva el passat: és un poble on el passat encara forma part del paisatge.
