⛪ La llengua sotmesa a la basílica de Gaudí: El català perd pes en la visita del Papa Lleó XIV.
La confirmació del guió litúrgic per a la pròxima visita del Papa Lleó XIV a Barcelona ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre la societat catalana. En un moment històricament central de la seva estada —la benedicció de la torre de Jesucrist a la Sagrada Família, que coincideix amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí—, el Pontífex s’expressarà íntegrament en castellà.
Mentre que el 2010 Benet XVI va fer un esforç explícit per utilitzar el català i el llatí en la dedicació del temple, aquest 2026 la Santa Seu ha optat per aigualir la nostra llengua i relegar-la a les lectures inicials i a unes poques paraules de cortesia protocol·lària. L’Evangeli i els parlaments centrals es pronunciaran en castellà.
🎗️ Una ofensa a la memòria i al llegat d’Antoni Gaudí
Aquest greuge no és només una qüestió de preferència lingüística de les oficines del Vaticà, sinó un profund menyspreu cap a la figura de l’arquitecte que es pretén homenatjar. Antoni Gaudí no només va ser un geni universal; va ser un home profundament arrelat a la seva terra i un catalanista ferm, fins al punt de ser detingut l’any 1924, ja de gran, per negar-se a parlar en castellà davant la policia durant la diada de l’Onze de Setembre.
Inaugurar l’obra cimera de la seva vida relegant la llengua en què ell pensava, pregava i creava és una contradicció dolorosa. Sembla que l’esforç i la sensibilitat que s’esperaven del cardenal Joan Josep Omella i de l’Església de casa nostra han quedat completament desdibuixats davant del centralisme del Vaticà.
📉 Un pas enrere en el reconeixement de la nostra identitat
Catalunya sempre s’ha definit com un poble acollidor i de pau, que rep les visites internacionals amb respecte i il·lusió. Però el respecte s’ha d’exercir de forma mútua. La decisió que el màxim representant de l’Església Catòlica ignori el català en la part substancial de les seves homilies i oracions dins de Catalunya és un atac silenciós a la nostra normalització lingüística.
- El precedent històric: Fins i tot en èpoques amb menys facilitats, els viatges papals intentaven connectar amb l’ànima dels llocs que visitaven a través del seu idioma propi.
- La realitat actual: El missal publicat confirma un retrocés evident en el pes de la llengua pròpia del país a la litúrgia de la basílica més icònica de Barcelona.
✊ Mantenir la veu i la dignitat ben altes
Davant d’aquest escenari, els catalans i catalanes tenim el dret —i el deure— de fer sentir la nostra veu. La fe, la cultura i la identitat d’un país no es poden tancar en un calaix per comoditat o per pressions polítiques externes.
Si el Vaticà opta per emmudir el català des del púlpit, haurem de ser nosaltres els qui omplim els carrers i les places fent sonar la nostra llengua amb més dignitat, orgull i fermesa que mai. El millor homenatge que li podem fer a Gaudí aquest estiu no depèn del guió escrit al Vaticà o a la Conferència Episcopal Espanyola, sinó de la nostra capacitat per mantenir viva i forta la nostra identitat davant del món.
