Fins a l’any 1992 i gràcies a les obres fetes per la celebració de les Olimpíades, Barcelona sempre havia viscut d’esquena al mar, només era possible anar a la platja de la Barceloneta i tot just al final es trobava el Somorrostro, un barri de barraques.
Les primeres notícies que tenim del Somorrostro són de l’any 1875, el que no s’ha arribat a saber és d’on prové el seu nom, potser els primers habitants van ser uns pescadors bascos i li van posar el nom del seu barri, el Somorrostro de Biscaia.
Era un barri de barraques fetes a la mateixa platja, el que feia que moltes vegades fossin arrossegades per les tempestes del mar. A partir de 1929 amb L’Exposició Universal de Barcelona i la construcció del metro, Barcelona va ser un reclam per la gent que venia a treballar d’arreu de l’Estat.
Amb la situació de precarietat que venia aquesta gent, es veien obligats a viure com podien i moltes famílies es van instal·lar a les barraques del Somorrostro o altres barris de barraquisme com Montjuïc o El Carmel, en condicions infrahumanes, damunt la humitat de la sorra de la platja, sense aigua dolça ni llum, entre dos rius, el Besòs i el Llobregat que abocaven al mar tots els residus de les fàbriques, en aquell temps no hi havia cap control del medi ambient.
S’estenia des de l’antic Hospital d’Infecciosos, ja tocant a Poble Nou i l’Hospital del Mar, exactament avui en dia al mig hi ha les dues torres, l’Hotel Arts i la Torre Mapfre. A mitjans del segle passat es va arribar a fer un cens de 2.400 barraques, amb uns 15.000 habitants.
Un grup majoritari de gent que vivia al Somorrostro era d’ètnia gitana, allà va néixer la famosa “bailaora” Carmen Amaya.
Amb la construcció del Passeig Marítim, entre els anys 1959 i 1961, va començar el fi del Somorrostro, amb aquest passeig la gent arribava fins a les primeres barraques i els seus habitants van quedar exposats als curiosos d’aquells temps i així a poc a poc van anar desapareixent.
Definitivament, l’any 1966 i coincidint amb una visita de Franco a Barcelona, per assistir a unes maniobres navals, van enderrocar les barraques que quedaven i va desaparèixer definitivament el Somorrostro, però no tota la memòria d’aquella gent que durant més de 50 anys van viure en unes condicions infrahumanes.
Les famílies que quedaven van ser traslladades a habitatges socials, la majoria al barri de Sant Roc de Badalona.
On abans vivien aquestes famílies, avui prenem el sol, ens banyem, anem al Casino, a sopar o de copes als múltiples locals d’oci nocturn. Actualment la Barceloneta és la platja més visitada del país. Els canvis que pot donar una ciutat en menys d’un segle.
Per no perdre la memòria, l’any 2010 un tram de la platja de la Barceloneta, concretament entre L’Hospital del Mar i el Port Olímpic va canviar de nom i ara es diu Platja del Somorrostro, en honor a tota aquella gent, que més que viure va patir les conseqüències d’una guerra i postguerra molt dura.