El 3 de setembre de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola i en ple esclat de la Segona Guerra Mundial, el port de Valparaíso (Xile) rebia un vaixell carregat no només de persones, sinó d’històries, ferides i esperances. Era el Winnipeg, un antic mercant reconvertit en vaixell de passatgers, que transportava 423 exiliats republicans catalans i 2.201 espanyols, oferint-los una nova oportunitat de vida lluny de la dictadura franquista. Aquest episodi representa un dels capítols més emotius de l’exili republicà, simbolitzant la solidaritat internacional davant la repressió i la guerra.
📜 Context històric: La Guerra Civil i l’exili massiu.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va deixar un rastre de destrucció i divisió. Amb la victòria de les forces franquistes, l’abril de 1939, centenars de milers de republicans van haver de fugir del país per evitar la persecució. Molts es van refugiar a França, on van ser internats en camps de concentració com els d’Argelers o Sant Cebrià, en condicions precàries. Entre ells hi havia intel·lectuals, obrers, camperols i famílies senceres, incloent-hi un nombre significatiu de catalans que havien defensat la República i la identitat catalana durant el conflicte.
En aquest context, el govern xilè del president Pedro Aguirre, de tendència progressista, va decidir acollir refugiats espanyols. Pablo Neruda, que havia estat cònsol de Xile a Barcelona i ambaixador a Madrid, va ser nomenat cònsol especial per a la immigració espanyola a París i va ser l’encarregat d’organitzar l’operació. Neruda, que havia viscut la guerra a Espanya i havia perdut amics com Federico García Lorca, va descriure aquesta missió com “el seu millor poema”, i no era una metàfora buida: va ser un gest humanitari que va salvar milers de vides. Va seleccionar els passatgers prioritzant famílies, professionals qualificats i persones en risc, tot i les tensions polítiques i ètniques entre els grups.
El vaixell va salpar el 4 d’agost de 1939 des del port fluvial de Trompeloup–Pauilhac, prop de Bordeus, i va travessar l’Atlàntic, travessant el canal de Panamà fins a arribar al Pacífic. Però el trajecte no va estar exempt de tensions. A bord, les diferències ideològiques entre comunistes, anarquistes i altres grups republicans van generar conflictes, especialment quan es va conèixer el pacte de no-agressió entre Hitler i Stalin. La mort d’un nadó català i la disputa sobre amb quina bandera havia de ser embolcallat —la republicana espanyola o la senyera catalana— va desencadenar un episodi dramàtic que gairebé acaba en tragèdia. Aquest desacord va derivar en violència, amb intents d’atacar els passatgers catalans, que van ser defensats per bascos, altres catalans i la tripulació. Malgrat això, el viatge va representar una esperança per a molts, que van arribar a Xile amb l’esperança de reconstruir les seves vides.
🌎 L’arribada a Valparaíso
El Winnipeg va fondejar al port de Valparaíso la tarda del 2 de setembre de 1939, però el desembarcament oficial es va produir l’endemà, el 3 de setembre. Milers de xilens van rebre els refugiats amb entusiasme, organitzant actes de benvinguda i suport. Alguns passatgers van desembarcar abans a Arica, al nord de Xile, però la majoria van arribar a Valparaíso.
Entre els 423 exiliats catalans hi havia figures destacades, com el poeta Joan Oliver (conegut com a Pere Quart), l’historiador Ferran Soldevila i l’actor Enric Borràs, que van contribuir significativament a la cultura xilena i a preservar la memòria de l’exili. Els 2.201 espanyols incloïen bascos, andalusos i d’altres regions, molts d’ells professionals que van enriquir la societat xilena en camps com la medicina, l’arquitectura i les arts.
📖 Impacte i llegat
L’arribada del Winnipeg va marcar un punt d’inflexió en la història de la immigració a Xile. Els exiliats van integrar-se ràpidament, fundant empreses, universitats i institucions culturals. Per exemple, molts catalans van participar en la creació de la Universitat de Xile i en moviments artístics locals. Aquest episodi ha inspirat obres literàries, com la novel·la Un llarg pètal de mar, d’Isabel Allende, que recrea la història del vaixell.
Avui, 87 anys després, l’arribada del Winnipeg es commemora anualment a Xile, recordant la importància de l’acollida als refugiats. El 2019, es va recrear l’arribada per celebrar els 80 anys, destacant el llegat de solidaritat. En un món encara marcat per crisis migratòries, la història del Winnipeg ens recorda que els exiliats no són una càrrega, sinó una oportunitat per enriquir les societats d’acollida.
