Sabeu d’on ve l’expressió “Estar a la Lluna de València”?


Estar a la Lluna de València

Tots sabem que quan una persona està distreta, absent en una conversa, badant, li diem que està a la lluna de València. Però d’on ve aquesta expressió?

Està clar que el seu origen ha de ser valencià, però ens hem de remuntar a l’època en què la ciutat tenia muralles. Van ser enderrocades definitivament al segle XIX.

Les muralles, durant el dia tenien les portes obertes i quan es ponia el sol, les tancaven perquè no entressin estranys i males persones a la ciutat. L’última porta a tancar era la porta de Serrans, perquè era la que estava més a l’oest i tots sabem que el sol surt per l’est i es pon per l’oest.

Llavor els que estaven distrets o badant i no arribaven a temps d’entrar abans que es fes fosc, havien de passar la nit al ras, amb l’única distracció de contemplar la lluna.

D’aquí ve l’expressió “Estar a la Lluna de València”, per referir-nos a aquella persona que està badant, pensant en les musaranyes, etc.