📚 El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: el gran despertar de la llengua catalana.
Hi ha moments de la història que ajuden a entendre per què una llengua continua viva malgrat les dificultats. A Catalunya, un d’aquests moments va arribar entre el 13 i el 18 d’octubre de 1906, Barcelona es va convertir en el centre neuràlgic de la filologia i de la dignificació lingüística amb la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, una trobada que va marcar un abans i un després en la defensa, l’estudi i la dignificació del català. L’esdeveniment es va celebrar al Teatre Principal de Barcelona i tenia com a objectiu promoure la codificació ortogràfica i gramatical de la llengua catalana.
A més, aquella trobada no va ser únicament una reunió d’experts. També va esdevenir una gran demostració de compromís col·lectiu amb una llengua que aspirava a recuperar el prestigi cultural i a disposar d’eines modernes per desenvolupar-se en tots els àmbits de la societat.
🏛️ Un congrés que va reunir el català al voltant d’un mateix objectiu.
El congrés es va celebrar en un moment en què el moviment de la Renaixença havia contribuït a recuperar la presència literària i cultural del català. Tanmateix, encara quedava molta feina per fer. Malgrat el ressorgiment literari, el català encara no disposava d’unes normes lingüístiques unificades que en garantissin l’ús acadèmic, administratiu i científic. En aquell moment, cada escriptor o institució escrivia el català segons els seus propis criteris o dialectes.
En aquest context, el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover va impulsar i presidir el congrés. La seva iniciativa va aconseguir reunir participants de diversos territoris de parla catalana, com també especialistes estrangers interessats en l’estudi de la llengua. D’aquesta manera, Barcelona es va convertir durant uns dies en un punt de trobada per a persones que compartien una mateixa preocupació: com modernitzar el català i garantir-ne el futur. Segons la documentació històrica, el congrés va comptar amb 61 comunicacions i va abordar qüestions lingüístiques, literàries i socials. La seva transcendència va anar molt més enllà de l’àmbit acadèmic.
✍️ Antoni Maria Alcover, l’impulsor d’una iniciativa decisiva.
Per entendre la importància d’aquesta trobada, cal parlar d’Antoni Maria Alcover, una figura fonamental de la filologia catalana. Nascut a Manacor el 1862, Alcover va dedicar bona part de la seva vida a investigar, recopilar i estudiar el català en les seves diferents varietats. Una de les seves grans empreses va ser el Diccionari català-valencià-balear, una obra monumental destinada a recollir la riquesa lèxica de la llengua arreu del territori.
Precisament, aquesta voluntat de conèixer el català en tota la seva diversitat també va inspirar el congrés de 1906. Alcover volia que els estudiosos treballessin conjuntament per aprofundir en el coneixement de la llengua i avançar cap a una normativa moderna. Així doncs, la seva tasca va ajudar a connectar la recerca filològica amb un objectiu cultural més ampli: donar al català les eines necessàries per afrontar els reptes del segle XX.
Per primera vegada, la llengua catalana era objecte d’un gran esdeveniment internacional que la situava al mateix nivell que qualsevol altra llengua europea. En conseqüència, es va reforçar la idea que el català no era simplement una llengua familiar o popular, sinó un vehicle de cultura, coneixement i identitat col·lectiva.
📖 El camí cap a la normalització.
Un dels grans llegats del congrés va ser impulsar els treballs de normalització lingüística que, anys més tard, encapçalaria Pompeu Fabra. Gràcies a aquell impuls, es van establir les bases que permetrien fixar una ortografia, una gramàtica i un model de llengua comuna per a tots els territoris catalanoparlants. Sense aquell pas previ, probablement hauria estat molt més difícil construir l’estàndard lingüístic que avui coneixem. Per tant, el congrés es considera una de les pedres angulars del català modern.
🤝 Unió acadèmica i suport popular sense precedents.
D’una banda, el Congrés va aconseguir reunir l’elit acadèmica i filològica de l’època, incloent-hi especialistes internacionals de la romanística com Bernhard Schädel o Jules Ronjat. D’altra banda, el que realment va fer extraordinària aquesta trobada va ser la seva dimensió social.
Més de 3.000 congregants —entre escriptors, mestres, entitats culturals i ciutadans d’arreu de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord— es van adscriure a l’esdeveniment. Així doncs, el Congrés va demostrar que la reivindicació de la llengua no era només una dèria d’intel·lectuals, sinó un desig compartit per tota la societat catalanoparlant.
📜 Un llegat que va contribuir a crear l’Institut d’Estudis Catalans
Les conseqüències del congrés es van fer notar també en el desenvolupament de les institucions culturals catalanes. L’any següent es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una institució destinada a promoure la recerca científica i cultural. El congrés havia contribuït a fer evident la necessitat d’organitzar aquesta feina de manera estable.
Uns anys més tard, el 1911, l’IEC va crear la seva Secció Filològica, que assumiria un paper central en l’estudi i la normativització de la llengua. Pompeu Fabra en seria una de les figures més importants. D’aquesta manera, el congrés de 1906 va ajudar a transformar una reivindicació cultural en un projecte de treball continuat, amb institucions, especialistes i objectius compartits.
💛 Què va representar el congrés per a la defensa del català?
La importància del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana es pot entendre a partir de quatre grans aportacions:
- Prestigi lingüístic: va reivindicar el català com una llengua apta per a l’estudi científic i la producció cultural moderna.
- Consciència col·lectiva: va reunir persones de procedències diverses al voltant de la defensa i la modernització de l’idioma.
- Impuls normatiu: va reforçar la necessitat de disposar de criteris ortogràfics i gramaticals compartits.
- Institucionalització: va contribuir al context que va afavorir la creació de l’Institut d’Estudis Catalans i, posteriorment, de la seva Secció Filològica.
Això no significa que el congrés resolgués tots els problemes del català. La llengua continuaria afrontant dificultats i períodes de restricció en el seu ús públic. Malgrat això, la trobada va deixar una empremta duradora en el desenvolupament de la filologia catalana.
✨ Una lliçó de 1906 que continua vigent
Més d’un segle després, el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana continua sent un episodi essencial per entendre la història de la nostra llengua. La seva gran aportació va ser demostrar que defensar un idioma no consisteix únicament a reivindicar-lo sentimentalment. També vol dir estudiar-lo, enriquir-lo, dotar-lo d’eines modernes i garantir que pugui ser utilitzat amb normalitat en tots els àmbits de la societat.
En definitiva, aquell octubre de 1906, Barcelona va acollir molt més que un congrés de lingüistes. Va ser una demostració de voluntat col·lectiva i un pas important en la construcció d’un futur per al català. Va ser el moment en què els catalans van decidir que la seva llengua mereixia tenir futur, perquè una llengua no es preserva només recordant-ne el passat: també es manté viva fent-la servir, transmetent-la i preparant-la per al futur.
