Introducció del castellà a Catalunya
A causa de la caiguda de l’Imperi Romà, a Catalunya es va anar formant una llengua derivada del llatí, el català, excepte al Pirineu lleidatà i Andorra que parlaven basc i el català va trigar una mica més a introduir-se.
Durant el període de la Reconquesta, la Corona d’Aragó va anar conquerint nous territoris, com la Catalunya Nova (part sud de la conca del Llobregat), València i Balears i es va anar introduint el català en territoris on parlaven àrab els musulmans i hebreu els jueus. Els primers documents trobats en català daten del segle IX, barrejats enmig de textos en llatí.
A finals del segle XV es va anar introduint el castellà, però no com una imposició lingüística ni com una forma d’abolició del català, va ser més un procés natural a causa del moviment de persones d’un territori a un altre. Va ser una introducció lenta i progressiva i es va anar creant un bilingüisme.
Les veritables raons d’aquest bilingüisme van ser la introducció de la dinastia castellana dels Trastàmares, identificant així la llengua castellana com la llengua de la monarquia; que Barcelona va deixar de ser la cort habitual del rei; el Segle d’Or, període de gran vitalitat de la literatura castellana i que va fer que es traduïssin els grans clàssics de la literatura catalana.
Altres factors també van tenir molta influència, com la impremta, que seguint criteris de mercat els hi era més rentable publicar en castellà per motius de l’exportació a altres territoris de parla castellana.
L’Església també va tenir molt a veure, quan Ferran el Catòlic, el 1493 va enviar un prior de Valladolid al Monestir de Montserrat, convertint-lo en una sucursal de Valladolid. A poc a poc totes les ordes de religiosos van començar a predicar en castellà, els més resistents al canvi van ser els franciscans i els escolapis.
Així també es va anar introduint a les escoles, com a conseqüència del fet que la major part de l’educació era impartida per l’Església.
Durant tot aquest període no es pot parlar d’una decadència del català, sinó més aviat d’un bilingüisme acceptat. És més, a partir del segle XVI va sorgir un moviment de defensa de la llengua catalana i molts autors continuaven publicant en català.
