💣 El bombardeig de Granollers: El minut maleït que va canviar la història.
La història de la Guerra Civil Espanyola està plena de cicatrius profundes, però poques són tan doloroses com la que va patir la capital del Vallès Oriental. El 31 de maig de 1938, Granollers va passar de ser una ciutat tranquil·la de rereguarda a convertir-se en l’escenari d’una autèntica massacre. En un obrir i tancar d’ulls, el terror aeri feixista va demostrar la seva cara més cruel contra la població civil de Catalunya.
🌅 Un matí de mercat convertit en tragèdia
Durant la Guerra Civil, els bombardejos sobre ciutats es van convertir en una estratègia habitual per sembrar el terror entre la població civil. Per començar, cal situar-nos en el context d’aquell fatídic dimarts. Granollers era una ciutat d’uns 10.000 habitants que es trobava lluny del front de batalla. A més a més, acollia molts refugiats i era un dia especialment concorregut perquè se celebrava el tradicional mercat. La gent feia cua a les botigues i els nens entraven a les escoles amb total normalitat, confiant que la guerra passava de llarg.
No obstant això, a les 9:05 del matí, el cel va rugir de sobte. Cinc avions Savoia-Marchetti S.79 de l’Aviació Legionària Italiana, aliada de les forces franquistes, van aparèixer des del mar. Sense avís previ i sense que sonessin les sirenes d’alarma, els bombarders van llançar la seva càrrega mortal sobre el centre històric de la vila.
🛩️ Seixanta segons d’infern i destrucció
A conseqüència d’aquest atac, el bombardeig va durar només un minut, però els efectes van ser devastadors. Es van llançar unes 80 bombes que sumaven un total de 750 quilos d’explosius. Com a resultat, indrets emblemàtics com la plaça de la Porxada, l’hospital, escoles i nombrosos habitatges van quedar reduïts a runes en qüestió de segons.
D’una banda, la sorpresa va fer que la gent no tingués temps de buscar refugi. D’altra banda, la potència de les bombes va provocar escenes d’autèntic horror al mig del carrer. El recompte final de víctimes va ser esfereïdor: entre 200 i 224 morts, la gran majoria dels quals eren dones, nens i gent gran, és a dir, persones que no participaven en els combats i que només feien cua per aconseguir menjar.
💥 Un objectiu militar o una estratègia de terror?
Darrere d’aquesta acció, el bàndol franquista va justificar l’atac assegurant que Granollers era un nus ferroviari important i que hi havia indústries col·laborant amb l’esforç de guerra republicà. Això no obstant, la precisió i la ubicació de les bombes van demostrar que l’objectiu real era castigar el cor de la ciutat i enfonsar la moral de la rereguarda catalana.
En aquest sentit, el bombardeig de Granollers se suma a la trista llista d’atacs experimentals contra civils, tal com havia passat a Guernica l’any anterior o a Barcelona el març del mateix 1938. Era la instauració de la “guerra total”, on la població indefensa es convertia en un objectiu estratègic.
🏚️ Els efectes sobre la ciutat
Després de l’atac, Granollers presentava una imatge desoladora. Molts habitatges havien quedat destruïts i nombrosos comerços havien desaparegut sota les runes.
A més, la por es va estendre entre la població. Moltes famílies van començar a viure amb la incertesa de no saber quan podria arribar un nou atac. Així doncs, la vida quotidiana es va veure profundament alterada durant la resta del conflicte.
🕊️ El llegat i la memòria compartida
Per acabar, malgrat el dolor i el silenci imposat durant els anys de la dictadura, Granollers no ha oblidat mai els seus màrtirs. Avui dia, la Porxada, que va ser restaurada després de quedar pràcticament destruïda, llueix amb orgull com un símbol de resiliència.
Finalment, cada 31 de maig, la ciutat es tenyeix de record i homenatge per recordar que la pau és un bé preuat que cal protegir. El bombardeig de 1938 roman a la memòria col·lectiva no només com una ferida històrica, sinó com un clam universal contra els horrors de la guerra.
📚 Conclusions
En definitiva, el bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938 constitueix un dels episodis més dolorosos de la història contemporània de Catalunya. Tot i que van passar només uns minuts entre l’inici i el final de l’atac, les seves conseqüències van perdurar durant dècades.
Per això, recordar aquell dia no és només un exercici de memòria històrica, sinó també una manera de reivindicar la pau, la convivència i el respecte pels drets humans.
«La memòria del passat ens ajuda a construir un futur més just i més pacífic.»
