🦖 El Pallars Jussà, la terra catalana dels dinosaures
Catalunya amaga tresors naturals, històrics i culturals que sovint passen desapercebuts. Tanmateix, pocs indrets poden presumir de guardar un llegat tan fascinant com el del Pallars Jussà, una comarca que fa milions d’anys estava habitada per alguns dels últims dinosaures que van viure a Europa.
🌍 Un viatge a 66 milions d’anys enrere
Avui dia, el Pallars Jussà és conegut pels seus paisatges de Prepirineu, els seus embassaments i la majestuositat de la Serra del Montsec. Tanmateix, fa entre 70 i 66 milions d’anys, a finals del període Cretaci, aquesta comarca era un territori radicalment diferent: la zona estava banyada per un mar càlid i dominada per fluvials, marjals, llacunes i una vegetació frondosa. En aquest entorn tropical i costaner, vivien els últims dinosaures que van caminar sobre la Terra abans de la seva gran extinció massiva.
Amb el pas del temps, els sediments van anar cobrint les seves restes fins a convertir-les en fòssils. Gràcies a aquest procés extraordinari, la comarca s’ha convertit en un dels jaciments paleontològics més importants d’Europa.
🦴 Com es van descobrir els dinosaures del Pallars?
La història d’aquests descobriments va començar fa més d’un segle. L’any 1916, durant les obres de construcció de l’embassament de Sant Antoni, es va notificar per primera vegada la presència de possibles restes de dinosaures a la Conca de Tremp.
Tanmateix, el gran impuls científic va arribar el 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Kühne, acompanyat del paleontòleg espanyol Emiliano Aguirre, va excavar el barranc d’Orcau. Aquelles investigacions van donar a conèixer restes que confirmarien la importància d’aquest territori per estudiar els dinosaures del final del Cretaci.
Pocs anys després, el paleontòleg francès Albert-Félix de Lapparent va descobrir els primers ous de dinosaure al barranc de Basturs. La troballa va obrir una nova línia de recerca: ja no es tractava només de saber quins dinosaures havien viscut al Pallars. Aquests vestigis han permès estudiar aspectes de la reproducció dels dinosaures que serien impossibles de conèixer només a partir d’esquelets.
A partir de la dècada de 1980, les excavacions sistemàtiques de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà van permetre localitzar nous jaciments i recuperar milers de fòssils. Gràcies a aquestes investigacions, avui sabem molt més sobre els ecosistemes que existien als Pirineus abans de l’extinció dels dinosaures.
En aquest entorn vivien grans dinosaures herbívors, com els sauròpodes de coll llarg, i els hadrosaures, coneguts popularment com a dinosaures de bec d’ànec. També hi havia dinosaures carnívors, cocodrils i altres animals que compartien aquell ecosistema.
Posteriorment, els moviments de les plaques tectòniques van contribuir a l’aixecament dels Pirineus i van transformar profundament el paisatge. Els sediments que havien quedat enterrats es van convertir en roques que avui afloren a la superfície. És així com una part de la història dels dinosaures ha quedat preservada al Pallars Jussà.
🦕 L’Abditosaurus, el gegant que va viure a Orcau
Una de les troballes més extraordinàries de la comarca és l’Abditosaurus kuehnei, un dinosaure herbívor del grup dels tiranosaures que va viure fa aproximadament 70 milions d’anys. Aquest gegant de coll llarg podia arribar als 17 o 18 metres de longitud i tenir un pes estimat d’unes 14 tones. Les seves restes es van recuperar al jaciment d’Orcau i van permetre identificar una nova espècie, descrita científicament l’any 2022.
El descobriment és excepcional perquè es va recuperar una part important del seu esquelet. Entre les restes hi havia un conjunt de dotze vèrtebres cervicals, algunes de fusionades, a més de costelles i ossos de les extremitats i de la pelvis. Aquest material constitueix una de les troballes més destacades de sauròpodes del Cretaci europeu.
El nom Abditosaurus fa referència a la història singular de les seves restes, que van romandre ocultes durant molt de temps. Per això, aquest dinosaure s’ha convertit en un dels grans protagonistes de la paleontologia catalana.
🔬 El Tamarro insperatus: un petit carnívor inesperat
El Pallars Jussà no és només territori de gegants. També hi ha hagut descobriments de dinosaures de dimensions molt més reduïdes. Un dels més curiosos és el Tamarro insperatus, un petit dinosaure carnívor identificat a partir de restes trobades a Isona. Les peces van ser recuperades l’any 2003, però la seva importància científica es va reconèixer molt més tard: l’espècie es va descriure el 2021.
Aquest animal pertanyia al grup dels troodòntids, dinosaures teròpodes de dimensions relativament petites. El seu descobriment va ser especialment rellevant perquè va permetre documentar a Europa un representant d’un grup conegut sobretot per fòssils d’Àsia i d’Amèrica del Nord. El nom insperatus, que significa «inesperat», resumeix molt bé la sorpresa que va representar la troballa.
☄️ Què va passar amb els dinosaures del Pallars?
Els dinosaures del Pallars Jussà van viure durant els últims milions d’anys del Cretaci, en un període que va acabar fa aproximadament 66 milions d’anys amb una extinció massiva. L’impacte d’un asteroide és considerat la causa principal d’aquesta extinció, que va fer desaparèixer tots els dinosaures no aviaris, juntament amb molts altres grups d’organismes. Els ocells, en canvi, són dinosaures aviaris i van sobreviure.
Les restes del Pallars són importants precisament perquè documenten com eren els ecosistemes europeus poc abans d’aquell esdeveniment. Cada os, ou o petjada aporta una peça més al trencaclosques científic sobre els últims dinosaures del continent.
🦖 Un tresor català que encara té moltes històries per explicar
El Pallars Jussà és molt més que una comarca de muntanyes, embassaments i pobles amb encant. És també una finestra oberta a un món desaparegut, on van viure alguns dels últims dinosaures d’Europa.
Des del gegant Abditosaurus fins al petit Tamarro insperatus, passant pels ous de Basturs i les petjades d’Orcau, cada descobriment ens recorda que sota les nostres passes hi ha milions d’anys d’història.
I el més fascinant és que aquesta història encara no està tancada: les excavacions i les noves tècniques d’estudi continuen aportant informació sobre els animals que van habitar el Pallars molt abans que existís Catalunya tal com la coneixem avui.
📜 Un llegat que continua viu
En definitiva, parlar del Pallars Jussà és parlar de castells, muntanyes, embassaments i pobles amb encant. Però també és parlar de dinosaures, d’un passat remot que encara emergeix de la roca per explicar-nos com era el món molt abans de l’arribada dels humans.
Qui ho havia de dir? Fa milions d’anys, allà on avui passegen excursionistes i pastors, caminaven alguns dels últims dinosaures d’Europa. I gràcies al Pallars Jussà, la seva història continua més viva que mai.
