Al llarg del temps el llaç groc ha tingut diferents significats, segons el moment i el territori on es lluïa, fins i tot Felip V va publicar un ban indicant que tot el que portés un llaç o cinta de color groc seria condemnat a mort.
Durant la Guerra de Successió (1701-1713) entre els borbons i els Àustries per la corona espanyola, els colors també jugaven el seu paper. El blau era el color dels borbons i el groc el dels Àustries.
Felip V va incomplir tots els pactes o acords als quals havia arribat amb Catalunya i junt amb el rebuig a l’ocupació de Catalunya per part dels francesos, va fer que els catalans el 1704 s’aliessin amb el príncep Jordi de la casa d’Àustria, virrei de Catalunya des del 1697 fins al 1701. Era molt estimat pels catalans, va lluitar junt amb els miquelets contra l’ocupació francesa fins que el van destituir quan Felip V va ser coronat, llavors es va convertir en el gran conspirador contra el règim borbònic.
Sembla que la història és cíclica, es repeteix, és exactament el que està passant en aquests moments, suspensió de l’Estatut del 2006 per part del Constitucional quan havia estat aprovat i ratificat pel cap d’Estat, presos polítics i llaços grocs, esperem que no arribem a la pena de mort.
El color groc va adquirir un gran simbolisme durant aquella època, associant-lo a les reivindicacions catalanes. El dia de Sant Jordi del 1705 es va fer una protesta a Barcelona, el que ara seria una manifestació, en total silenci perquè estava decretat l’estat d’excepció però lluint un llaç groc en el barret. El virrei li va comunicar els fets per carta a Felip V dient:
“El anhelo con que se esperan las armadas enemigas, a que estos naturales llaman la Redención, y los capuchinos a los ingleses, y la demostración de haberse celebrado el día de San Jorge, nombre del príncipe de Darmstadt, con ponerse más de dos mil personas de esta ciudad la divisa de una cinta amarilla en el sombrero, que es el color del príncipe, como lo han ejecutado en la de Vique (Vic)”.
El 28 de maig Felip V publica un ban en el qual castiga amb pena de mort a tot el que porti un llaç groc. Poc després el 31 és executat un ciutadà per aquest motiu, el 19 de juny van penjar a dos nois de Molins de Rei per trobar-los fora de la ciutat portant dos llaços grocs, fent passar per sota la forca a dos dels seus familiars i el 27 d’agost dos miquelets, un de Barcelona i l’altre de Vic també van ser penjats amb els seus barrets i el llaç groc.
El Príncep Jordi va morir a Montjuïc per les bales de quatre trets i en el seu enterrament als Josepets de Gràcia el poble va demostrar la gran estima que li tenien i sempre el recordaran amb el seu llaç groc.
Però el llaç groc que ara hem adoptat per demanar la llibertat dels presos polítics, té altres significats sempre de caràcter solidari o reivindicatiu.
- A Alemanya és un símbol de suport a les forces armades.
- A Austràlia s’ha utilitzat en diverses ocasions per solidaritat amb els afectats d’incendis forestals i com a símbol de suport als bombers.
- Al Canadà les mares i esposes dels soldats el portaven com a símbol d’esperança durant la Primera i Segona Guerra Mundial.
- A Espanya, a part de ser el símbol utilitzat per la casa d’Àustria durant la Guerra de Successió, també s’utilitza per donar publicitat a malalties com l’espina bífida o l’endometriosi i ara per demanar la llibertat dels presos polítics.
- A la Xina i Corea del Sud per recordar l’enfonsament de vaixells en els quals va haver-hi un gran nombre de morts.
- Als Estats Units es va fer famosa la cançó “Tie a Yelow Ribbon Round the Ole Oak Tree” inspirada en un soldat que torna a casa amb una cinta groga que significa la nostàlgia per una persona que ja no hi és. També es va convertir en un símbol de suport als ostatges durant la Guerra del Golf amb l’Iran.
- A Indonèsia per demostrar la solidaritat amb les víctimes de la Revolució Indonèsia de 1998.
- A Itàlia per solidaritat amb els presoners de guerra.
- Al Japó per reconèixer als professionals que s’han convertit en model públic els hi donen una medalla amb una cinta groga.
- A Singapur per demanar la reinserció social dels convictes un cop surten de presó.
En definitiva, el llaç groc que ara veiem per tota Catalunya, que molts portem a la camisa i que la Junta Electoral mana treure dels llocs públics, no és una cosa d’ara, és una mostra reivindicativa des de fa molt temps i d’àmbit mundial.
