El 3 de juliol de 1970, el massís del Montseny, va ser l’escenari de la pitjor catàstrofe aèria de la història del país. Un avió Comet 4 de la companyia britànica Dan-Air, que cobria la ruta entre Manchester i l’aeroport del Prat de Barcelona, es va estavellar contra el cim de les Agudes, prop d’Arbúcies, deixant un saldo tràgic de 113 morts. Aquest accident, el més greu ocorregut a Catalunya, va marcar profundament la memòria col·lectiva de la zona i va deixar un enigma que encara avui genera preguntes: la possible existència d’una víctima addicional no registrada.
✈️ El vol i les circumstàncies de l’accident
El vol 1903 de Dan-Air, va enlairar-se de l’aeroport de Manchester a les 16:08 hores amb 105 passatgers i 7 tripulants a bord, majoritàriament ciutadans britànics de la regió de Lancashire que viatjaven de vacances a la Costa del Maresme amb un paquet turístic. L’avió acumulava 25.786 hores de servei i era considerat fiable per a l’època, tot i que el model Comet havia tingut accidents previs.
A causa de retards en el control de trànsit aeri a la zona de París, l’avió es va desviar de la seva ruta original. A les 17:53, el pilot va contactar amb la torre de control de Barcelona, i a les 17:59 ja s’apropava a la ciutat, iniciant les maniobres de descens. No obstant això, un error crític va precipitar la tragèdia: la tripulació va informar erròniament que circulava per Sabadell, quan en realitat es trobava a 28 milles nàutiques al nord, sobrevolant el Montseny. El controlador aeri, possiblement confós per un altre eco de radar (tot i que no hi ha proves concloents d’un altre avió a la zona), va autoritzar el descens. A les 18:05, amb una boira espessa i una visibilitat gairebé nul·la, l’avió es va estavellar a 3.800 peus d’altitud contra els faigs de la falda nord-est de les Agudes, a una velocitat d’uns 410 km/h. L’impacte va generar un cràter de 50 metres de diàmetre, amb restes escampades en un radi de 200 a 700 metres. No hi va haver supervivents.
🚨 L’operatiu d’emergència i el drama humà
L’alarma es va activar ràpidament, però les primeres informacions eren confuses. Alguns creien que l’avió s’havia estavellat al mar, prop de Mataró, o al Vallès, però la realitat es va confirmar quan es va localitzar el lloc de l’accident al Montseny. L’operatiu de rescat, va ser extremadament complex a causa del terreny abrupte i les condicions meteorològiques adverses. Una retroexcavadora va obrir una carretera improvisada per permetre l’accés de camions, bombers, Guàrdia Civil, guàrdies forestals i voluntaris d’Arbúcies, el poble més proper, que va centralitzar les operacions.
Les escenes descrites pels testimonis són esgarrifoses. Josep Farrerons, tècnic d’aviació de 26 anys a la torre de control de Girona, va recordar la “pudor de carn cremada” com l’element més mediàtic i més traumàtic. Manuel Prieto, sergent de la Guàrdia Civil, va parlar de cossos “trossejats i socarrats” escampats pels arbres. Només dos cossos es van trobar gairebé intactes; la resta eren irreconeixibles. Les restes mortals van ser transportades en caixes de fusta fins a Arbúcies, on es va habilitar una barraca annexa al cementiri per als treballs forenses enviats pel Regne Unit. Davant la impossibilitat d’identificar molts cossos i la manca de mitjans per repatriar-los, es va decidir enterrar les víctimes en una fossa comuna al cementiri d’Arbúcies, coneguda com “el cementiri dels anglesos”, presidida per una creu de pedra i dues làpides amb els noms de 112 víctimes.
El misteri de la víctima addicional
Un dels aspectes més intrigants de l’accident és el recompte de les víctimes. Els informes oficials de Dan-Air i les làpides al cementiri indiquen 112 morts (105 passatgers i 7 tripulants), amb 112 cossos identificats. No obstant això, testimonis locals que van participar en el rescat, com Josep Farrerons, afirmen que es van comptar 113 cossos al lloc de l’accident, basant-se en un recompte per caps. Aquesta discrepància ha generat especulacions sobre una possible víctima no registrada. Es va descartar que fos un veí de la zona o un nadó no inclòs en la llista de passatgers, però la identitat d’aquesta suposada víctima addicional mai s’ha aclarit. Quan els familiars van arribar a Arbúcies, els cossos ja estaven enterrats, i cap efecte personal (maletes, objectes) va ser lliurat a les famílies, fet que va afegir més opacitat al cas. Aquesta incògnita, juntament amb errors humans i tècnics com la manca d’ús del radioaltímetre i la confusió amb la balisa de Sabadell, ha alimentat teories i un sentiment d’injustícia entre els familiars, que encara avui busquen respostes. El documental Montseny, la tragèdia enterrada (TV3, 2021), va explorar aquestes qüestions amb testimonis i imatges inèdites, posant èmfasi en l’impacte emocional i la falta de tancament per a molts afectats.
🛩️ Causes i conseqüències
La investigació oficial va concloure que l’accident va ser resultat d’una combinació d’errors humans i tècnics. La tripulació va reportar una posició incorrecta, i el controlador aeri no va detectar l’error, possiblement confós per un eco de radar. La boira densa al Montseny i la manca de tecnologies modernes com el GPS van contribuir al desastre. Segons La Vanguardia, l’avió va descendir pensant que sobrevolava Sabadell, quan en realitat s’acostava al Montseny, un error que avui seria improbable amb sistemes de navegació actuals.
L’accident va tenir un impacte profund a Arbúcies, on encara es commemora amb actes com l’ofrena floral organitzada l’any 2020 per l’Ajuntament. El lloc de l’accident, marcat per un monòlit, i la fossa comuna al cementiri, amb flors i fotografies, són espais de memòria per a les víctimes, moltes de les quals eren famílies humils que somiaven amb unes vacances a Calella, al Maresme.
L’accident aeri del Montseny de 1970 és una ferida oberta per la seva magnitud i pels interrogants no resolts, especialment el misteri de la possible víctima addicional. Les limitacions tecnològiques de l’època, errors humans i la manca de transparència en la gestió dels cossos i efectes personals van marcar una tragèdia que, 55 anys després, continua sent recordada com un dels episodis més foscos de la història de l’aviació a Catalunya. L’homenatge a les víctimes i la recerca de respostes continuen sent una prioritat per a la comunitat d’Arbúcies i els familiars de les víctimes.
