De tots és ben conegut que el porró des de fa temps s’ha convertit en un símbol del poble català. Qui no ha vist en una botiga de souvenirs un porró amb barretina? No se sap segur quin és l’origen d’aquesta ampolla amb forma de tetera, però en alguns dels frescos d’Herculà (ciutat destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC) ja es veu gent que veu en porró.
Joan Amades (1890-1959) etnòleg i folklorista nascut al barri del Raval de Barcelona, situa l’origen del porró en una mena de copa amb forma de banya com la que es veu en el Tritó romà. Els romans tenien el costum de beure en una banya d’animal, tant la feien servir de got com per beure a galet i sembla que d’aquí va aparèixer el porró, una fusió entre un got i una ampolla.
El mot porró podria derivar-se del llatí porrum, que vol dir all porro, recordant la forma que té aquest all en forma de bulb.
Es feien tant de vidre com de terrissa, el més antic és de vidre, data del segle XIV i es conserva al Monestir de Santa Maria de Poblet.
Al segle XVIII a Catalunya hi havia una gran producció de porrons de vidre, arribant i tot a competir amb el cristall de Bohèmia, per això es va considerar un objecte de luxe. Més tard, al segle XIX la tradició de beure en porró va passar al món de pagès. A totes les cases hi havia un porró ple de vi esperant que la gent vingués amb set del seu treball al camp.
Des de fa dos anys a finals de setembre la ciutat d’Abrera al Baix Llobregat celebra la Fira Gastronòmica dels Porrons que aquest any a causa de la Covid-19 s’ha hagut de suspendre i per no oblidar la tradició s’ha fet una exposició de porrons donats per la família del senyor Àngel Torrents Solé (1922-2004), veí de l’Eixample de Barcelona, a l’Ajuntament d’Abrera.
Amb aquesta fira volen rememorar el costum de meitats del segle passat que tenia aquesta població envers el porró.
A la N-II, al seu pas per Abrera hi havia uns quants restaurants de carretera en el que paraven a dinar els camioners i també els turistes que anaven a visitar Montserrat. Era costum oferir vi gratis al viatger que pogués aixecar el porró amb una mà.
En principi només hi havia un hostal que tenia un porró a la porta amb aquesta oferta. Molt aviat un altre local va posar dos porrons i un altre es va fer famós com el Restaurant dels Tres Porrons. Fins i tot va haver-hi un altre amb quatre porrons. Aquesta tradició es va perdre amb la construcció de l’actual A-2, els vehicles ja no passaven per l’interior de la població i de mica en mica es va perdre aquest costum.
