⛈️ Les riuades del Vallès de 1962: la nit que l’aigua ho va canviar tot.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, una tempesta devastadora va caure sobre el Vallès Occidental, provocant una de les tragèdies naturals més greus del segle XX a Catalunya. En poques hores, van caure més de 200 litres per metre quadrat, i els torrents i rieres es van desbordar amb una força mortal.
Ciutats com Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Sant Quirze i Barberà del Vallès van quedar inundades. El balanç final: més de 700 morts, centenars de desapareguts, milers de damnificats, milions , llavors de pessetes, en danys materials, i una ferida profunda en la memòria col·lectiva.
🌊 Una tempesta sense precedents
- La pluja va començar al vespre i es va intensificar durant la nit.
- Tota la tarda havia estat plovent moderadament a la zona de Barcelona, Vallès i Maresme, però en arribar la nit dos factors coincidents en el temps, van desencadenar la catàstrofe. Les rieres de Rubí, Canyelles, Sant Cugat i el torrent de Vallparadís es van convertir en corrents torrencials que arrossegaven cases, cotxes i persones.
- Moltes empreses es van veure afectades, principalment de la zona de Sabadell on algunes d’elles van quedar sepultades sota les aigües enfangades. Gran part de la indústria tèxtil de Catalunya es va veure greument afectada.
- Moltes famílies vivien en barraques o zones inundables, especialment a les perifèries industrials, sense cap protecció. Durant l’onada d’immigració interior que es va produir durant els anys 50 i 60 a Catalunya, es van fer edificis d’escassa qualitat, molts d’ells propers a les riberes dels rius i que en molts casos no arribaven a ser ni edificis, la gent vivia en barraques, recordem el que va passar en aquells anys al Somorrostro.
🏛️ Reacció oficial i oblit
El règim franquista va minimitzar la tragèdia, evitant reconèixer la magnitud real dels fets. No es van decretar dies de dol ni es van fer homenatges oficials. La reconstrucció va ser lenta i desigual, i moltes víctimes van quedar sense reconeixement ni indemnització. Només dècades després, les ciutats afectades van començar a recuperar la memòria amb plaques, exposicions i actes commemoratius.
El llavors cap de l’Estat, el dictador Francisco Franco, va visitar la zona afectada el 2 d’octubre de 1962, segons La Vanguardia 100.000 persones van rebre al Caudillo, ho van descriure així:
“Una compacta masa humana, vibrante y enfervorizada, no cesó de tributar al Jefe del Estado sus aclamaciones y vítores“.
💛 Memòria que batega
Recordem les riuades del Vallès com una ferida col·lectiva que ens parla de vulnerabilitat, dignitat i resistència. Perquè la natura pot ser implacable, però la memòria és una forma de justícia.
“La nit del 25 de setembre, el cel va plorar i el poble va resistir.”
