🚤 La tragèdia de l’Estany de Banyoles: el naufragi de l’Oca que va commocionar Catalunya
Hi ha llocs que formen part de la memòria col·lectiva d’un país. I l’Estany de Banyoles, un dels paisatges més emblemàtics de Catalunya, també guarda una de les tragèdies més doloroses de la seva història recent.
El 8 d’octubre de 1998, el que havia de ser un tranquil passeig turístic per les aigües de l’estany es va convertir en una catàstrofe. La barca L’Oca, un catamarà destinat a fer excursions pel llac, es va enfonsar pocs instants després d’haver sortit del moll.
A bord hi viatjaven 141 jubilats francesos, procedents de la zona de La Rochelle. La capacitat autoritzada de l’embarcació era de només 80 passatgers. El naufragi va acabar provocant la mort de 21 persones i va deixar desenes de ferits, en un succés que encara avui roman gravat en la memòria col·lectiva dels banyolins.
😔 Un matí que havia començat com una excursió
Aquell dia, un grup de turistes francesos que passaven uns dies de vacances a Catalunya havia programat una visita a Banyoles. El passeig amb L’Oca era una activitat turística habitual. L’embarcació havia estat construïda per navegar per l’Estany i oferia als visitants la possibilitat de contemplar el paisatge des de l’aigua. Però aquell matí tot va canviar en qüestió de minuts.
Cap a les 10.30 h, després de sortir del moll, la barca va començar a enfonsar-se per la part posterior. El naufragi es va produir a una distància molt curta de la riba i, segons els testimonis de l’època, l’embarcació va desaparèixer sota l’aigua en molt poc temps. I precisament aquesta rapidesa va convertir la situació en una autèntica trampa per als passatgers. El patró va intentar tornar al moll fent marxa enrere, però ja era massa tard.
🌊 El drama: 141 persones atrapades dins la barca
Una part dels ocupants va poder saltar a l’aigua quan l’embarcació començava a inclinar-se. Tanmateix, molts altres passatgers es trobaven dins de la zona tancada del catamarà. L’enfonsament va ser tan sobtat que alguns no van tenir temps de sortir. Les dificultats de mobilitat pròpies de l’edat i la roba d’abrigar, van complicar les maniobres de supervivència.
Els equips de rescat dels Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Creu Roja i Policia Local van treballar durant hores per rescatar supervivents i recuperar els cossos. La tragèdia va adquirir encara més duresa perquè es va produir a pocs metres de la riba i en una zona relativament poc profunda. La sensació d’incredulitat entre els banyolins va ser enorme: com podia haver passat una desgràcia d’aquesta magnitud en un lloc tan proper a terra?
🧑🎓 Els estudiants que van córrer a ajudar
Enmig del caos hi va haver també històries de solidaritat. Els primers a reaccionar no van ser els equips d’emergència, sinó les persones que es trobaven passejant per la zona. Veïns, visitants i fins i tot un grup d’alumnes adolescents d’un institut de Barcelona que estaven d’excursió es van llançar a l’aigua per intentar rescatar els ocupants de la barca.
Els joves van veure com la barca començava a enfonsar-se i van participar en les tasques d’auxili dels supervivents. Alguns van ajudar a treure persones de l’aigua i a prestar-los els primers auxilis. Amb només quinze o setze anys, aquells estudiants es van trobar de cop davant d’una situació que difícilment podien haver imaginat quan aquell matí havien arribat a l’Estany.
⚠️ Però, per què es va enfonsar L’Oca?
Aquesta va ser una de les grans preguntes que es van plantejar immediatament després de la tragèdia. Inicialment, es van estudiar diferents possibilitats, però les investigacions posteriors van posar el focus en l’excés de pes i en diverses modificacions que s’havien fet a l’embarcació després de la seva construcció.
L’Oca estava autoritzada per transportar 80 persones, però aquell dia n’hi havia 141 a bord. A més, els investigadors van detectar modificacions en els motors i en les bateries que havien incrementat considerablement el pes de la nau. Però hi havia un altre element especialment important.
Durant les investigacions es van trobar obertures de ventilació practicades a la part posterior del casc, molt a prop de la línia de flotació. Amb l’embarcació excessivament carregada, aquestes obertures haurien facilitat l’entrada d’aigua. La combinació de tots aquests factors va resultar fatal.
⚖️ Una investigació que va durar anys
La tragèdia no va acabar quan l’embarcació va ser retirada de l’aigua. Al contrari: començava llavors un llarg procés judicial per determinar les responsabilitats. El febrer de 2003, el Jutjat Penal número 2 de Girona va condemnar els dos propietaris de l’embarcació, Bartomeu Gayolà i el seu gendre Simó Rodríguez, i també l’exregidor Josep Alsina, a dos anys i mig de presó, en una sentència que establia també indemnitzacions per als afectats.
Posteriorment, però, l’Audiència de Girona va modificar les condemnes. El gener de 2004, el tribunal va elevar a tres anys de presó la pena dels dos propietaris de L’Oca per 21 homicidis per imprudència greu, mentre que va rebaixar considerablement la responsabilitat penal de l’exregidor, que va ser condemnat per imprudència lleu a una multa de 360 euros. L’Ajuntament de Banyoles va mantenir la responsabilitat civil subsidiària.
💶 Més de cent persones afectades
La sentència també va establir indemnitzacions per a un nombre molt important de persones afectades per la tragèdia. En el procés es van arribar a contemplar indemnitzacions per a 115 persones entre víctimes, ferits, perjudicats i familiars, amb quantitats milionàries.
Finalment, després de diversos recursos i de la petició d’indult, els dos propietaris de l’embarcació van acabar ingressant a la presó l’any 2008, gairebé deu anys després del naufragi, després que el govern de l’Estat els denegués la petició d’indult. El gener de 2009 els van concedir el tercer grau i l’octubre de 2010, la llibertat condicional.
🕯️ Un record que encara perdura a Banyoles
La tragèdia va deixar una profunda empremta a Banyoles. Durant anys, cada 8 d’octubre es van fer actes de record en memòria de les víctimes. L’any 1999 fins i tot es va instal·lar una placa amb els seus noms. Posteriorment, però, la placa va ser traslladada al cementiri després de diversos episodis de vandalisme. Les famílies de les víctimes i les autoritats franceses havien reclamat durant anys que hi hagués un símbol permanent que recordés aquell matí tràgic.
🌿 L’Estany que va quedar associat per sempre a una tragèdia
L’Estany de Banyoles continua sent avui un dels paisatges més estimats de Catalunya. És un espai de natura, esport i turisme, però per a moltes famílies i per a molts banyolins també és el lloc on, el 8 d’octubre de 1998, van perdre la vida 21 persones. La tragèdia de L’Oca va demostrar, de la manera més dolorosa possible, que darrere d’un paisatge aparentment tranquil també poden amagar-se moments dramàtics.
I, sobretot, va deixar una lliçó sobre la importància de la seguretat, el control de les embarcacions i el compliment estricte de les normes. Han passat gairebé tres dècades, però aquell matí continua formant part de la memòria de Banyoles. Perquè hi ha tragèdies que el temps no esborra. Només transforma la manera com les recordem.
