🩺 Frederic Duran i Jordà: el català que va revolucionar la manera de guardar i transportar la sang.
Quan avui un hospital necessita sang per salvar una vida, sembla una cosa normal. Tanmateix, fa menys d’un segle, conservar i transportar sang era un autèntic repte. En aquest context, un metge català, Frederic Duran i Jordà, va idear un sistema tan innovador que va canviar la medicina moderna i va establir les bases dels actuals bancs de sang.
🧬 Un pioner silenciós que va canviar la medicina moderna
Frederic Duran i Jordà (1905–1957), nascut a Barcelona, és, sens dubte, un dels científics catalans més influents del segle XX. Tot i això, el seu nom sovint queda eclipsat per altres figures internacionals. Tanmateix, sense ell, les transfusions de sang modernes no serien possibles: va crear el primer sistema eficient per conservar, classificar i transportar sang a gran escala, un model que després adoptaria el món sencer.
🩸 Els inicis: quan la sang només es podia transfondre “en directe”
Per entendre la magnitud del seu descobriment, cal recordar que, fins a principis del segle XX, les transfusions es feien directament d’un donant a un receptor, de braç a braç i sovint amb resultats imprevisibles.
A més, la sang es feia malbé ràpidament, i no existia cap manera segura de conservar-la ni de transportar-la lluny del lloc de donació. Això limitava enormement la medicina d’emergència, la cirurgia i, sobretot, l’atenció en temps de guerra.
En el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Duran i Jordà, va idear un nou mètode de transfusions indirectes, és a dir, extreure la sang del donant, conservar-la i transportar-la fins al front on els soldats necessitaven aquella sang. Concretament, la primera transfusió amb aquest sistema es va fer al front de l’Aragó. Amb un simple camió refrigerat de transport de peix, Duran i Jordà va crear el primer banc de sang del món.
🔬 La seva innovació clau
- Va establir un protocol científic de recollida, amb controls estrictes.
- Va introduir l’ús de citrats per evitar la coagulació.
- Va dissenyar ampolles especials, resistents i fàcils de transportar.
- Va crear un sistema de refrigeració i conservació que mantenia la sang útil durant dies.
- Va organitzar un registre de donants i un sistema de classificació per grups sanguinis.
Aquest mètode pioner a escala mundial, es va fer a l’Hospital de sang número 18 ubicat a la muntanya de Montjuïc, on avui té la seu l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Gràcies a això, Barcelona va disposar del primer servei de transfusió de sang modern del món, capaç d’enviar litres de sang al front amb seguretat.
🚑 Un model exportat al món
El sistema de Duran i Jordà es va perfeccionar i va demostrar ser extraordinàriament eficient. Tant és així que, quan el científic va marxar a l’exili, instal·lant-se a Anglaterra, el seu model va ser adoptat pel Servei de Transfusió de Sang britànic, que el va aplicar durant la Segona Guerra Mundial. En altres paraules: la sang que salvava vides a Normandia seguia el mètode creat a Barcelona.
Tot i l’exili, Duran i Jordà va continuar treballant en laboratoris i hospitals del Regne Unit, perfeccionant tècniques de conservació i investigant nous materials per al transport de sang. La seva contribució, silenciada pel Règim Franquista, no va ser reconeguda a Catalunya fins dècades més tard. Posteriorment, el doctor va continuar investigant a Manchester en el camp de l’hematologia fins a la seva mort el 30 de març del 1957 a causa d’una leucèmia. Avui la seu central del Banc i Teixits de Barcelona ubicat al Poblenou porta el seu nom.
