🏛️ Josep Irla, el president que va mantenir viva la Generalitat des de l’exili
Hi ha figures de la història de Catalunya que, malgrat haver ocupat les màximes responsabilitats institucionals, han quedat en un segon pla de la memòria col·lectiva. Josep Irla i Bosch és una d’elles. Empresari, republicà, diputat, president del Parlament i, posteriorment, president de la Generalitat a l’exili, va assumir una responsabilitat extraordinàriament difícil en un dels períodes més foscos del segle XX català.
I precisament avui, 19 de setembre, quan es commemora l’aniversari de la seva mort, la seva figura recupera protagonisme. A més, aquest 2026 la Generalitat ha declarat l’Any Josep Irla, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement.
🌊 De Sant Feliu de Guíxols a la política catalana
Josep Irla va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 24 d’octubre de 1876, en el si d’una família vinculada al món empresarial. Va treballar com a consignatari de vaixells i es va implicar molt aviat en la vida política i social de la seva vila.
De fet, ja el 1905 era regidor de Sant Feliu de Guíxols i posteriorment va ser alcalde. També va participar en la vida política de la Mancomunitat i va exercir com a diputat provincial. A poc a poc, el seu compromís amb el republicanisme catalanista el va portar a ocupar responsabilitats cada vegada més importants.
🗳️ El salt a la política catalana
Amb la proclamació de la Segona República, Irla va adquirir un paper destacat en la nova política catalana. El 1931 va ser elegit diputat a les Corts Constituents i, l’any següent, va entrar al Parlament de Catalunya com a diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant aquells anys també va ocupar responsabilitats dins de la Generalitat, entre elles la de conseller de Governació, i va exercir diferents funcions relacionades amb l’administració i l’assistència social. Per tant, quan va arribar la Guerra Civil, Irla ja era un polític amb una llarga trajectòria institucional.
👑 1938: president del Parlament de Catalunya
I és aquí quan la seva trajectòria adquireix una dimensió especialment important. L’1 d’octubre de 1938, en una de les últimes sessions del Parlament català durant la Guerra Civil, Josep Irla va ser elegit president del Parlament de Catalunya. La situació era dramàtica. La guerra avançava i les institucions catalanes es trobaven cada vegada més amenaçades.
De fet, aquella sessió va acabar sent l’última reunió oficial del Parlament al Palau del Parlament durant la República. A partir d’aquell moment, el destí d’Irla quedaria inevitablement lligat al de les institucions catalanes.
🚨 La derrota i el camí de l’exili
El 1939, amb la victòria franquista, la Generalitat i el Parlament van quedar abolits a Catalunya. Com molts altres dirigents republicans catalans, Josep Irla es va haver d’exiliar a França. Tanmateix, la seva història encara havia de fer un gir decisiu.
El 15 d’octubre de 1940, Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc. Després del tràgic succés, Irla va assumir automàticament la presidència de la Generalitat en virtut de les lleis de la institució, ja que n’era el president del Parlament. D’aquesta manera, assumia un lideratge extremadament complex en ple context de la Segona Guerra Mundial i sota la pressió de l’ocupació nazi a França.
🗺️ Un president sense territori, però amb una institució per defensar
Així, Josep Irla es va convertir en president de la Generalitat a l’exili. No tenia palau presidencial, ni administració pròpia, ni les eines d’un govern normal. La Generalitat havia estat desmantellada a Catalunya i el règim franquista no reconeixia les institucions republicanes.
Malgrat això, Irla va assumir la tasca de mantenir la continuïtat institucional de la Generalitat des de França. Durant el seu mandat a l’exili, que es va estendre fins al 1954, va treballar incansablement per:
- Mantenir la legitimitat: Preservar la continuïtat jurídica de la Generalitat de Catalunya davant la comunitat internacional.
- Ajudar els exiliats: Coordinar xarxes de suport per als refugiats catalans repartits per Europa i Amèrica.
- Preparar el relleu: Organitzar les bases per al futur retorn de les institucions democràtiques.
I aquesta va ser, precisament, una de les seves principals funcions: conservar viva la institució i reivindicar-ne la legitimitat durant la dictadura. La Generalitat el considera una figura clau en la preservació d’aquesta continuïtat institucional.
🕊️ Una Generalitat que intentava sobreviure a l’exili
Durant els anys d’exili, Irla va mantenir contactes amb autoritats franceses i internacionals amb l’objectiu de defensar la causa catalana.
Tanmateix, les circumstàncies polítiques internacionals van fer que la Generalitat a l’exili no obtingués el reconeixement oficial que buscava.
Malgrat les enormes dificultats, Irla va defensar la continuïtat de les institucions catalanes, l’autogovern, la cultura catalana i els principis democràtics.
👥 Un govern en unes condicions gairebé impossibles
Amb el pas dels anys, la situació de la Generalitat a l’exili es va anar fent cada vegada més complicada. El 1945, Irla va formar un govern amb diverses personalitats catalanes exiliades. Però la manca de recursos, la distància amb Catalunya i les divisions polítiques de l’exili van limitar enormement la seva capacitat d’actuació.
A més, el context internacional tampoc no va permetre recuperar les institucions catalanes després de la derrota de les potències de l’Eix a la Segona Guerra Mundial. Per tant, la Generalitat va continuar existint institucionalment, però sense poder exercir les seves funcions a Catalunya.
🔄 1954: el relleu a Josep Tarradellas
Finalment, l’any 1954, debilitat per l’edat i el seu estat de salut, va renunciar al càrrec. Per aconseguir un relleu ordenat, va afavorir l’elecció de Josep Tarradellas com a nou president a l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic.
Tarradellas continuaria mantenint aquesta institució durant els anys següents fins que, finalment, el 1977, retornaria a Catalunya i recuperaria presencialment la presidència de la Generalitat. Per tant, la trajectòria d’Irla va ser també un pont institucional entre la Generalitat republicana i la Generalitat que Tarradellas recuperaria dècades després.
🕯️ Una mort a l’exili
Josep Irla va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafèu, a la Provença francesa. Va morir lluny de Catalunya, sense haver pogut veure recuperades les institucions catalanes. Tanmateix, la seva història no va acabar amb la seva mort.
Més de dues dècades després, el 23 d’octubre de 1981, les seves despulles van ser traslladades a Barcelona i rebudes solemnement al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L’endemà van ser enterrades al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, la seva vila natal.
📜 Una figura clau per entendre la continuïtat de la Generalitat
La figura de Josep Irla permet entendre una part de la història de Catalunya que sovint queda eclipsada pels noms de Companys o Tarradellas. Per una banda, va ser l’últim president del Parlament de Catalunya de l’etapa republicana. Per l’altra, va assumir la presidència de la Generalitat després de l’afusellament de Companys i la va mantenir a l’exili fins al 1954. Així doncs, la seva trajectòria representa un dels capítols de la continuïtat institucional catalana durant el franquisme.
⭐ 2026: l’Any Josep Irla
Precisament per recuperar aquesta figura, la Generalitat dedica l’any 2026 a Josep Irla, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. La commemoració vol donar a conèixer la seva trajectòria política i el seu paper en la preservació de la Generalitat durant l’exili. I no és casualitat que aquest reconeixement arribi enguany: avui, 19 de setembre, fa 68 anys que Josep Irla va morir a França.
🌍 Un president que va governar des de l’exili
Josep Irla va exercir la presidència en unes circumstàncies excepcionals. No va governar des d’un despatx a Barcelona, sinó des de l’exili; no disposava d’una administració efectiva a Catalunya, però va mantenir la reivindicació de la continuïtat institucional.
Per això, més enllà de les seves decisions polítiques concretes, la seva figura és important per entendre com les institucions catalanes van intentar sobreviure durant dècades sense poder exercir lliurement dins del país.
I avui, coincidint amb l’aniversari de la seva mort, recordar Josep Irla és també recordar aquella Generalitat que, malgrat haver estat expulsada de Catalunya, va continuar existint a l’exili fins a la recuperació de les institucions democràtiques.
