El 17 de maig va ser escollit perquè el 1990, en aquesta data, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals, un pas crucial cap a la despatologització de les identitats sexuals i de gènere. L’any 2004, després d’una campanya internacional liderada per l’activista Louis-Georges Tin, es va establir el Dia Internacional contra l’Homofòbia, que posteriorment, el 2009, va incorporar la transfòbia i, el 2015, la bifòbia, reflectint una visió més inclusiva de les diverses formes de discriminació que afecten el col·lectiu LGBTI+.
L’objectiu principal d’aquesta jornada és conscienciar sobre les violències, discriminacions i desigualtats que encara persisteixen, així com promoure els drets humans i la igualtat per a totes les persones, independentment de la seva orientació o identitat. A més, busca denunciar les situacions d’injustícia en països on l’homosexualitat continua sent criminalitzada, amb penes que van des de presó fins a la pena de mort, en alguns casos, com a Mauritània, l’Iran o el Iemen.
A Catalunya, el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia té un ressò especial gràcies a l’impuls de la Llei 11/2014, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i estableix mesures per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei reflecteix el compromís de la societat catalana amb la diversitat i la llibertat sexual i afectiva.
El lema d’aquest 2026 és: «En el cor de la democràcia». Aquest lema subratlla que la igualtat i la justícia no són sol principis teòrics, sinó exigències fonamentals per a construir societats on la plena participació i els drets de les persones LGBTIQ+estiguin garantits.
No importa on visquem, qui siguem o quines siguin les creences que ens moguin, la majoria de les persones volen fomentar barris i comunitats en els quals totes les vides puguin florir. Però avui dia, governs reaccionaris de tot el món estan enverinant els nostres jardins amb les males herbes invasores de les seves polítiques autoritàries i les seves legislacions excloents. Una vegada i una altra, les persones LGBTQIA+ han resistit aquestes plagues, s’han arromangat juntament amb totes les bones persones que es preocupen per les seves comunitats i han sembrat les llavors del canvi.
Espanya és el segon país europeu, darrera Alemanya, en població d’aquest col·lectiu, amb un total del 6,9% i malgrat que és considerat com un dels països on més acceptat està el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexual i intersexuals (LGTBI), darrerament hem anat observant el creixement d’incidents homòfobs.
Cada dia aquestes persones s’enfronten ja no a agressions físiques, moltes vegades simplement són insults, menyspreu o simple marginació. La creixent popularitat a tota Europa, de partits d’extrema dreta, que per les seves paraules podem qualificar d’homòfobs, no ajuda gaire a posar fi a aquests atacs.
Molts ajuntaments fan campanyes i actes per conscienciar a la gent dels problemes que tenen aquest col·lectiu LGTBI, però està clar que fins que no deixem de considerar a les persones per la seva orientació sexual, poc podrem fer al respecte. El dia que parlem de persones i no de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, etc. i no hi hagi necessitat de celebrar aquesta diada, farem un pas endavant. Les persones per damunt de tot som persones, ni blancs, ni negres, ni gais, ni lesbianes, etc.
