🏖️ La Pava tanca després de 65 anys: adeu a una icona de l’autovia de Castelldefels
Hi ha llocs que deixen de ser simplement un restaurant i passen a formar part de la memòria col·lectiva. I això és precisament el que representa La Pava, la mítica pizzeria situada a l’autovia de Castelldefels, que acaba de tancar les portes després de més de 65 anys d’història.
Per a diverses generacions, La Pava no era només un lloc on anar a menjar una pizza. Era una parada habitual, un punt de trobada per a famílies, banyistes i nostàlgics que buscaven pizza a la llenya, pollastre a l’ast i, sobretot, un d’aquells establiments que formaven part del paisatge de la carretera cap a Castelldefels i les platges del Baix Llobregat. Situada al km 182,600 de la C‑31, entre Gavà i Castelldefels, era un establiment que molts catalans associaven a estius, platja i tradició.
🕰️ Tot va començar l’any 1961
La història de La Pava es remunta a 1961, quan l’entorn de l’autovia de Castelldefels era molt diferent de l’actual. En aquella època, la carretera era una de les grans vies de comunicació entre Barcelona, l’aeroport i les poblacions del litoral. I, en aquest context, La Pava va anar creixent fins a convertir-se en un autèntic punt neuràlgic de la zona.
De fet, una de les curiositats més sorprenents dels seus orígens és que abans de convertir-se en la coneguda pizzeria, el negoci havia començat com un snack bar instal·lat en un vagó de tramvia adaptat per atendre els primers automobilistes que circulaven per aquella carretera. A poc a poc, aquell petit negoci va anar evolucionant fins a convertir-se en un complex molt més gran, amb restaurant i diferents serveis.
🚗 Una parada obligada anant cap a la platja
Durant dècades, especialment durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, La Pava va estar estretament vinculada a la vida de l’autovia. Moltes famílies que anaven cap a les platges de Castelldefels o continuaven en direcció al Garraf hi feien parada. Aquella zona era molt més que una simple carretera. Amb el pas dels anys s’hi van concentrar gasolineres, restaurants, càmpings i altres negocis relacionats amb el turisme i l’oci. Per això, La Pava es va convertir en un dels grans punts de referència d’aquell univers.
🍕 I, és clar, van arribar les pizzes
Amb el temps, la pizzeria es va consolidar com un dels grans reclams de l’establiment. Les seves pizzes fetes tradicionalment al forn de llenya, juntament amb plats de pasta, carns i altres especialitats, van convertir La Pava en un restaurant conegut molt més enllà de Castelldefels i Gavà. El mateix establiment es definia com una pizzeria de referència del Baix Llobregat des de feia sis dècades. Una de les especialitats que més cridava l’atenció era la seva pizza “Cinco Estaciones”, amb cinc parts en lloc de les quatre que habitualment caracteritzen aquest tipus de pizza.
⭐ També hi van passar cares molt conegudes
Tanmateix, La Pava no només va formar part de la vida quotidiana de milers de clients anònims. Al llarg dels anys, el restaurant va rebre personatges molt coneguts del món de l’esport, la música, la política i l’espectacle.
Segons testimonis recollits en un reportatge de l’ARA, per les seves taules hi van passar jugadors del Barça de diferents èpoques, entre ells Maradona i Messi, com també artistes com Luis Miguel, Fernando Esteso i Andrés Pajares, entre altres personalitats.
I hi ha una anècdota especialment curiosa relacionada amb la política: durant una Festa de la Rosa del PSC celebrada a prop, una intensa pluja va obligar a traslladar part de l’acte a l’interior de La Pava. Entre els assistents hi havia Pasqual Maragall.
🕷️ Una història d’aquelles que només passen a La Pava
A més, l’entorn de l’autovia també va deixar un munt d’anècdotes. Una de les més curioses tenia com a protagonista un client que, després d’intentar travessar la carretera, va acabar enganxat a una reixa que separava els carrils.
Els treballadors de La Pava el van ajudar a sortir-ne i, a partir d’aquell moment, va quedar batejat amb un sobrenom que ho diu tot: “Spiderman”. Són petites històries com aquesta les que expliquen per què La Pava era molt més que una pizzeria.
👨👩👧👦 Generacions i generacions
Per damunt de les anècdotes, però, hi ha una realitat molt més important: el restaurant ha vist passar diverses generacions. Persones que hi anaven amb els pares van acabar tornant-hi amb els seus fills i, posteriorment, amb els nets. Durant dècades, va ser el punt de trobada tant per a famílies que dinaven els diumenges com per a joves que tornaven de les discoteques de la zona costanera i necessitaven recarregar energies.
🚧 Un final que arriba enmig d’una transformació de l’entorn
Ara bé, el tancament arriba en un moment en què l’entorn de l’autovia de Castelldefels ha experimentat importants canvis viaris. Durant els darrers mesos s’hi han fet actuacions relacionades amb les infraestructures de la C-31 i la C-32, inclosa la substitució de la passarel·la de vianants situada al costat de l’establiment i diferents treballs als accessos i a la carretera.
Algunes informacions apunten que aquestes obres podrien haver afectat l’activitat del negoci, però a hores d’ara no hi ha una confirmació oficial que aquesta sigui la causa del tancament. De fet, el restaurant no ha fet públic cap comunicat explicant els motius. Simplement, un rètol que diu: “Tancat permanentment”.
💔 I ara què queda de La Pava?
Queda, sobretot, la memòria. Queden les fotografies antigues, les històries explicades per antics clients, les tardes d’estiu, les parades anant cap a la platja i aquella sensació tan característica de saber que, després de molts anys, encara hi havia un lloc que continuava allà.
Perquè els negocis també formen part del paisatge emocional d’un territori. I quan desapareix un establiment que ha estat obert durant 65 anys, no tanca només una pizzeria: desapareix també una petita part de la història quotidiana de diverses generacions.
Després de més de sis dècades, La Pava ja forma part del record. Potser molts continuarem passant per aquella carretera i, gairebé sense voler, mirarem cap al lloc on durant tants anys hi havia aquella pizzeria tan coneguda. I potser ens vindrà al cap aquella frase que resumeix perfectament el que representen aquests llocs:
“Aquí hi veníem amb els pares… i ara ja no hi és.”
Adeu, La Pava. Gràcies per 65 anys de records.
