Pot la mort tenir un atractiu propi? Aquesta és la pregunta que impulsa el retorn musical de Joan Dausà amb Immortals, el seu primer treball discogràfic després de cinc anys de silenci creatiu. L’artista de Sant Feliu de Llobregat hi presenta peces com Seria bonic, on aborda el tema del més enllà amb una naturalitat sorprenent. “La mort no em genera cap recel; fins i tot m’hi sento atret. Hi ha moments en què penso que només morint podria entendre què passa realment en aquesta vida”, explica.
Aquest nou disc neix de l’energia acumulada després dels seus concerts multitudinaris al Palau Sant Jordi i a Vistalegre, i respira una clara voluntat de connexió amb el públic. Les cançons han estat concebudes per ser compartides, cantades i viscudes col·lectivament, com una extensió d’aquella eufòria que encara ressona en la seva trajectòria recent.
LLETRA DE ‘SERIA BONIC’
Seria tan bonic que això
no acabés aquí,
que quan algú morís sentís
que simplement se’n va un moment
a fer un petit encàrrec
i torna aviat a casa.
Seria tan bonic que allà
s’hi estés millor que aquí,
que fos com qui s’atura en una cursa
a respirar per veure-ho tot més clar
i gaudir d’aquell paisatge
i sentir el pes de la calma.
Seria tan bonic que això
no acabés aquí
i quan deixem el cos poder trobar-nos
com aquells que queden per dinar,
i s’allarga el sobretaula
mentre cau el sol de tarda.
Seria tan bonic poder
entendre l’infinit
però em temo que no som més que formigues
observant com volen els avions,
que no mouen les ales
i no entenen com no cauen.
I ara algú et parla del final,
del camí, que tu no has acabat,
i et diu que val la pena continuar
i et diu que no ho deixem aquí,
que l’onada que ens espanta porta a casa,
que la pena que ens enfonsa es queda aquí
i et diu que val la pena creuar el mar
I et diu que no ho deixem aquí.
Que l’onada que ens espanta porta a casa.
Que la pena que ens enfonsa es queda aquí.
VIDELYRIC D’EN JOAN DAUSÀ – ‘SERIA BONIC’
