
Actualment Ă©s molt difĂcil veure aquella imatge a la qual estaven acostumats els nostres pares i avis quan entraven en un mercat, peixateria o bacallaneria, aquella imatge de barrils rodons plens d’arengades ben alineades. A Barcelona Ă©s prĂ cticament impossible, perĂČ a la Catalunya interior encara podem trobar en algun lloc com a les comarques del Pallars, la Noguera, les Garrigues o el MontsiĂ .
No sabem exactament quan va començar el consum d’arengades, perĂČ segurament va ser durant l’edat mitjana, l’Ăšpoca d’or de la conservaciĂł del peix en sal. Ja es troba una cita en el “Libro del Buen Amor” de l’Arxipreste d’Hita.
“Cuantos son en el mar venĂan al torneo, arenques y besugos venieron de Bermeo“.
Ja des del temps dels romans acostumaven a conservar el peix en salaĂł, l’arengada Ă©s el nom que tĂ© la sardina amb salmorra i premsada, aquest procĂ©s es diu arengar i d’aquĂ el nom que rep aquest producte. Un cop la sardina arribava a port, les dones les netejaven i les posaven amb aigua i abundant sal, desprĂ©s les escorrien i les posaven en una mena de caixes cilĂndriques per desprĂ©s sotmetre-les al premsatge.
El premsatge que habitualment dura vuit dies, consisteix a anar afegint pes cada dia fins que les arengades hagin expulsat tot l’oli que contenen. Quan estan llestes per a la venda es col·loquen en uns barrils que sĂłn els que acostumĂ vem a veure a les peixateries i bacallaneries.
Les arengades sempre han estat associades a la cuina dels pobres, segur que no hem vist un plat d’arengades a cap restaurant d’alta cuina. Una de les curiositats per la preparaciĂł d’una bona arengada Ă©s que s’acostumava a embolicar una arengada en paper d’estrassa i es posava en el marc d’una porta, es tancava la porta i aixĂ l’arengada s’aixafava i deixava la pell amb les escates al paper, llavors nomĂ©s havĂem de triar la carn per fer una bona torrada de pa amb tomĂ quet i arengada.
Una altra curiositat Ă©s que en temps de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i en la postguerra a les cases de pagĂšs catalanes acostumaven a penjar de les finestres amb una canya dues arengades agafades per la cua. AixĂČ era senyal que pels voltants hi havia una parella de la guĂ rdia civil, per aixĂČ en aquells temps a les arengades tambĂ© els hi deien “civils” o “guĂ rdia civil”. Les arengades servien com alerta pels republicans que sabien que havien de fugir per no ser detinguts per la GuĂ rdia Civil i si aquests preguntaven que feien aquelles sardines penjades, els hi deien que les posaven allĂ per assecar-les.
Un dels plats tĂpics de les Terres de l’Ebre Ă©s la Clotxa que es fa amb arengades. Us deixem la recepta de la Clotxa feta amb un parell de guĂ rdies civils. I per les terres de muntanya tambĂ© s’acostuma a fer un Trinxat amb arengada. Us deixem amb la recepta que en Marc Ribas va fer al programa Cuines de TV3








