🌹 El dia que Catalunya va celebrar Sant Jordi… a l’octubre
Quan pensem en Sant Jordi, gairebé automàticament ens venen al cap roses, llibres, carrers plens de parades i una Catalunya convertida en una gran festa literària. I, sobretot, pensem en una data: el 23 d’abril.
Tanmateix, la història de la Diada del Llibre té un capítol sorprenent que poca gent coneix: abans que Sant Jordi es convertís en la gran festa del llibre i la rosa del 23 d’abril, Catalunya va celebrar una festa dedicada als llibres… el mes d’octubre.
El 7 d’octubre de 1927, Barcelona va viure una primera celebració que seria el precedent directe de l’actual Diada del Llibre. L’impulsor d’aquesta iniciativa va ser l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, establert a Barcelona
📅 Per què es va escollir el 7 d’octubre?
La primera celebració es va situar a l’octubre perquè la iniciativa tenia inicialment una clara vocació de promoció del llibre i de la lectura. No es va triar el tradicional 23 d’abril en aquell moment inicial, sinó que es va fixar el 7 d’octubre sota la creença, errònia però estesa aleshores, que en aquella data havia nascut Miguel de Cervantes, una figura central de la literatura en llengua castellana.
Per tant, encara no existia la fórmula que avui coneixem tan bé: Sant Jordi + roses + llibres + 23 d’abril. La festa, però, va tenir continuïtat i aviat es va veure que calia buscar una data que tingués més força simbòlica.
✨ I llavors va arribar Sant Jordi
Tanmateix, aquella primera gran revetlla literària d’octubre va tenir una vida efímera. Per aquesta raó, pocs anys després, concretament el 1929 i coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona, el sector va demanar traslladar la festivitat al 23 d’abril per aprofitar el bon temps i fer coincidir la diada amb la festivitat litúrgica del patró.
El 23 d’abril ja era una data molt especial en la tradició catalana perquè era la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya. Per tant, unir la festa tradicional amb la promoció de la literatura va crear una combinació extraordinàriament potent. I, a poc a poc, la rosa es va convertir també en un dels grans símbols de la jornada.
D’aquesta manera, una celebració que havia començat com una iniciativa per fomentar la venda de llibres va acabar transformant-se en una de les tradicions catalanes més estimades.
📚 De les parades de llibres a una festa mundial
Amb el pas dels anys, Sant Jordi va anar molt més enllà de Barcelona. La tradició es va estendre per tot Catalunya i el 23 d’abril es va convertir en un dia en què llibres i roses comparteixen protagonisme als carrers, places i pobles del país. A més, la dimensió literària de la jornada va acabar traspassant les fronteres catalanes.
L’any 1995, la UNESCO va proclamar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, una data que va contribuir a donar projecció internacional a una celebració que a Catalunya ja feia dècades que formava part de la vida quotidiana.
❤️ Una festa que va canviar de data… però no d’esperit
Per tant, quan cada 23 d’abril sortim al carrer per comprar un llibre o regalar una rosa, podem recordar una petita curiositat històrica: la primera Festa del Llibre de Catalunya no es va celebrar per Sant Jordi, sinó el 7 d’octubre.
Aquella jornada de 1927 va ser el primer pas d’un camí que, només dos anys després, trobaria la seva data definitiva. I així, gairebé sense adonar-nos-en, aquella festa literària d’octubre acabaria convertint-se en el Sant Jordi que avui coneixem.
📚🌹 De l’octubre a l’abril
En conclusió, allò que va començar com un experiment de tardor va acabar servint de germen perfecte de la festa que avui coneixem. En darrer lloc, cal recordar que aquella anomalia d’octubre va demostrar la fam de cultura que tenia el país, pavimentant el camí perquè Sant Jordi es convertís, anys més tard, en la festa col·lectiva i global que enamora tot el món.
I potser aquesta és una de les curiositats més boniques de la nostra història cultural: una festa que va néixer a la tardor i que va acabar convertint la primavera catalana en una celebració mundial del llibre i la cultura.
