
đââ€ïžâ El Barça sempre, mĂ©s que un club.
Sempre hem sentit a dir que el Barça Ă©s mĂ©s que un club i sĂ, a travĂ©s d’ell, en moltes ocasions, s’expressen els sentiments de la poblaciĂł catalana del moment. I quasi sempre, la histĂČria tĂ© moltes coincidĂšncies. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el Barça cada dia tenia mĂ©s gent i es va veure obligat a construir un nou camp als afores de la ciutat. El camp de les Corts que es va inaugurar l’any 1922.
Al futbol era un dels llocs on es podia parlar catalĂ amb certa normalitat, molta gent anava a veure el futbol, perĂČ tambĂ© es feien tertĂșlies de polĂtica. Aquells dies l’ambient a Catalunya estava prou escalfat perquĂš dos mesos abans el dictador Primo de Rivera havia dissolt la Mancomunitat de Catalunya, entregant totes les competĂšncies al capitĂ general de la regiĂł militar catalana, Milans del Bosch. Al juny el Barça va demanar al govern civil poder fer un partit amistĂłs amb el JĂșpiter, en homenatge a l’OrfeĂł CatalĂ . Donat el context del moment, les autoritats es negaven a donar el permĂs, perĂČ finalment i grĂ cies a les grans pressions del poble, van accedir i el partit es va celebrar el 14 de juny de 1925.
L’entrada era espectacular, 12.000 persones assistien al partit. Al començament una banda de mĂșsica de la marina anglesa va interpretar la Marxa Reial Espanyola, que era l’himne espanyol. En aquells moments es va produir una monumental xiulada del pĂșblic.
Les autoritats, indignades, van sancionar al Barça amb la clausura del camp durant tres mesos i el pagament d’una multa. Van fer responsable dels fets al seu president Joan Gamper, que es va veure obligat a dimitir i marxar a SuĂŻssa, on va estar sis mesos, fins que el van deixar tornar amb la condiciĂł que no tornaria a ser president del Barça.








