L’11 de juliol de 1978, a les 14:29 hores, es va produir una de les pitjors tragèdies de la història recent de Catalunya al Càmping dels Alfacs, situat a Alcanar Platja, a la comarca del Montsià, prop de Sant Carles de la Ràpita. L’explosió d’un camió cisterna carregat amb propilè liquat va desencadenar una bola de foc que va arrasar part del càmping, deixant un saldo devastador de 215 morts i més de 300 ferits greus. Aquest esdeveniment, conegut com la “Tragèdia dels Alfacs,” va marcar profundament la memòria col·lectiva i va portar canvis significatius en la normativa de transport de mercaderies perilloses.
El camió, propietat de l’empresa Cisternas Reunidas, transportava 23,5 tones de propilè liquat des de la refineria d’Enpetrol, a la Pobla de Mafumet (Tarragonès), cap a una fàbrica petroquímica a Puertollano (Castella-la Manxa). La cisterna, amb una capacitat màxima legal de 19,35 tones, anava sobrecarregada, una pràctica que, segons investigacions posteriors, era habitual. A més, el vehicle no disposava de vàlvules de seguretat per alleujar la pressió, i la seva estructura estava debilitada per haver transportat líquids corrosius prèviament.
L’explosió es va produir a l’altura del quilòmetre 159,5 de la carretera N-340, just al costat del càmping, que allotjava entre 700 i 800 persones, moltes d’elles turistes estrangers de nacionalitats alemanya, francesa, belga i britànica. La calor intensa d’aquell dia d’estiu, combinada amb l’exposició al sol durant el trajecte de més de 100 quilòmetres, va augmentar la pressió del propilè dins la cisterna. Una fuita de gas, probablement causada per una fissura, es va inflamar en trobar una espurna, provocant una explosió.
El camió va sortir volant i la deflagració va arrasar una tercera part del càmping, fent explotar al seu pas, els cotxes i les bombones de butà que tots els campistes tenien a les caravanes i tendes. Moltes de les víctimes van morir carbonitzades en el mateix moment, altres corrien cap al mar, que es va convertir en una trampa, ja que a la vora de l’aigua es va arribar a una temperatura de 2.000 °C.
El balanç final va ser de 158 persones mortes a l’acte, inclòs el conductor del camió, 57 en les primeres hores a causa de les cremades i 67 van resultar ferides de diversa consideració, la majoria de nacionalitat belga, francesa, alemanya i holandesa, però també de nacionalitat espanyola. La identificació dels cossos va ser un repte enorme, ja que molts cadàvers van quedar carbonitzats i sense documentació, i el registre del càmping es va perdre en l’incendi. Això va complicar les tasques d’identificació, que es van allargar mesos, deixant dos cossos sense identificar al cementiri de Tortosa.
De la investigació es va poder deduir que la causa de l’accident va ser la sobrecàrrega de més de quatre tones que va produir la ruptura de la cisterna i la posterior explosió. Aquesta figura com a causa oficial al Jutjat de Tarragona. El judici, celebrat el 1982, va condemnar el director i el cap de seguretat de la refineria d’Enpetrol a un any de presó per negligència, mentre que Cisternas Reunidas va ser considerada responsable civil subsidiària. Les indemnitzacions van ascendir a 1.100 milions de pessetes, una xifra significativa per a l’època. La tragèdia va posar de manifest les deficiències en la seguretat del transport de mercaderies perilloses, fet que va conduir a canvis normatius immediats: es va prohibir el pas de camions amb càrregues perilloses per zones urbanes, es va fer obligatori l’ús de vàlvules de seguretat i es va desdoblar la N-340 al seu pas per Sant Carles de la Ràpita per evitar futurs accidents similars.
Si l’explosió s’hagués produït minuts abans, la tragèdia hauria estat molt pitjor, ja que l’N-340 passa pel mig de Sant Carles de la Ràpita que en ple estiu està ple de turistes. El Càmping Alfacs actualment continua obert i és gestionat pel fill de la família que el regentava en el moment de l’accident, una de les parets de l’edifici d’apartaments, ens recorda les víctimes de la pitjor catàstrofe de l’Estat ocorreguda en un càmping.
Per respecte a les víctimes i els seus familiars, no incloem cap dels milers d’imatges i vídeos de les víctimes carbonitzades. Deixem-les descansar en pau. Recordem-les amb aquest mural. Quaranta-set anys després, la tragèdia dels Alfacs roman com un record dolorós però viu en la memòria de les Terres de l’Ebre i de les famílies afectades.
