🩺 Tres metgesses catalanes que van canviar la història de la ciència a Espanya
Les primeres dones que van aconseguir superar les barreres de la universitat a l’Estat espanyol no només van fer història, sinó que van obrir un camí de no retorn cap a la igualtat. A finals del segle XIX, quan l’accés a l’educació superior estava pràcticament vetat a les dones, tres catalanes extraordinàries van plantar cara a les normes socials de l’època.
Aquestes són les històries d‘Elena Maseras, Dolors Aleu i Martina Castells: les pioneres que van transformar per sempre la medicina a l’Estat.
🎓 Elena Maseras: La primera a matricular-se.
Elena Maseras (1853–1905)
Elena Maseras i Ribera, nascuda a Vila-seca el 1853, va ser la primera dona a inscriure’s oficialment a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1872. Tanmateix, la seva incorporació no va ser senzilla: la seva presència a les aules va generar tanta controvèrsia que, durant un temps, només se li va permetre assistir com a oient. Posteriorment, gràcies a un permís especial del rei Amadeu I, se li va permetre assistir a classe asseguda en un seient separat prop del professor. El seu gest inicial —entrar a classe i seure en un pupitre— es va convertir en un símbol de llibertat.
A més a més, tot i haver acabat els estudis de Medicina amb un expedient excel·lent l’any 1878, les autoritats educatives van trigar més de tres anys a concedir-li el permís per fer l’examen de llicenciatura. A conseqüència d’aquestes dificultats burocràtiques, Elena es va veure desanimada per exercir la medicina clínica i finalment va optar per estudiar Magisteri i dedicar la seva vida a la docència, primer a Vilanova i la Geltrú i després a Maó on va deixar un llegat immens com a mestra.
🩺 Dolors Aleu: La primera llicenciada d’Espanya.
Dolors Aleu i Riera (1857–1913)
Per la seva banda, Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857) va seguir els passos de Maseras a la facultat, però va aconseguir anar un pas més enllà en l’exercici de la professió. L’any 1882, es va convertir en la primera dona a llicenciar-se i en la segona a obtenir el doctorat en Medicina a l’Estat espanyol, defensant una tesi pionera sobre la necessitat de millorar la higiene i la vestimenta femenina de l’època.
Aleu es va especialitzar en ginecologia i pediatria i va exercir la medicina de manera activa durant més de 25 anys. Va obrir la seva pròpia consulta al Rambla de Catalunya de Barcelona, on va atendre tant dones de la burgesia com col·lectius vulnerables i mares solteres. Així mateix, va ser una ferma defensora de la salut de la dona i dels drets de la infància, convertint-se en un referent de la medicina social a Catalunya.
👩⚕️ Martina Castells: Primera a doctorar-se.
Martina Castells Ballespí (1852–1884)
Així mateix, la lleidatana Martina Castells Ballespí (Lleida, 1852) va ser la primera dona a obtenir el títol de doctora en Medicina a l’Estat, l’octubre de 1882. Filla i neta de metges, Castells va créixer en un entorn familiar que va recolzar la seva vocació des del primer moment, malgrat les malalties que van marcar la seva joventut.
No obstant això, la història de Martina Castells té un compàs tràgic. Després de doctorar-se amb un treball centrat en la pediatria i la protecció de la infància, es va casar amb el metge militar Antoni Miquel. Lamentablement, poc temps després, l’any 1884, va morir prematurament a l’edat de 31 anys a causa de complicacions durant el seu primer embaràs. Malgrat la brevetat de la seva carrera, el seu nom va quedar gravat amb lletres d’or en la història de la ciència.
🔗 El llegat de tres valentes
Tres dones. Tres històries de coratge. I, sobretot, tres portes que s’obren en un país que encara no estava preparat per veure-les entrar a la universitat amb bata blanca. Primer, Maseras va obrir la porta. Després, Castells va demostrar que les dones podien doctorar-se. Finalment, Aleu va exercir i va transformar la pràctica mèdica.
En resum, l’esforç conjunt de Maseras, Aleu i Castells va obligar el Govern espanyol a canviar la legislació i a permetre, finalment, l’accés lliure de les dones a la universitat l’any 1910. Així doncs, les tres catalanes no només van superar prejudicis socials i burocràtics immensos, sinó que van obrir les portes de la ciència i la salut a les futures generacions de dones.
